Guia del Modernisme a Catalunya: Art, Literatura i Llengua
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,16 KB
El Modernisme Català
Moviment artístic i cultural de finals del S.XIX i començaments del S.XX. Influenciat pel romanticisme i els principis irracionals de la inspiració. Se separa de la Renaixença, fet que li permetrà superar limitacions. Marcat per la modernització cultural, transforma la societat per mitjà de la cultura, l'art, etc. Els autors rebutgen el passat culte i adopten les novetats estètiques i ideològiques de l'Europa del moment. Tenen una ferma voluntat de crear una cultura nacional, moderna i europea, influïda per idees romàntiques.
Corrents Principals del Modernisme
Regeneracionisme
S'oposa al conservadorisme de la burgesia. Concep l'art com un mitjà per canviar la societat. Propugna una literatura compromesa amb la societat i defensa l'individualisme de l'artista.
Esteticisme
Defensa la bellesa i la força de l'art en si mateix. Els estetes es consideraven víctimes tant de la societat burgesa com de les classes populars. Creuen en la necessitat d'europeïtzar la nostra cultura, però desconfien de l'artista compromès.
Característiques Generals del Modernisme
- Desenvolupament de revistes com a instrument de difusió.
- Figura de l'artista idealitzada.
- Atracció per les coses decadents, morboses, perverses i exaltació del dolor.
- Interès per la vida interior, evocació de sentiments.
- Atracció pels contrastos d'innocència i perversió.
- Predomina l'interès per la forma i una sintaxi complicada.
El Modernisme en la Literatura
Poesia Modernista
Rebutgen la sinceritat i el llenguatge arcaïtzant; utilitzen un llenguatge modern. Es divideix en:
- Poesia Culta: Elaborada i artificiosa.
- Poesia Espontània: Amb tendències regeneracionistes i temàtica de la natura.
Teatre Modernista
Experimenta una renovació profunda. Es divideix en:
- Teatre Regeneracionista: Escenifica conflictes entre l'artista i la societat.
- Teatre Esteticista: D'influència simbolista, defensa el gust de "l'art per l'art". Les obres no plantegen problemes socials directes.
Models Lingüístics
Model Popular
No intenta evitar les interferències del castellà ni les grafies tradicionals. Rebutja els arcaismes que promouen els escriptors del model culte.
Característiques Lingüístiques i Textuals (Model Popular)
- Llenguatge col·loquial.
- Formalitat baixa.
- Economia de recursos.
- Rapidesa i efectivitat.
- Oracions curtes.
- Estructura sintàctica simple.
- Lèxic no marcat o comú.
- Ús d'abreviatures.
- Possible eliminació de majúscules inicials.
Annex: Conjugacions Verbals en Català (Exemples)
Indicatiu
- Present (1a conj.): -e, -es, -a, -em, -eu, -en
- Present (2a conj.): -o/-c, -s, -, -em, -eu, -en
- Present (3a conj.): -o/-c, -s, -, -im, -iu, -en
- Perfet: he, has, ha, hem, heu, han + participi
- Imperfet: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven / -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien
- Plusquamperfet: havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien + participi
- Passat Simple (1a conj.): -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren
- Passat Simple (2a conj.): -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren
- Passat Simple (3a conj.): -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren
- Passat Anterior Simple: haguí, hagueres, hagué, haguérem, haguéreu, hagueren + participi
- Passat Perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + infinitiu
- Passat Anterior Perifràstic: vaig, vas, va, vam, vau, van + haver + participi
- Futur: -é, -às, -à, -em, -eu, -an (infinitiu + terminacions)
- Futur Perfet: hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran + participi
- Condicional: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien (infinitiu + terminacions)
- Condicional Perfet: hauria, hauries, hauria, hauríem, hauríeu, haurien + participi
Subjuntiu
- Present (1a conj.): -i, -is, -i, -em, -eu, -in
- Present (2a/3a conj.): -i/-a, -is/-es, -i/-a, -em/-im, -eu/-iu, -in/-en
- Present (3a incoatius): -isca, -isques, -isca, -isquem, -isqueu, -isquen
- Perfet: haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen + participi
- Imperfet: -és/-às, -essis/-assis, -és/-às, -éssim/-àssim, -éssiu/-àssiu, -essin/-assin
- Plusquamperfet: hagués, haguessis, hagués, haguéssim, haguéssiu, haguessin + participi
Imperatiu
- (1a conj.): -, -a, -i, -em, -eu, -in
- (2a conj.): -, -, -i, -em, -eu, -in
- (3a conj.): -, -, -i, -im, -iu, -in