Guia de Conceptes: Hidrografia, Energia i Medi Ambient

Conceptes Clau d'Hidrografia

Conca hidrogràfica

És el territori drenat per un riu principal i els seus afluents. Tota l’aigua de pluja o neu que cau dins d’aquesta àrea acaba desembocant al mateix riu o al mar per una única sortida. Per exemple, la conca del riu Ebre inclou tots els rius que hi desemboquen.

Curs fluvial

És el recorregut que fa un riu des del seu naixement (font o capçalera) fins a la seva desembocadura (mar, llac o un altre riu). Es divideix en tres trams:

• Curs alt: caracteritzat per un pendent fort, aigües ràpides i una forta erosió.
• Curs mitjà: amb un pendent més suau, on predomina el transport de sediments.
• Curs baix: de pendent molt suau, on es produeix el dipòsit de sediments.

Cabal fluvial

És la quantitat d’aigua que passa per un punt del riu en un temps determinat, normalment expressada en metres cúbics per segon (m³/s). El cabal pot variar segons l’època de l’any, les pluges o la fusió de la neu.

Règim fluvial

És la variació del cabal d’un riu al llarg de l’any. Depèn sobretot del clima (precipitacions, temperatura) i pot ser:

• Pluvial: depèn principalment de la pluja.
• Nival: depèn principalment del desglaç de la neu.
• Mixt: és una combinació dels dos anteriors.

Conques gestionades (gestió hidrològica)

Fa referència a la planificació i administració dels recursos hídrics d’una conca hidrogràfica. Inclou controlar aspectes com:

• L’ús de l’aigua (agricultura, indústria, abastament urbà).
• La conservació del medi fluvial.
• La prevenció d’inundacions o sequeres.

A Catalunya, per exemple, la gestió de les conques internes (com el Llobregat, el Ter o el Besòs) la realitza l'Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Fonts d'Energia i Combustibles Fòssils

Tipus de fonts d'energia

• No renovables: Són aquelles que la natura proporciona en una quantitat limitada i que no es regeneren a escala humana, com els combustibles fòssils.
• Renovables: També conegudes com a energies verdes, provenen de fonts pràcticament inesgotables (sol, vent, aigua).

Actualment, Espanya té una alta dependència energètica, fet que l'obliga a importar gran part dels combustibles que consumeix d'altres països.

Carbó

És un combustible fòssil sòlid format a partir de la descomposició de restes vegetals que, durant milions d’anys, han estat sotmeses a alta pressió i temperatura sota terra. S’utilitza sobretot per produir electricitat i en la indústria (com la siderúrgia).

Petroli

És un combustible fòssil líquid format per la descomposició de restes d’organismes marins fa milions d’anys. Es refina per obtenir gasolina, gasoil, plàstics i altres derivats. És una de les principals fonts d’energia del món, tot i que és molt contaminant.

Gas natural

És un combustible fòssil gasós, sovint trobat juntament amb el petroli o el carbó. Està format principalment per metà (CH₄). S'utilitza per a cuinar, escalfar i produir electricitat, i tot i ser fòssil, contamina menys que el carbó o el petroli.

Fracking o fracturació hidràulica

És una tècnica utilitzada per extreure hidrocarburs, com el gas i el petroli, que es troben atrapats en els porus de les roques subterrànies.

Procés d'extracció

1. Es perfora un pou vertical fins a arribar a la roca i, des d'allà, es continua de forma horitzontal (fins a 5 km).
2. S'injecta una barreja d'aigua, sorra i productes químics a una pressió molt elevada.
3. Aquesta pressió fractura la roca i allibera el gas o el petroli que contenia.
4. Finalment, els hidrocarburs pugen pel pou cap a la superfície per ser emmagatzemats i processats.

Conseqüències ambientals

• Gran consum d'aigua.
• Emissions de gasos d'efecte hivernacle, especialment metà.
• Contaminació acústica i atmosfèrica.
• Danys al sòl i als ecosistemes locals.

Paisatge i Reptes Ambientals

Paisatge

És el conjunt d’elements naturals i humans visibles d’un territori. Inclou muntanyes, rius, vegetació, edificis, carreteres, camps, etc. El paisatge pot ser natural (sense intervenció humana) o humanitzat (modificat per les persones).

Elements humans o antròpics

Són els elements creats o modificats per l’activitat humana dins del paisatge. Exemples: edificis, carreteres, camps de conreu, embassaments, polígons industrials, etc.

Espais naturals protegits

Parcs naturals

Són zones protegides d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural on es permet una activitat humana limitada i respectuosa (com el turisme sostenible o l’agricultura tradicional).

Parcs nacionals

Són espais naturals de gran importància ecològica i científica, amb un nivell de protecció superior al dels parcs naturals. S’hi restringeix molt més l’activitat humana.

Reserves naturals

Són espais petits protegits per conservar espècies o ecosistemes concrets molt fràgils. Normalment, l’accés hi està molt limitat o només es permet per a investigació científica.

Reptes i problemàtiques ambientals

Contaminació

És la presència de substàncies nocives al medi ambient (aire, aigua o sòl) que perjudiquen els éssers vius i els ecosistemes. Pot provenir de fàbriques, vehicles, pesticides, residus, etc.

Canvi climàtic

És la variació del clima de la Terra causada principalment per l’activitat humana, sobretot per l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (CO₂, metà, etc.). Provoca un augment de la temperatura global, el desgel, la pujada del nivell del mar, fenòmens meteorològics extrems i canvis en els ecosistemes.

Sequeres

Són períodes llargs amb manca de pluges que provoquen escassetat d’aigua en rius, aqüífers i conreus. Afecten la vida vegetal, la ramaderia, l’agricultura i el subministrament d’aigua a la població.

Incendis forestals

Són focs descontrolats que cremen boscos o vegetació. Poden ser naturals (per llamps o calor extrema) o provocats per activitats humanes (negligències, intencionats). Destrueixen ecosistemes i alliberen grans quantitats de CO₂ a l’atmosfera.

Pluja àcida

És la precipitació que conté àcids formats per la contaminació de l’aire, sobretot pel diòxid de sofre (SO₂) i els òxids de nitrogen (NOx). Danya boscos, edificis, sòls, llacs i rius.