Guia Completa de Xarxes Locals: Tipus, Protocols i Configuració

Què és una Xarxa Local?

Una xarxa local és la interconnexió de diversos ordinadors i perifèrics distribuïts en un espai limitat.

Tipus de Xarxes Segons la Dimensió

Segons les dimensions, hi ha diversos tipus de xarxes:

• PAN (Personal Area Network): Té un abast d'uns quants metres i es forma al voltant d'una persona i dels seus dispositius. Ex: portàtil amb connexió Bluetooth.
• LAN (Local Area Network): Té un abast d'una habitació o un edifici. Es fan servir per compartir recursos i perifèrics.
• CAN (Campus Area Network): Connecta diverses LAN, per exemple, en un campus universitari.
• MAN (Metropolitan Area Network): És una xarxa que connecta diverses LAN que es distribueixen en una ciutat.
• WAN (Wide Area Network): Interconnecta països i continents.

El Servidor en una Xarxa

El servidor és l'ordinador de la xarxa que ofereix serveis (per exemple, la connexió a internet, una impressora o una carpeta amb documents) a la resta d'ordinadors en xarxa.

Xarxes WLAN: Connexió Sense Fil

Les xarxes WLAN (Wireless Local Area Network) ofereixen els mateixos serveis que una LAN, però la connexió és sense fil. Els avantatges respecte a una LAN són la mobilitat, la facilitat d'instal·lació i la flexibilitat.

Dispositius Essencials de Connexió

Aquests són els dispositius de connexió principals:

• Targeta de xarxa: Permet connectar els ordinadors a una xarxa.
• Hub o Switch: Són dispositius que permeten centralitzar el cablejat d'una xarxa i unir diverses xarxes en una sola.
• Router: És el dispositiu encarregat d'encaminar informació entre xarxes.
• Mòdem: És el dispositiu indispensable per connectar-se a internet.

Protocols de Xarxa i Requisits

Un protocol de xarxa és la norma que defineix el format i les regles de comportament que han de seguir els ordinadors d'una xarxa per comunicar-se. Els requisits que han de complir són:

• Detectar el tipus de connexió física.
• Presentar-se abans d'iniciar la comunicació.
• Negociar les característiques de la connexió.
• Determinar qui marcarà l'inici i el final d'un missatge.
• Decidir què es farà amb els missatges erronis.
• Garantir la seguretat de la connexió.

Configuració i Inconvenients de Xarxes Sense Fil

La configuració és molt senzilla, només cal fer la inscripció WEP. El creixement del nombre d'equips portàtils fa necessari l'ús d'una xarxa sense fil. Alguns dels inconvenients són:

• L'abast d'una xarxa sense fil està limitat a una àrea que depèn dels obstacles i de la potència del punt d'accés.
• La seguretat és molt important i requereix una configuració acurada.
• La velocitat és inferior que en les xarxes amb fil.

Protocols de Xarxa Habituals

Els protocols més habituals són:

• Protocol TCP/IP: És el protocol que fa possible internet. Es tracta d'un conjunt de protocols que es complementen: el primer s'encarrega de dividir la informació en paquets i després unir aquests trossos a l'ordinador de destí; el segon dirigeix aquests paquets a través de la xarxa.
• Protocol DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol): Permet la configuració automàtica del protocol TCP/IP de tots els clients d'una xarxa. Proporciona a cada client una adreça IP, la màscara de la subxarxa i altres paràmetres.

Avantatges del Protocol DHCP

• La configuració de la xarxa és més senzilla.
• Permet canvis i trasllats d'equips dins la xarxa, ja que no cal configurar un altre cop les adreces IP manualment per a cada equip.
• La configuració de les adreces es fa automàticament.
• Mitjançant l'ús del protocol DHCP s'evita la possibilitat de configuracions IP incorrectes i, per tant, que la xarxa no funcioni.
• Si vols canviar l'IP, els canvis es fan automàticament.

Configuració del Router

Per a la configuració del router:

• Adreça IP i màscara de subxarxa del router: Es configura perquè tots els clients facin una configuració manual.
• Sense servidor DHCP: Un cop acabada la configuració, cal configurar cadascun dels clients de la xarxa manualment.
• Amb servidor DHCP: Cal continuar configurant el router i proporcionar les dades següents:
  • Adreça IP d'inici: Primera adreça que assignarà el servidor.
  • Nombre màxim d'usuaris: Nombre màxim d'ordinadors connectats.
  • Rang de l'adreça IP: Es pot posar automàticament el rang o escriure'l manualment.
  • Servidors DNS: Converteixen els noms de domini habituals en la IP corresponent, i viceversa.

Creació i Tipus de Xarxes Sense Fil

Hi ha diversos tipus de xarxa sense fil basats en l'estàndard 802.11, com ara: 802.11a, 802.11b i 802.11 (estàndard general). Una diferència de les xarxes amb fil és que en aquest tipus de xarxa no està limitat a un nombre de ports.

Avantatges i Inconvenients de les Xarxes Sense Fil

Avantatges:

• El cablejat d'una xarxa sempre és un procés dificultós i car, mentre que les ones electromagnètiques permeten la mobilitat.
• La instal·lació d'una xarxa sense fil no és cara ni complicada.
• La compatibilitat s'aconsegueix ambdues si una part de la xarxa ja està cablejada.