Guia Completa de Vies d'Administració de Fàrmacs en Emergències

Vies d'Administració de Medicaments: Conceptes Generals

L'administració d'un medicament consisteix a dipositar-lo en un lloc de l'organisme des del qual pugui absorbir-se i actuar. Segons el seu efecte, els fàrmacs es classifiquen en:

• Fàrmacs d'acció local: Actuen directament sobre el lloc d'aplicació. Exemples inclouen pomades i cremes.
• Fàrmacs d'acció general o sistèmica: Influeixen sobre tot l'organisme. Passen a la sang i són transportats a les cèl·lules on han d'actuar. Alguns exemples són comprimits, xarops, injeccions, supositoris i pastilles.

Vies d'Administració Específiques en Situacions Clíniques

Via Endotraqueal: Administració en Urgències

Si el pacient (en aturada cardíaca i/o respiratòria) ha pogut ser intubat però no s'ha canalitzat una via venosa (o es trigarà a fer-ho), la medicació pot ser administrada per aquesta via. La dosi és 2 o 3 vegades superior a la recomanada per via venosa i diluïda en 10 ml de sèrum fisiològic. Es realitzen 5 insuflacions ràpides amb Ambu per a facilitar l'accés del fàrmac a la via aèria distal. Es pot administrar a través d'un catèter, però se sol fer per instil·lació directa seguida de sèrum fisiològic. Els fàrmacs que es poden administrar per aquesta via inclouen: adrenalina, atropina, lidocaïna i naloxona.

Via Intraòssia: Accés Vascular d'Urgència

Aquesta via proporciona un accés vascular d'urgència per a la infusió de fàrmacs i líquids. La seva utilització es basa en què la cavitat medul·lar dels ossos llargs està ocupada per una rica xarxa de capil·lars sinusoïdals que drenen a un gran sinus venós central, el qual no es col·lapsa ni en situació d'aturada cardiorespiratòria (ACR). Això permet que els fàrmacs i líquids passin a la circulació general amb una rapidesa similar a la d'un accés venós perifèric.

Indicacions de la Via Intraòssia

• En cas de no poder obtenir accés venós.

Llocs Anatòmics per a la Via Intraòssia

• L'extremitat proximal de la tíbia en menors de sis anys.
• A partir dels sis anys, s'ha d'utilitzar el mal·lèol tibial intern, que conserva la medul·la vermella a la seva cavitat durant tota la vida.
• Altres alternatives són: la cara posterior del radi, la cara anterior del cap humeral, l'estèrnum i les crestes ilíaques.

Via Transdèrmica: Absorció Cutània

Permet l'administració de fàrmacs a través de la superfície cutània per a una acció sistèmica. Medicaments com els nitrats són absorbits més eficientment a través de la pell. Aquesta ruta proporciona un efecte perllongat del medicament.

Via Intraperitoneal: Ús Específic

• No és una via d'ús corrent; és poc freqüent en clínica i més utilitzada en laboratori.
• Ofereix una gran superfície d'absorció i una alta velocitat d'absorció.
• Presenta risc de peritonitis a causa d'infecció.

Via Intraarticular: Aplicació Localitzada

S'usa freqüentment en reumatologia. El fàrmac s'injecta directament a l'articulació (generalment corticoides antiinflamatoris).

Via Intratecal: Accés al SNC i LCR

Permet l'administració de fàrmacs en l'espai subaracnoideo. En funció de les seves propietats liposolubles, el fàrmac difon al Sistema Nerviós Central (SNC) o al Líquid Cefaloraquidi (LCR). S'utilitza per a efectes locals i ràpids en les meninges o l'eix cefaloraquídic.

Es necessita personal especialitzat. Cal tenir precaució amb les infeccions.

Via Epidural: Anestèsia i Analgèsia

Permet l'administració en l'espai epidural i, de manera similar, el fàrmac difon al SNC. És utilitzada en el part o en cirurgies que requereixin intervenció de cintura cap avall. Solen utilitzar-se fàrmacs que travessin amb dificultat la barrera hematoencefàlica (BHE). La neurotoxicitat és un dels seus efectes adversos. A part de les dificultats tècniques, cal anar amb compte amb les infeccions.