Guia de Conceptes Fonamentals d'Anàlisi Química

Paràmetres de Qualitat en Anàlisi Química

Límit de detecció

Es refereix a la quantitat mínima de substància que es pot detectar en un assaig.

Sensibilitat

És la capacitat d’un mètode per discriminar dues concentracions molt semblants.

Selectivitat

Una reacció és selectiva si es caracteritza per poques substàncies, mostrant preferència per algunes d'elles.

Tipus de Tècniques Analítiques

Tècniques clàssiques

Són les volumetries i les gravimetries. El seu avantatge principal és el baix cost.

Anàlisi instrumental

Requereixen l'ús d'algun instrument. El seu avantatge principal és la rapidesa.

Conceptes Fonamentals de Volumetria

Punt d’equivalència

És aquell en què el nombre d’equivalents de reactiu valorant és igual al nombre d’equivalents de la substància valorada. És un punt teòric.

Punt final

És el punt d'una valoració que s’observa quan es produeix un canvi brusc d’alguna propietat en la reacció de valoració.

Polarimetria i Isomeria Òptica

Polarimetria

Tècnica instrumental que consisteix en la determinació del poder rotatori específic de les substàncies òpticament actives. Aquestes substàncies tenen la propietat de girar el pla de la llum polaritzada.

Conceptes d'Isomeria

Isòmers

Compostos diferents que tenen la mateixa fórmula molecular.

Estereoisòmers

Classe particular d'isòmers que només es diferencien per l'orientació espacial dels seus àtoms.

Enantiòmers

Classe particular d’isòmers que són imatges especulars no superposables l'una de l'altra.

Activitat Òptica

Substàncies òpticament actives

Són aquelles que són capaces de fer girar el pla de la llum polaritzada. Són asimètriques i presenten isomeria òptica.

Mescla racèmica

És una barreja, obtinguda habitualment per síntesi, que conté un 50% de forma levògira i un 50% de forma dextrògira de la mateixa molècula. És òpticament inactiva per compensació.

Poder rotatori

Capacitat de fer girar el pla de la llum polaritzada. La presenten els enantiòmers purs o les barreges no equimolars d'aquests.

Fonaments d'Espectrofotometria

És una tècnica d’anàlisi instrumental que utilitza les radiacions electromagnètiques per mesurar concentracions de substàncies químiques. L'espectrofotometria parteix de la base que totes les molècules absorbeixen la radiació electromagnètica a una certa longitud d’ona.

Propietats de les Ones Electromagnètiques

Longitud d’ona (λ)

És la distància entre el cim d’una ona i el cim de la següent. Es mesura en metres (m) en el Sistema Internacional (SI).

Amplitud d’ona (A)

És la meitat de la distància que hi ha entre el cim i la vall d’una ona.

Freqüència (ν)

És la quantitat d’ones (cicles) que passen per un punt en un segon. Es mesura en hertz (Hz).

Interacció de la Radiació amb la Matèria

Quan la radiació electromagnètica interacciona amb la matèria, es poden produir diversos fenòmens:

• Transmissió: La radiació passa a través de la matèria sense alterar-la.
• Absorció: Les molècules absorbeixen part de la radiació que impacta contra elles, incrementant l’energia dels seus electrons. Quan aquests electrons perden l’energia guanyada, emeten una nova radiació electromagnètica.
• Reflexió: Les molècules envien la radiació electromagnètica en direcció contrària, sense deixar-la passar a través seu.
• Refracció: Les molècules deixen passar la radiació electromagnètica, però amb una velocitat i energia diferents.

Espectre Visible

La llum visible correspon a l'interval de longituds d'ona entre 390 i 700 nm aproximadament.