Guia Completa de la Xarxa de Subministrament d'Aigua Potable

Xarxa de Subministrament d'Aigua Potable

La xarxa s'inicia a partir del dipòsit de regulació i reserva fins a les comeses. Per tant, aquesta xarxa no inclou ni la captació ni les estacions potabilitzadores.

Components Clau de la Xarxa de Subministrament

Hi ha 4 parts fonamentals en una xarxa de subministrament d'aigua potable:

• El Conducte d'Alimentació

  És el conducte que porta l'aigua fins al dipòsit.

• El Dipòsit de Regulació

  És el que regula els règims d'aportació i consum, dóna pressió a la xarxa, assegura el cabal contra incendis i ha de tenir un volum que asseguri el subministrament d'aigua com a mínim en un dia de màxim consum.

• La Xarxa de Distribució

  És el conjunt de canonades que formen l'entramat d'una població i estan formades pels següents tipus de conductes:

  • Artèries

    Són els conductes que porten l'aigua entre els dipòsits i els distribuïdors i/o connecten els diferents sectors de la xarxa.

  • Distribuïdores

    Estan connectades a les artèries i porten l'aigua des d'aquestes fins als ramals de comesa.

  • Ramals de Comesa

    Van connectats als distribuïdors i porten l'aigua fins als punts de consum. Cada ramal de comesa pot abastir un màxim de 100 habitatges. Per a ús d'incendis, caldrà preveure dos ramals de comesa.

Tipus de Xarxes de Distribució d'Aigua

En tots els casos, les conduccions circularan en domini públic seguint el traçat dels vials o travessaran espais públics no edificats. Les conduccions se situaran, en la mesura del possible, per sota les voreres. Hi ha 3 tipus de xarxes:

• Xarxa Ramificada

  Té forma d'arbre i en ella l'aigua sempre va en el mateix sentit. S'utilitza en nuclis de fins a 1000 habitatges, generalment en configuracions urbanes lineals. L'artèria tindrà una longitud màxima d'1 km i les diferents distribuïdores uns 300 m.

  Avantatges: L'economia de la seva instal·lació i el manteniment.

  Desavantatges: Les avaries poden tallar el subministrament i l'aigua pot quedar retinguda als extrems. Per tant, hem de preveure accessoris de buidatge de les canonades.

• Xarxa Mallada

  Les artèries en aquest tipus de xarxa formen una o més malles, creant circuits tancats alimentats per connexions entre ells, de forma que el sentit de circulació no hagi de ser sempre el mateix. La separació entre dos costats d'una malla serà entre 250 i 900 m.

  La xarxa es dividirà en sectors amb vàlvules de pas, de forma que es pugui fer circular l'aigua en sentit contrari i/o aïllar un sector determinat. S'instal·laran tantes vàlvules de desguàs com calgui perquè qualsevol sector es pugui buidar.

  Avantatges: Seguretat en el servei, s'eviten els embussaments i millor repartiment de la pressió.

  Desavantatges: La instal·lació és cara i requereix una major longitud de conductes.

• Xarxa Mixta

  Consisteix en combinar xarxes mallades i ramificades, de forma que les artèries es tanquen sobre si mateixes i d'elles surten les distribuïdores com a terminals amb cul de sac.

  La superfície màxima d'una malla serà de 15 hectàrees, amb una separació entre 250 i 400 m. No es donarà servei a més de 800-1000 usuaris i els ramals amb cul de sac no seran inferiors a 300 m.