Guia dels Sistemes Locomotor, Endocrí i Immunitari

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Biología

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,22 KB

Classificació de les Articulacions

Segons el grau de moviment dels ossos, les articulacions es poden classificar en tres tipus:

  • Fixes: No tenen capacitat de moviment. La seva funció és proporcionar estabilitat a la unió dels ossos (per exemple, al crani).
  • Semimòbils: Tenen poca capacitat de moviment. La seva funció és proporcionar certa flexibilitat (per exemple, les vèrtebres).
  • Mòbils: Permeten una gran varietat de moviments, ja que els ossos no estan en contacte directe (per exemple, el colze).

El Sistema Muscular i el Moviment

El sistema muscular està format pels músculs, concretament els músculs esquelètics. Aquests músculs estan units als ossos i recobreixen l'esquelet. Estan constituïts per teixit muscular estriat i ocasionen el moviment gràcies a la seva capacitat de contracció. Es poden inserir als ossos mitjançant els tendons.

El moviment és la resposta de l'aparell locomotor a un estímul. Els moviments són possibles gràcies a la interacció entre els ossos, que s'uneixen als músculs a les articulacions, i la capacitat dels músculs de contreure's i relaxar-se.

El Sistema Endocrí i les Hormones

El sistema endocrí és l'encarregat de dur a terme la resposta hormonal, és a dir, la secreció d'hormones que controlen el funcionament de determinats òrgans. Els òrgans que elaboren les hormones s'anomenen glàndules endocrines.

Característiques de les Hormones

Les hormones presenten les següents peculiaritats:

  • Són molècules de naturalesa lipídica o proteica.
  • S'aboquen a la sang i es transporten fins a l'òrgan o òrgans diana on han d'actuar.
  • Es produeixen en petites quantitats, però són actives en concentracions molt baixes.
  • Són molt específiques en la seva acció.
  • Es degraden ràpidament un cop han realitzat la seva funció.

Principals Glàndules Endocrines del Cos Humà

  • Hipòfisi: Produeix l'hormona del creixement, la prolactina, l'hormona fol·liculoestimulant (FSH) i l'hormona antidiürètica (ADH).
  • Tiroide: Segrega tiroxina i calcitonina.
  • Paratiroide: Produeix l'hormona paratiroidal.
  • Pàncrees: Segrega insulina i glucagó.
  • Glàndules suprarenals: Produeixen cortisol i adrenalina.
  • Ovaris: Segreguen estrògens i progesterona.
  • Testicles: Produeixen testosterona.

L'Hipotàlem

L'hipotàlem és una part de l'encèfal situada a la zona central de la base del cervell. Controla el funcionament del sistema nerviós i l'activitat de la hipòfisi, gràcies al fet que les seves cèl·lules nervioses sintetitzen neurotransmissors que actuen sobre aquesta glàndula.

La Resposta Immunitària

Quan l'organisme detecta la presència d'agents estranys o perjudicials, s'activa la resposta immunitària. Aquesta resposta pot ser de dos tipus: inespecífica o específica.

Resposta Immunitària Inespecífica

Va dirigida a eliminar qualsevol microorganisme, partícula o cèl·lula que el cos consideri perjudicial. És duta a terme principalment pels glòbuls blancs, que fagociten (engoleixen) els patògens.

Resposta Immunitària Específica

Aquesta resposta elimina un tipus concret de patogen. És una immunitat que es desenvolupa al llarg de la vida i és duta a terme pels limfòcits T i limfòcits B.

  • Limfòcits T: Es fixen a les cèl·lules infectades per l'agent patogen i les destrueixen.
  • Limfòcits B: Fabriquen proteïnes de defensa anomenades anticossos. Aquests s'uneixen als agents patògens (antígens) per anul·lar la seva acció nociva o per marcar-los perquè altres cèl·lules immunitàries els puguin destruir.

A més, la immunitat pot classificar-se com a natural, artificial, activa i passiva.

Entradas relacionadas: