Guia del Poema: Estructura, Mètrica, Poesia Medieval i Ausiàs March

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,23 KB

El Poema

Definició Formal

Un text compost normalment en versos que tenen una determinada organització rítmica.

Contingut Líric

Predomina el to líric, l'expressió de la subjectivitat del poeta (sensacions, emocions, reflexions, afectes, records, desitjos...).

L'Art del Llenguatge Poètic

Els poetes busquen la màxima expressivitat en l'ús de la llengua literària. Per aconseguir-ho, compten amb dos recursos principals:

  • Connotació: Carrega els mots de significats diferents i estableix relacions sorprenents entre ells a través de comparacions, metàfores, contrastos...
  • Musicalitat i Ritme: Produïts per la repetició de sons i la disposició de les paraules en el vers.

Estructura del Poema

El Vers

És una successió de síl·labes ordenades de manera que tenen un cert ritme.

Elements Bàsics del Ritme Mètric:
  • Elisió: Quan una de les vocals àtones en contacte entre mots se suprimeix (Exemple: cada ona -> cad'ona).
  • Sinalefa: Quan dues vocals contigües de paraules diferents formen un diftong en una sola síl·laba mètrica.
  • Hiat: Si les vocals en contacte es pronuncien en síl·labes diferents, trencant una possible sinalefa.
Tipus de Versos segons el Nombre de Síl·labes:
  • Art menor: Versos de vuit síl·labes o menys.
  • Art major: Versos de més de vuit síl·labes.
Tipus de Poemes segons la Mètrica dels Versos:
  • Isosil·làbics: Tots els versos tenen el mateix nombre de síl·labes.
  • Anisosil·làbics: Els versos tenen diferent nombre de síl·labes.
Tipus de Rima:
  • Rima assonant: Concorden només els sons vocàlics a partir de la darrera vocal tònica.
  • Rima consonant: Concorden tots els sons (vocàlics i consonàntics) a partir de la darrera vocal tònica.
Esquemes de Rima Comuns:
  • Encadenada (abab)
  • Creuada (abba)
  • Bessonada (aabb)
Versos sense Rima:
  • Versos blancs: Tenen mètrica regular però no rimen.
  • Versos lliures: No tenen ni mètrica regular ni rima.

L'Estrofa

És un conjunt de versos amb una estructura fixa que es repeteix al llarg del poema. Tipus comuns:

  • Apariat: Dos versos que rimen entre si (AA, aa), amb rima assonant o consonant.
  • Tercet: Combinació de tres versos, sovint encadenats (ABA BCB...).
  • Quarteta: Estrofa de quatre versos d'art menor, normalment amb rima consonant (abab).
  • Quartet: Estrofa de quatre versos d'art major, normalment amb rima consonant (ABBA o ABAB).
  • Quinteta: Estrofa de cinc versos d'art menor.
  • Quintet: Estrofa de cinc versos d'art major.
  • Sexteta: Estrofa de sis versos d'art menor.
  • Sextet: Estrofa de sis versos d'art major.
  • Octava: Combinació de vuit versos, generalment d'art major.

Composicions Estròfiques

  • Poemes monoestròfics (una sola estrofa): Corranda, haikú, tanka.
  • Poemes no estròfics (nombre indefinit de versos): Romanç.
  • Poemes poliestròfics (diverses estrofes): Sonet.

Poesia Medieval

Durant l'Edat Mitjana va tenir lloc un lent procés de formació de les llengües vulgars. Fins al segle XI, a Occident només s'escrivia en llatí. Sabem que existia una literatura popular de transmissió oral, constituïda per poemes èpics i lírics que difonien els joglars. A poc a poc, les llengües vulgars van anar conquerint l'àmbit de l'escriptura.

Poesia Trobadoresca

La primera lírica culta escrita en llengua vulgar que va aparèixer a Europa és la poesia trobadoresca, un moviment poètic que va sorgir al segle XII a Occitània i va exercir una influència determinant en la lírica europea posterior.

Característiques Principals:

  • S'expressava en llengua vulgar: l'occità.
  • Els poemes eren obra d'autors coneguts (trobadors).
  • Tractava temes profans, era una poesia cortesana.
  • Era refinada, sovint difícil, i se cenyia a normes molt estrictes que es recollien en diverses preceptives poètiques.

Ausiàs March (c. 1400-1459)

Nascut a Gandia (Regne de València), formava part d'una família de poetes i cavallers. Visqué com a senyor feudal. Fou armat cavaller i va participar en diverses campanyes militars al servei d'Alfons el Magnànim.

La seva obra poètica trenca amb la tradició trobadoresca provençal per la temàtica i per la intensitat dels sentiments i les reflexions que expressa. És considerat un poeta modern, proper als corrents italianitzants, tot i que la seva poesia manté encara alguns trets medievals.

Entradas relacionadas: