Guia del Comportament Motor: Tipus, Reacció i Cicles

Comportament motor: fi o mitjà?

L'anàlisi del comportament motor pot enfocar-se de dues maneres principals:

• Si s'analitzen els moviments que comporta executar una tasca, l'habilitat és un fi en si mateixa. L'interès se centra en les coordinacions del gest o la tècnica (fases del moviment).
• Si s'analitza l'assoliment d'un objectiu, l'habilitat és un mitjà per obtenir un rendiment motriu.

Això es relaciona amb la interacció: la col·laboració representa interaccions com a fi, mentre que l'oposició representa interaccions com a mitjà. En l'habilitat perceptiva, el moviment és el mateix i només es distingeix segons l'anàlisi: la construcció o el resultat.

Interacció com a fi

• La construcció motora entre subjectes es fa tenint-la a ella mateixa com a objectiu esportiu.
• La finalitat de la interacció és la pròpia interacció i se centra en el durant del moviment.
• Exemple: Grups de gimnàstica rítmica o de natació sincronitzada.

Interacció com a mitjà

• Es produeix quan la construcció motora entre subjectes pretén assolir un objectiu físic final i concret.
• La finalitat de la interacció no és exclusivament ella mateixa; la interacció és el mitjà per assolir un objectiu físic que es presenta, sovint, al final del moviment.
• Exemple: Una jugada d'atac en qualsevol esport tàctic, una cursa de relleus.

Temps de reacció (TR)

Temps de reacció simple

Es refereix a situacions on apareix un senyal d'alerta i, a continuació, un estímul el·licitador al qual el subjecte ha de respondre amb una acció preestablerta i invariant.

• Com més curta és la cursa, més important és el temps de reacció a l'inici.

Temps de reacció electiu

Són situacions amb elecció o selecció d'estímuls i respostes.

• Discriminació: Quan augmenta la dificultat per discriminar, augmenta el temps de reacció. Per exemple, donar una resposta entre estímuls de diferent intensitat.

Ciclicitat del comportament motor

Si les fases del moviment es repeteixen, es diu que és cíclic; si no, és acíclic. Estudiar els processos parcials o fases (baules en encadenaments motors) també explica la ciclicitat del comportament motor.

Moviment cíclic simètric

Implica la mateixa exigència gestual en ambdues parts del cos segons el pla sagital. L'exigència coordinativa és igual a la banda esquerra i a la dreta.

Moviment cíclic asimètric

Presenta una exigència gestual diferent a cada meitat corporal. L'exigència coordinativa és diferent a la banda esquerra i a la dreta. Per exemple, les sèries de salt de triple.

Comportament motor acíclic

En aquests moviments, mai no es donen agrupacions idèntiques de baules o fases en una repetició.

"Un moviment és acíclic quan compleix la tasca en una sola realització." – Grosser

Acíclic intra-repetició (rígid)

El moviment és acíclic en una mateixa repetició, però pot reproduir-se idènticament en repeticions futures. Per exemple, el tir amb arc o els balls de saló.

Acíclic inter-repetició (canviant)

El moviment sempre és acíclic, tant en una mateixa repetició com en possibles repeticions futures. Per exemple, el surf d'estel o els esports d'equip.

Taxonomia funcional del moviment

Aquesta classificació es basa en tres aspectes:

• Objectiu o finalitat: Es refereix al propòsit del moviment, com ara equilibrar-se o agafar alguna cosa.
• Mecanisme de realització: Fa referència a com s'executa el moviment, incloent-hi aspectes com la biomecànica i la coordinació neuromuscular.
• Estratègia o planificació: Comprèn els processos cognitius involucrats en la planificació, l'anticipació i l'ajustament del moviment.

Anàlisi dels castellers

• Els castellers es poden classificar com un esport de competició i una activitat motriu humana col·lectiva.
• Característiques bàsiques: Implica la coordinació i cooperació de diversos individus per aconseguir un objectiu comú, similar als equips de rem o els equips de relleus en atletisme.

Naturalesa del temps i la sensorialitat

La naturalesa del temps es refereix a com percebem, experimentem i interpretem el seu pas. És un concepte subjectiu i multifacètic, influït per factors culturals, biològics i individuals. La relació amb la sensorialitat implica com els nostres sentits influeixen en la nostra percepció del temps, com veiem els canvis en l'entorn, la seva durada i la seva seqüència.

Estudi de la motricitat animal: l'aufrany

L'experiment de l'aufrany

Es va dissenyar un experiment per determinar si la capacitat de l'aufrany (un tipus de voltor) per trencar ous d'estruç és innata (genètica) o apresa.

1. Observació: Es va observar si els aufranys que migraven a Espanya (on no hi ha estruços) intentaven trencar ous durs, per veure si el comportament es manifestava sense l'estímul habitual.
2. Criança aïllada: Es va agafar un aufrany del niu per criar-lo en aïllament. L'objectiu era comprovar si les seves reaccions genètiques incloïen la capacitat de trencar l'ou sense haver-ho après.
3. Prova: Un cop l'aufrany va aprendre a volar, se li va col·locar un ou d'estruç per veure si era capaç de trencar-lo, verificant així si la conducta derivava del seu codi genètic.

Seqüència de comportament de l'aufrany

1. Fam: L'animal busca aliment.
2. Visualització de l'ou: Aterra al seu costat.
3. Acció davant l'ou: Llança pedres per trencar-lo.
4. Canvi estacional: Migra a l'Àfrica.

Aprenentatge en la motricitat animal

Es poden observar procediments d'aprenentatge?

Sí, es poden observar procediments d'aprenentatge (ontogenètics) en els comportaments motors dels voltors. Dos exemples clars són:

• Aprendre a identificar patrons de comportament de preses i depredadors mitjançant l'experiència individual o l'observació d'altres membres del grup.
• Aprendre a adaptar-se a canvis en l'entorn, com la presència de nous obstacles o llocs de nidificació, mitjançant l'assaig i l'error.

Què diferencia la motricitat animal de la humana?

Tot i que els animals aprenen, hi ha diferències clau amb la motricitat humana:

• La motricitat animal es basa principalment en instints i comportaments innats desenvolupats per a la supervivència i la reproducció.
• La motricitat humana, en canvi, involucra de manera complexa l'aprenentatge, la cultura i factors cognitius superiors. Els humans tenen la capacitat única d'adaptar-se a una àmplia gamma de situacions mitjançant la cognició i la comunicació.
• A més, la motricitat humana inclou activitats complexes com l'art, la música i l'esport, que no tenen equivalents directes en el món animal.