Guia del Transport Marítim de Mercaderies

El Bill of Lading (B/L)

El B/L l'emet l'agent consignatari i les seves característiques són que és un contracte de transport, un títol de crèdit i un acusament de rebuda.

Tipus

• Com a títol de crèdit i segons la negociabilitat: nominatiu, a l'ordre, al portador i express B/L (no s'exigeix en retirar la mercaderia).
• En funció de les observacions del capità: coneixements nets i coneixements bruts.
• En funció de la forma de tramesa: directes, amb transbordaments i combinats (hi intervenen diferents navilieres o transportistes).
• En funció de l'embarcament: embarcats i rebuts per a embarcament.
• Segons el contingut del document: complets o abreujats (extracte del contracte i indicació de les condicions aplicables del B/L).
• En funció del trajecte: B/L port a port i B/L multimodal.
• En funció de qui l'emet i la part de la càrrega: Master B/L i House B/L (emesos per transitaris en agrupaments).

Altres contractes

• Sea Waybill: és prova de contracte però no títol de crèdit i no és negociable, no cal per retirar la mercaderia.
• FBL (FIATA B/L): elaborat per la FIATA i emès per transitaris, és negociable.

Documents FIATA

• FCR: entregat pel transitari a l'exportador com a prova d'entrega de la mercaderia.
• FCT: certifica que el transportista ha rebut correctament la mercaderia.
• FWR: certifica el dipòsit i emmagatzematge de la mercaderia pel transitari.
• STD: inclou les característiques de la mercaderia.
• FFI: conté les instruccions del carregador al transitari.

Contingut del B/L

Tres exemplars originals i diverses còpies. Inclou: transportista, expedidor, receptor, número de B/L, transitari, vaixell, port de sortida/arribada, lloc d'entrega, nombre de paquets, pes brut, lloc i data d'expedició, import del nòlit, signatura del transportista...

Regulació internacional del contracte

Conveni de Brussel·les de 1928, Protocol de Visby de 1968, Protocol de Brussel·les (1979), Regles d'Hamburg (1978).

Obligacions del transportista

Transportar i custodiar la mercaderia des de la recepció fins a l'entrega, si és possible, gestió nàutica del vaixell, coneixement de l'embarcament, i si és el cas, descàrrega i entrega.

Obligacions del carregador

Dipositar les mercaderies a bord o al costat del vaixell, pagar el nòlit, retirar les mercaderies.

Responsabilitat del transportista

• Regles de Visby: 66,67 € per paquet o 2 drets de gir per kg de pes brut, no respon per retard, 3 dies per a reclamació.
• Regles d'Hamburg: 835 € per paquet o 2,5 drets de gir per kg de pes brut, 15 dies per a reclamació, i retard de 2,5 dies de nòlit.

Exoneració de responsabilitat

Acte o omissió del carregador, vici propi de la mercaderia, actuació fraudulenta, força major.

Circuits Documentals en el Transport Marítim

Exportació

1. L'exportador sol·licita una oferta, el transitari la fa.
2. L'exportador sol·licita una reserva (booking).
3. El consignatari emet el booking (reserva d'espai).
4. L'exportador envia les instruccions d'embarcament (FFI).
5. El transitari emet l'ordre de transport (terrestre interior).
6. El consignatari emet el document d'admissió a la terminal.
7. El transitari fa arribar al consignatari l'ordre de càrrega (declaració completa de la mercaderia).
8. El consignatari emet la llista de càrrega (llistat de contenidors amb indicació del contingut).
9. L'estibador elabora el llistat de contenidors i precintes.
10. El primer oficial del vaixell emet el rebut d'embarcament (informació rebuda de la càrrega).
11. Un cop carregat, el consignatari emet el manifest (recapitulació de la càrrega del vaixell ordenada per B/Ls i destinació, segellat pel capità i entregat a l'aduana).

Importació

1. El consignatari rep la notificació d'arribada de la mercaderia i obre l'expedient.
2. El consignatari del port d'origen fa arribar el manifest al consignatari del port de destinació.
3. S'elabora la declaració sumària (mateixa informació del manifest per entregar a les autoritats portuàries i duanes).
4. El consignatari fa la llista de càrrega.
5. L'estibador fa la llista de contenidors i precintes.
6. S'emet l'ordre de transport terrestre.
7. Es lliura el document de lliurament al transportista i el document d'aixecament indicant el despatx de la mercaderia.

Altres documents

• Certificat del vaixell (-15 anys).
• Certificat de llista negra (vaixell no està a la llista negra ni cap país amb boicot).

Transport de Mercaderies Perilloses

Normes publicades per primera vegada el 1956 i conegudes com el Llibre Taronja, actuen com a reglamentació model.

Recomanacions generals

1. Disposicions generals: es defineixen les mercaderies perilloses i s'estableixen conceptes per assegurar que les mercaderies siguin classificades, envasades, embalades... adequadament, i la formació del personal.
2. Classificació i definició de classes: hi ha nou classes de mercaderies perilloses, algunes de les quals es divideixen en subclasses. Cada classe agrupa mercaderies que presenten perills comuns. Per establir el grau de perill, es diferencien tres grups d'embalatge diferents.
3. Llista de les principals mercaderies perilloses i quantitats limitades: les mercaderies es descriuen mitjançant una designació oficial i un número d'identificació exclusiu que consta de quatre xifres precedides de les sigles UN i que es coneix com a número ONU. Per exemple: gasolina, UN 1203.
4. Utilització d'envasos, embalatges i cisternes: s'estableixen els envasos i embalatges permesos en funció de la mercaderia i del grau de perill.
5. Procediments d'expedició: normes de marcatge i etiquetatge i la documentació que acompanya la mercaderia. Marcatge: normalment cal marcar cada embalatge amb la designació oficial i el número ONU. Etiquetatge: s'utilitzen etiquetes romboïdals amb diferents dissenys i colors indicant el risc. Normalment, una etiqueta per paquet. Documentació: s'exigeix una declaració de mercaderies perilloses del que s'està transportant, on està estibat, com està envasat o embalat i com s'ha d'actuar en cas d'emergència.
6. Mètodes de construcció i assaig d'envasos, embalatges i cisternes.
7. Operacions de transport: s'estableixen les disposicions sobre les normes de segregació i les normes d'actuació en cas d'accident.

Regulació específica per mode de transport

1. Carretera: ADR (Acord europeu sobre el transport internacional de mercaderies perilloses per carretera).
2. Ferrocarril: RID (Reglament internacional sobre el transport de mercaderies perilloses per ferrocarril), inclòs en el COTIF (Conveni sobre el transport internacional per ferrocarril). És molt similar a l'ADR, amb algunes variacions referides als vehicles.
3. Vies interiors navegables: ADN (Prescripcions europees relatives al transport internacional de mercaderies perilloses per vies de navegació interior).
4. Marítim: IMDG (Codi marítim internacional de mercaderies perilloses) de la IMO (Organització Marítima Internacional), inclòs al Conveni SOLAS (Conveni per a la seguretat de la vida humana al mar).
5. Aeri: IATA-DGR (Reglamentació de l'Associació Internacional de Transport Aeri per a Mercaderies Perilloses) de la ICAO (Organització d'Aviació Civil Internacional) i Annex 18 al Conveni Internacional d'Aviació Civil.

Documentació en el mode marítim

L'expedidor ha de fer una declaració de mercaderies perilloses, on indica les principals característiques del producte, els seus riscos i la forma de combatre'ls, i certifica que la mercaderia està adequadament preparada per al seu transport. El formulari utilitzat pot tenir diferents formats.

• Fitxa de seguretat: acompanya la declaració de mercaderies perilloses, és un document on s'indiquen les precaucions a prendre amb la mercaderia i les actuacions a realitzar en cas d'emergència.
• Certificat d'estiba (arrumament): els transports de mercaderies perilloses en contenidors han de portar aquest document que indica que la càrrega del contenidor s'ha fet d'acord amb la reglamentació vigent.
• Certificat de neteja del contenidor: en algunes ocasions cal presentar un certificat de neteja del contenidor o cisterna abans de fer la càrrega.
• Al B/L s'ha d'especificar: la mercaderia transportada utilitzant la seva designació oficial, el seu número ONU i la indicació de la seva classe i grau de perill IMDG.

A part, es generen també els següents documents:

• Sol·licitud d'admissió de mercaderies perilloses: la fa el consignatari i la dirigeix a l'autoritat portuària, tant en el circuit d'exportació com en el d'importació. Es fa un document per cada contenidor.
• Autorització d'admissió de mercaderies perilloses: la fa l'autoritat portuària com a resposta a la sol·licitud del consignatari.
• Manifest de mercaderies perilloses: els vaixells que transporten mercaderies perilloses han de portar un manifest especial per a aquestes mercaderies.
• Marcatge dels contenidors: els contenidors han d'anar marcats en els quatre laterals amb plaques indicatives de la classe i el risc de la mercaderia transportada, si és el cas, amb la identificació de contaminant del mar.

Els Noliejaments (Vaixells Tramp)

L'import que es paga pel servei de la contractació i ús d'un vaixell (es contracta l'espai de càrrega per un període de temps o nombre de viatges) s'anomena nòlit.

Formes de contractació

• Per viatge (trip charter o voyage charter): el noliejador contracta la capacitat de càrrega total d'un vaixell per a un viatge concret. La gestió nàutica i la comercial no es traspassen al noliejador sinó que les manté el navilier. El noliejador pot també subcontractar espai de càrrega.
• Per temps (time charter): l'armador o navilier cedeix l'ús del vaixell al noliejador per un temps determinat. L'armador manté la gestió nàutica del vaixell, el capità i la tripulació continuaran essent els seus dependents, i el noliejador assumeix la gestió comercial per al transport de mercaderies pròpies o alienes. És utilitzat per naviliers de línies regulars que temporalment estan interessats en augmentar la seva capacitat de càrrega.