Guia del transport terrestre: carretera i ferrocarril

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,29 KB

1. Avantatges i inconvenients del transport per carretera

Avantatges

  • Penetració: és l’únic mitjà de transport capaç de realitzar el servei porta a porta per si sol i sense dependre de cap altre.
  • Flexibilitat: els vehicles de carretera tenen capacitat per transportar des de paquets petits fins a grans volums.
  • Rapidesa: encara que tècnicament no es pot dir que el transport per carretera sigui el més ràpid, la facilitat de càrrega i descàrrega, la llibertat d’organització d’horaris i la velocitat fan que sigui molt adequat per a enviaments urgents.
  • Facilitat de coordinació amb altres mitjans: la seva facilitat d’accés als diferents nusos de transport (port, aeroport, terminal ferroviària) facilita el transbordament de la mercaderia.

Inconvenients

  • Contaminació: es tracta d’un mitjà molt contaminant (emissions i residus).
  • Infraestructures: les carreteres i autopistes per on es circula necessiten un manteniment constant i es troben sotmeses a restriccions de trànsit.
  • Sinistralitat: hi ha un alt volum d’accidents en relació amb les tones transportades per quilòmetres realitzats.

2. Avantatges i inconvenients del transport ferroviari

Avantatges

  • Contaminació: és poc contaminant en relació amb la quantitat de càrrega que pot portar.
  • Sinistralitat: té una taxa de sinistralitat baixa; és un transport amb poca accidentalitat.
  • Càrrega: admet una bona capacitat de càrrega, ja que els trens poden disposar de múltiples vagons que equivalen a molts camions i, en conseqüència, hi ha una reducció de costos.

Inconvenients

  • Infraestructures: necessita elevades inversions en infraestructures com ponts, talussos, moviments de terres i túnels.
  • Trànsit: el temps de trànsit és relativament alt. La complexitat del transport ferroviari (temps d’espera en el canvi de vies, limitacions del nombre de vies, etc.) fa que un trajecte de transport de mercaderies duri bastant més temps que un transport per carretera. El circuit ferroviari és limitat: el tren no arriba a tot arreu i moltes vegades hi ha únicament una via.
  • Distribució: no està adaptat per a distàncies curtes. No totes les estacions tenen les infraestructures de càrrega i descàrrega. A més, tot el procés de càrrega i descàrrega és lent. Per a distàncies curtes no té sentit.

3. Tipologia i característiques dels vehicles de carretera

El transport per carretera és aquell desplaçament realitzat en una carretera oberta al públic amb un vehicle, ja sigui amb motor (combustió o elèctric) o sense, on s’inclouen les bicicletes o ciclomotors, camions, furgonetes, remolcs o semiremolcs, o bé vehicles agrícoles com els tractors. El transport per carretera, de mercaderies o persones, conviu amb els altres usuaris de la via. Per poder circular, aquests vehicles han de complir una sèrie de limitacions en relació amb les dimensions i les càrregues.

4. Documents utilitzats en el transport per carretera

A continuació es detallen els principals documents i la seva utilitat:

  • Quadern TIR: s'hi recull la relació de mercaderia que viatja en el vehicle. El Quadern TIR viatja amb la mercaderia i és diligenciat a les duanes de sortida, de pas i d'arribada, conforme no hi ha irregularitats en el transport.
  • Certificat d'Acord TIR: expedit per la Direcció General de Duanes i Impostos Especials, declara l'aptitud d'un vehicle per efectuar transport internacional de mercaderies en règim TIR.
  • Certificat de recepció: justificant conforme el carregador ha lliurat la mercaderia als magatzems del transportista internacional; perd el seu sentit quan el carregador rep del transportista internacional el seu exemplar del CMR.
  • El document CMR: carta de port que recull les condicions de transport i responsabilitats. Amb el document CMR es confirma que el transportista ha rebut la mercaderia i que s'ha subscrit un contracte entre l'empresa contratant del transport i el transportista. El CMR no és un document de títol; no dona al seu titular ni a l'empresa de transport el dret de propietat dels béns transportats.

5. Pes, longitud, amplada i alçada dels vehicles

Les dimensions màximes dels vehicles, incloent-hi la seva càrrega, així com el pes màxim que poden tenir, estan limitades per les normatives legals que cada país estableix dins del marc que prèviament ha fixat la UE mitjançant les seves directives. Si un vehicle excedeix aquests límits, haurà de circular emparat amb una autorització especial i específica.

pOoqUIcal0Pa-5a3trBODcPM6e5ac5wntOgq4Y8OZ6_BuBiCN0CeXcy0ohYctJL1_FeymMalPxrSrmTX12103hXdBed5mVrF11v2NfJmp5bs5erYdk83k2tWbwrD553TQgxdAhdGHtPOqW9VBGz08vI

sbzLOuHC0QTJa0A-UXtEvNTk0y3K8M6HpiY6OTanYngTzlRhE17jyndBj9pR96GKI8fRwayTdzcJsOWn_TryIe6EzddeQs2saGgz986Z5F1XBYVYP2PJA-m_WqK1ExoGw41xa7yyM0Max9rRIFaX28U

6. Els elements del transport ferroviari

Els elements del transport ferroviari són aquells que permeten el desplaçament de trens sobre una via fèrria, així com la seva gestió, regulació i seguretat. Els elements principals són:

  • La via fèrria: és el conjunt de rails, travesses, balast, agulles i senyals que conformen el camí per on circulen els trens. Es gestiona per les administracions públiques o per empreses concessionàries, com ara Adif a Espanya o SNCF Réseau a França.
  • El material rodant: és el conjunt de vehicles que es mouen sobre la via fèrria, com ara locomotores, vagons, cotxes o automotors. Es gestiona per les empreses operadores, com ara Renfe a Espanya o SNCF a França.
  • Les estacions: llocs on els trens s’aturen per a l'entrada i sortida de viatgers o mercaderies, així com per a operacions de manteniment. Es gestionen per entitats com Adif o SNCF Gares & Connexions.
  • El sistema de senyalització i comunicacions: conjunt de dispositius que permeten regular el trànsit i transmetre informació entre maquinistes, controladors i altres agents.

7. Organismes i entitats del transport terrestre

Els organismes i entitats relacionats amb el transport terrestre tenen competències en l’àmbit del transport públic de viatgers o de mercaderies. Alguns d’aquests són:

  • Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana: departament del Govern d’Espanya responsable de la política d'infraestructures de transport terrestre, aeri i marítim d’àmbit estatal.
  • Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya: encarregat de la planificació territorial, urbanisme, obres públiques, infraestructures, transport i mobilitat a Catalunya.
  • La Unió Europea: organització supranacional que garanteix la circulació uniforme, eficaç i segura de persones i béns a través de xarxes integrades.
  • Consorci Regional de Transports de Catalunya: entitat pública per a la planificació, coordinació i gestió dels serveis de transport públic i tarifes integrades.
  • ASTIC (Asociación de Transporte Internacional por Carretera): representa i defensa els interessos dels empresaris de transport internacional per carretera a Espanya.
  • FETRAVI (Federació Catalana d’Empreses de Transport): entitat que defensa els interessos dels empresaris de transport de viatgers per carretera a Catalunya.

Entradas relacionadas: