Guia Completa de Volcans: Erupcions, Magma i Fenòmens Geològics
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,47 KB
Tipus d'Erupcions Volcàniques
Les erupcions volcàniques es classifiquen segons la seva activitat, l'índex d'explosivitat volcànica (IEV), el tipus de magma i la composició dels materials emesos. A continuació, es detallen les característiques principals de cada tipus:
| Denominació | Activitat | IEV | Tipus de magma | % Piroclasts | Predomini emissió | Edifici construït |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Hawaiana | Efusiva | 0-1 | Bàsic | 0-3 | Colades de lava | Volcà en escut |
| Estromboliana | Explosiva | 1-2 | Bàsic | 40 | Colades de lava / Piroclasts | Estratovolcà |
| Vulcaniana | Explosiva | 2-4 | Intermedi | 60 | Colades de lava / Piroclasts | Estratovolcà (amb escòries) |
| Vesubiana | Erupcions estrombolianes i vulcanianes | |||||
| Peleana | Explosiva | 4-8 | Àcid | 99 | Colades de piroclasts | Dom |
| Ultrapeleana | Explosiva | 5-8 | Àcid | 99 | Colades de piroclasts | Caldera |
Productes i Fenòmens Volcànics
1. Lava: Tipus i Característiques
La lava és el magma alliberat de gasos, el material fos que surt dels volcans i forma colades de lava. Pot assolir temperatures de 900 °C a 1200 °C.
- Lava àcida: Associada a volcans alts i de forts pendents (doms/calderes).
- Lava bàsica: Característica dels volcans en escut.
2. Piroclasts: Classificació i Formació
Els piroclasts són materials sòlids expedits a l’atmosfera durant l’erupció. Com més àcid és el magma, més piroclasts genera.
Tipus de Piroclasts:
- Cendres (<2 mm): Pols volcànica que forma la columna eruptiva.
- Lapil·li (2-64 mm): Fragments de roca volcànica.
- Blocs o bombes volcàniques (>64 mm): Fragments més grans, sovint anomenats escòria volcànica.
3. Gasos Volcànics: Composició i Impacte
Quan el magma arriba a la superfície, es formen grans columnes de gas. Els més abundants són el vapor d'aigua, CO2, Cl2, H2S, SO2 (responsable de la pluja àcida), SO3 i HCl, que poden ser letals.
4. Núvols Ardents o Colades Piroclàstiques
Quan la pressió del gas supera la viscositat, el gas surt de cop barrejat amb materials piroclàstics incandescents. Aquests núvols cauen pels vessants dels volcans i destrueixen tot allò que es troben al seu pas.
5. Lahars: Colades de Fang Volcànic
Els lahars són grans esllavissades o colades de fang que es produeixen en els vessants d’un volcà. Són fruit de la barreja de materials piroclàstics amb grans quantitats d’aigua procedent de la pluja, de la fusió de neu o de llacs. En el seu desplaçament, enterren i engloben la vegetació i constitueixen una greu amenaça per a la població.
Tipus de Magma i les seves Propietats
El magma es classifica segons el seu contingut de sílice, viscositat, contingut gasós i la roca que forma en refredar-se. Aquestes propietats influeixen directament en el tipus d'erupció i l'estructura volcànica resultant.
| Tipus de magma | % Sílice | Viscositat | Contingut gasós | Tipus d'erupció | Roca | Tendència a formar piroclasts | Estructura |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bàsic (Basàltic) | Aprox. 50% | Baixa | Baix | Suau | Exterior: Basalt Interior: Gabre | Baixa | Volcans en escut |
| Intermedi (Andesític) | 52-60% | Mitjana | Intermedi | Explosiva poc violenta | Exterior: Andesita Interior: Diorita | Intermèdia | Estratovolcà |
| Àcid (Granític/Fèlsic) | >60% | Alta | Alt | Explosiva violenta | Exterior: Riolita Interior: Granit | Alta | Doms |
Conceptes Sísmics Fonamentals
Hipocentre i Epicentre
L'hipocentre és el punt on es produeix un sisme, situat en una falla.
L'epicentre és el punt de la superfície on arriben primer les ones sísmiques, situat sobre la vertical de l'hipocentre.
Zones Sísmiques Principals
Les zones amb major activitat sísmica a nivell mundial inclouen:
- Cinturó Circumpacífic (tots els límits de la placa Pacífica)
- Cinturó Mediterrani (Himàlaia)
- Dorsals Oceàniques
Proves de la Tectònica de Plaques
La teoria de la tectònica de plaques es recolza en diverses proves científiques:
- Proves geogràfiques: Acoblament topogràfic entre les costes dels dos costats de l’Atlàntic.
- Proves geològiques: Roques similars entre dues zones diferents que tenien la mateixa edat i encaixaven.
- Proves paleontològiques: Estudi dels fòssils (flora i fauna) que mostren distribució coherent amb continents units.
- Proves paleoclimàtiques: Regions i continents actualment molt diferents que havien tingut climes similars en el passat.