Guia del 1c1 en Bàsquet: Fintes i Defensa Individual

El 1c1: Les fintes en el bàsquet

Les fintes són moviments d’engany que fa un jugador per tenir una situació avantatjosa respecte als seus adversaris. Les fintes són la base del codi praxèmic del 1c1. Existeixen diferents fintes en funció de si estem jugant 1c1 amb pilota o sense pilota.

1c1 sense pilota

En aquest cas, totes les accions van dirigides a intentar rebre la pilota. Les emprem quan un defensor ens impedeix rebre-la, per després canviar sobtadament de direcció cap al lloc on volem rebre de veritat. Es necessita connexió i coordinació entre el jugador passador i el receptor.

Les fintes són la base del codi praxèmic del 1c1; existeixen diferents fintes en funció de si estem jugant un 1c1 amb pilota o sense pilota.

Tipus de fintes sense pilota:

• Tall per davant.
• Tall per darrere.
• Acció de dins-fora.
• Porta enrere.
• Acció de revers.

1c1 amb pilota

En aquest cas, totes les accions van dirigides a superar la defensa i guanyar el 1c1.

Tipus de fintes amb pilota:

• Finta de tir i penetració.
• Finta de passada i tir.
• Finta de penetració i tir.
• Finta de sortida directa i sortida creuada.

Cal tenir en compte també la particularitat de si es tracta d’un jugador exterior (joc de cara a la cistella) o interior (joc d’esquenes a la cistella).

Aspectes metodològics de l'atac

• Treballar primer les fintes de recepció que les fintes amb pilota, ja que és més complex el concepte d’ocupació d’espai en l’atac. Això implica la recerca i descobriment dels diferents angles per encarar la cistella i dels espais de joc lliures (per exemple, jugar per rebre una passada exterior lluny de la zona o jugar per rebre una passada interior a prop de la zona; jugar per rebre a prop del que té la pilota o allunyat, en el costat dèbil o costat fort).
• Les fintes amb pilota sempre venen acompanyades de treball de parades i sortides. Es recomana a l’inici treballar sense fintes i, quan es tingui molt assolit l’aspecte tècnic de les parades i sortides (sense realitzar passos de sortida i guanyant espai sense i amb oposició), afegir les diferents fintes de sortida, de tir i penetració, de penetració i tir, etc.
• L’execució de la finta ha de ser simple i molt marcada (espatlla i peu), intentant transmetre amb tot el llenguatge corporal la primera intenció (praxema o engany) per després encadenar l’acció real.
• Els exercicis finals en la progressió de l’aprenentatge han d’arribar a encadenar totes les accions: recepció, parada, finta, sortida i combinades amb diferents resolucions (tir, entrada, etc.), de manera que tindríem la base de la construcció del joc de 1c0 / 1c1 que després aplicarem en situació real de joc.
• Treballar des de totes les posicions (de cara i d’esquenes a la cistella) i angles o orientacions a cistella.

La defensa individual en el bàsquet

La posició bàsica i els desplaçaments defensius

La posició i els desplaçaments defensius són diferents en funció de si estem defensant un jugador amb pilota o sense pilota.

El principal element en comú és la posició bàsica, que sempre requereix una important flexió de cames i una correcta posició de braços i mans (per damunt dels malucs). Així com l’adequada i constant alineació amb l’atacant per poder controlar la seva trajectòria i que no ens sobrepassi, tant si aquest tracta de rebre la pilota com de jugar un 1c1.

En iniciació és bàsic l'aprenentatge de la correcta posició bàsica i la seva adaptació als moviments del jugador i de la pilota. Per això, treballarem les diferents posicions en funció del desplaçament lateral (a dreta i esquerra) i frontal (davant i darrere), primer de manera inespecífica i després introduint espais de joc delimitats i situacions d’oposició-col·laboració.

Defensa individual al jugador amb pilota

En la defensa del jugador amb pilota, cal diferenciar:

• Si no ha esgotat la seva opció de bot: no pot ser una defensa molt pròxima a l’atacant; requereix mantenir una distància mínima per poder reaccionar davant la possible penetració i sempre situar-se davant de la pilota, no del jugador.
• Si el jugador ha botat: la defensa ha d’estar el més a prop possible de l’atacant sense contactar amb ell per impedir o dificultar l’opció de tir o de passada.

Defensa individual al jugador sense pilota

Es tracta de defensar la recepció de la pilota, la qual serà diferent si es realitza sobre un atacant que està pròxim a la pilota (costat fort) o està allunyat de la pilota (costat dèbil).

Costat fort

1. Pròxima a l’atacant per poder reaccionar a les seves fintes.
2. Centre de gravetat baix per facilitar el ràpid desplaçament de les cames, les quals han de reaccionar a diferents trajectòries.
3. Amb la vista no hem de perdre mai de vista la pilota, perquè no ens passi per dalt.
4. Els braços i les mans mai han d’estar baixats (mínim per sobre del maluc) per poder reaccionar ràpid i interceptar la possible passada; concretament, un braç en contacte amb el jugador i l’altre aixecat per davant d’ell.

Costat dèbil

1. Fonamental la defensa del tall cap al costat on està la pilota.
2. No defensar mai d’esquenes a la pilota i de cara al jugador.
3. Mantenir una posició de triangulació: hem de ser capaços de veure quasi al mateix temps el jugador amb pilota, el jugador sense pilota i la cistella.
4. Anticipar-se al moviment del jugador sense pilota i, si és possible, fer-li canviar la trajectòria perquè no rebi a prop de la cistella i rebi el més lluny possible.

Progressió metodològica de la defensa

1c1: Defensa del jugador amb pilota

• Espai inespecífic-específic.
• Reduint o ampliant l’espai.
• Diferents nivells d'oposició (jugador que dribla quan supera la defensa, l’espera).
• Situacions reals de joc a tota la pista i en situacions reduïdes a mitja pista.
• Defensa abans, durant i després del driblatge (1c1 real).

1c1: Defensa del jugador sense pilota

Ídem que l'anterior, però diferenciant:

• Situacions de costat fort i costat dèbil.
• Situacions de jugador exterior i jugador interior.
• Exercicis de disputa per la pilota per encadenar treballs de 1c1, amb passador o exercicis de reacció.

Evolució cap al joc col·lectiu

• Defensa del 2c2 en atac posicional (defensa del jugador exterior i interior).
• Defensa del 2c2 en transició (defensa vertical: el primer jugador atura l’arribada de la pilota i el segon jugador queda a l’expectativa de sortir al segon atacant o fer ajuda al primer).
• 3c3 amb atacants fixos: defensa de la passada o del tir, rotacions i triangulacions.
• 3c3: defensa del costat dèbil i de les ajudes (variació costat fort/dèbil i pilota exterior/interior).
• Situacions simples d’inferioritat numèrica (2c1 i 3c2) en atac posicional o a tota la pista.