Guia del Romanticisme, la Renaixença i la Literatura Popular

El Romanticisme a Catalunya

Entenem com a Romanticisme el moviment estètic que s'inicia cap a mitjan segle XVIII, durarà prop d'un segle i condicionarà no sols l'art, sinó també la sensibilitat i les actituds dels artistes europeus. Va representar una nova manera de veure el món, que donava preferència a la passió per damunt de la raó i marcava una actitud de revolta.

Característiques del Romanticisme

• Una revolta: D'una banda, hi havia els defensors del classicisme i de la raó per damunt de tot. De l'altra, van aparèixer els defensors de la llibertat creadora i de la importància del món irracional i de les passions humanes.
• Un estat d'ànim: La insatisfacció és el sentiment romàntic fonamental, que desemboca en dues actituds vitals contrastades: l'entusiasme, si l'individu es llança amb passió cap a la recerca d'un ideal, o la decepció, si el que el domina és la malenconia. En tots dos casos, els romàntics desenvolupen un veritable culte al jo.
• Un programa literari: Com que els romàntics tenien la finalitat de commoure, recorrien sovint a les innovacions i les exclamacions. A més, mentre que abans la poesia i el teatre estaven sotmesos a unes regles estrictes, els romàntics rebutjaven normes com la de les tres unitats i defensaven l'alliberament del vers.

La Renaixença

Anomenem Renaixença el moviment global de recuperació de la cultura i la personalitat catalana durant el segle XIX, especialment, el procés de dignificació de la llengua i la literatura.

• Inici: 1833, amb la publicació de "La Pàtria. Trobes" de Bonaventura Carles Aribau al diari "El Vapor".
• Fi: 1877, amb la consagració de "L'Atlàntida" de Jacint Verdaguer i d'Àngel Guimerà als Jocs Florals.

Escriptors importants de la Renaixença

• Joaquim Rubió i Ors: Provinent del romanticisme conservador, va estar influenciat per Aribau i fou un dels restauradors i mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona.
• Manuel Milà i Fontanals: Va influir decisivament en la Renaixença gràcies als seus estudis sobre literatura medieval catalana i a la divulgació que va fer de la literatura popular.
• Marià Aguiló: Va fer un recull de cançons i de tradicions populars. Tenia una idea ben clara de l'orientació que havien de prendre els esforços per a la restauració de la llengua literària.

La Literatura Popular

Són les manifestacions orals creades per la gent a partir de la necessitat que té d'expressar les seves vivències, creences, pors, desitjos, etc. L'escriu un individu anònim que recull una tradició, però l'obra que crea aquest autor es continua transmetent oralment. La majoria de gèneres de la literatura popular solen ser en vers i cantats, perquè així són més fàcils de recordar.

Gèneres de la literatura popular

• Llegendes: Són les primeres manifestacions de la cultura popular i expliquen els orígens dels pobles o de les seves tradicions.
• Cançons: Són peces breus i, gràcies a la música, són fàcils de recordar. A més, hi ha cançons que es cantaven cada dia o en una festa determinada.
• Teatre: Té un origen religiós, però va anar evolucionant cap a formes profanes que tenien la finalitat de divertir el públic que assistia a les representacions.
• Rondalles: Són el gènere popular no escrit en vers per excel·lència i són més difícils d'enrecordar.
• Refranys: Exposen la saviesa que dona l'experiència dels anys.
• Endevinalles: Tenen com a finalitat entretenir i, alhora, fer servir l'enginy.

Les cançons religioses

• Goigs: Són composicions que lloen les excel·lències de Nostre Senyor, de la Mare de Déu o d'un sant, sempre sota una invocació concreta.
• Nadales: Són les cançons relacionades amb el cicle de Nadal. Són les cançons religioses més populars i encara avui dia molta gent coneix les més típiques.

Les cançons profanes

• Romanços: Són composicions poètiques amb un nombre indeterminat de versos, generalment de set síl·labes, amb rima assonant en els parells, quedant lliures els senars. Poden ser d'influència castellana, ultrapirinenca o romanços autòctons.
• Corrandes: Designa un conjunt molt ampli de cançons curtes de quatre versos heptasil·làbics. Tenen una gran varietat temàtica.
• Follies: Composicions que componen els glossadors que improvisen sobre qualsevol tema. Els glossats solen presentar l'estructura d'un debat entre dos o més glossadors, en què predomina l'enginy.
• Cançons de pandero: És una lloança d'una persona en la celebració d'un esdeveniment important, que era acompanyada amb la percussió d'un pandero.
• Cançons de bressol: Es componen per bressar els infants i solen presentar sons onomatopeics per accentuar-ne el ritme monòton amb què es cantaven.