Guia del Palau de la Música de Domènech i Montaner

Palau de la Música Catalana

• Cronologia: 1905-1908
• Estil: Modernisme
• Sistema constructiu: Materials industrials
• Materials: Maó, vidre, ferro forjat, ceràmica
• Localització: Barcelona

Context històric i cultural

L’obra va ser realitzada durant la Restauració borbònica, un sistema corrupte on s’alternaven el partit conservador, amb Cánovas a l’origen i després Antoni Maura, i el partit liberal fusionista, amb Sagasta i després Canalejas.

• A nivell cultural: A Catalunya destaca la Renaixença, moviment cultural iniciat al segle XIX que defensava una recuperació de la llengua catalana basada en els sentiments, la tradició patriòtica i els fets històrics.

Descripció de l'edifici

És un edifici construït per albergar una sala de concerts.

Espai exterior

Situat en un terreny que fa xamfrà, de dimensions irregulars i en un espai reduït. La façana principal consta de dues parts:

• Inferior: Grans pilars de maó revestits de trencadís que suporten uns arcs carpanells.
• Gran balconada: Separa la planta baixa del pis superior.
• Superior: Tres grans arcs apuntats suportats per unes columnes amb un fust revestit de trencadís. Sota aquests arcs se situen els bustos de tres compositors: Palestrina a l’esquerra, Bach al centre i Beethoven a la dreta.

Sobre les arcades hi ha un mosaic que fa referència a l’Orfeó Català amb les muntanyes de Montserrat al fons, símbol de la pàtria catalana.

Al xamfrà de l'edifici hi ha un grup escultòric de Miquel Blay; es tracta d’una al·legoria de dues parts:

• Esquerra: Mostra la llar, a través de figures femenines i infants.
• Dreta: El món del treball, representat per un operari, un pescador i un pagès.
• Estructura: Romboïdal presidida per un Sant Jordi, patró de Catalunya.

Espai interior

Es divideix en tres blocs: el vestíbul o porta d'accés, la sala d’audicions i l’escenari.

La sala d’audicions s'estructura en tres parts: platea, primer pis i segon pis. En aquest últim, les llotges no se separen com s’acostumava a fer, sinó que s’integren en el conjunt. També destaquen en aquest pis els arcs apuntats sustentats per columnes amb trencadís al fust, així com la volta catalana al sostre que simula descarregar el seu pes sobre unes petxines. No cal oblidar que l’estructura interna de l’edifici és una gran caixa metàl·lica que fa la funció estructural, deixant la façana com a revestiment de l’edifici i mur cortina. També destaca al sostre la gran llumenera feta amb vidre que permet l’entrada de llum natural de l’exterior, igual que per les finestres dels costats.

L’escenari no té la típica arcada de separació amb el pati de butaques, sinó dos grups escultòrics de Pablo Gargallo: a l’esquerra, referència a la cultura popular (bust d’Anselm Clavé) i a la dreta, a la música culta (bust de Beethoven). També apareixen referències escultòriques a la Valquíria de Richard Wagner. Cal destacar les muses en el mur de l’escenari, que simbolitzen les muses de la música. La part inferior del seu cos està feta en mosaic i la superior en relleu.

Estil modernista

L’obra de Lluís Domènech i Montaner pertany al modernisme i es caracteritza per:

1. Es desenvolupa a finals del segle XIX i inicis del segle XX.
2. El modernisme és una síntesi entre la modernitat i la tradició constructiva de l’època del gòtic.
3. La burgesia industrial, culta i nacionalista de finals del segle XIX seran els principals mecenes.
4. Per les seves innovacions tècniques i estètiques, el modernisme satisfà les aspiracions de modernitat de la burgesia.
5. Art refinat que permet a la burgesia ostentar el seu poder i riquesa.

Significat i funció

Construït com a seu de l’Orfeó Català, es va convertir en un dels símbols del catalanisme d'inicis del segle XX, així com una aposta decidida per la cultura popular. Sabem que va ser costejada íntegrament per aportacions populars i per les dels Amics de l’Orfeó (fundació). Funció: Edifici construït per oferir concerts.