Guia de les cròniques de la Corona d'Aragó
Enviado por javierinho y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,43 KB
Les cròniques medievals
Les obres en prosa de tema històric més rellevants de la baixa edat mitjana són les quatre cròniques que narren les gestes dels reis de la Corona d'Aragó, escrites durant els segles XIII i XIV. La crònica és un gènere informatiu que explica uns fets amb predomini de l'objectivitat.
Malgrat el llarg període temporal en què foren escrites i la diferent autoria, totes quatre tenen unes característiques comunes:
- Hi trobem elements de ficció.
- El patriotisme és molt present, tant en l'exaltació de l'esperit de la nació com en la justificació de la política dels reis.
- El sentiment religiós impregna el discurs, sobretot el providencialisme (la creença que les decisions del rei responen a la voluntat de Déu).
- Les cròniques medievals tenen una intenció didàctica i moralitzadora.
Llibre dels feits o Crònica de Jaume I
L'autor del Llibre dels feits és el rei Jaume I. S'hi narren, de forma autobiogràfica i amb un ordre cronològic, els fets esdevinguts des del seu naixement fins a les conquestes territorials de Mallorca, Eivissa, València i Múrcia, els problemes que tingué amb la noblesa i la política de pactes amb Castella. La llengua del Llibre dels feits és viva, senzilla i plena d’expressivitat.
Crònica de Bernat Desclot
L'autor d'aquesta crònica devia ser un funcionari de la cort. Se centra en el regnat de Pere II el Gran i narra els episodis de la campanya del rei a Sicília. El narrador empra la tercera persona des d'un punt de vista extern als fets, la qual cosa dóna aparença d’objectivitat i impersonalitat; tot i això, és evident la intenció d'exaltar la figura del rei Pere II. El llenguatge de l'obra és senzill, amb algun tic administratiu derivat de la transcripció de documents que s'hi fa. El medievalisme es mostra en l'ús d'elements llegendaris.
Crònica de Ramon Muntaner
Ramon fou un cavaller que va ser testimoni de les campanyes bèl·liques i conegué de prop els personatges històrics de l'època. Començà a escriure la seva Crònica amb l’objectiu de lloar les proeses i les virtuts dels reis del casal d'Aragó. Muntaner narra les seves memòries i experiències amb llenguatge joglaresc, fent ús de fórmules que reforcen l'interès narratiu i empra la primera, segona i tercera persona verbals.