Guia Completa de Veus Narratives, Tècniques i Gèneres Literaris

Les Veus Narratives

Externa:

• Omniscient: Sap tot el que passa dins de la narració.
• Observador: Narra el que es veu com si fos una pel·lícula.

Interna:

• Protagonista: Personatge principal de la història.
• Testimoni: No és el protagonista, però narra la història.

Tècnica Narrativa

• Estil directe: Transcriu els diàlegs dels personatges amb l'ús de guionets «».
• Estil indirecte: Reprodueix els diàlegs dels personatges amb verbs de dicció o de pensament.
• Monòleg interior: Expressa la veu d'un personatge a la manera d'un fluid de consciència.

Els Gèneres Narratius

Són les diverses maneres com podem explicar històries. Es classifiquen en funció de la llargària, si són orals o escrits, si la trama és real, fantàstica...

El Conte

És un gènere de narrativa curta, que pot tractar temes molt diversos. Poden ser tradicionals (sense autor conegut i de transmissió oral) o escrits per autors.

• Extensió breu (es pot llegir d'una tirada).
• Temàtica variada.
• Pocs personatges.
• Trama senzilla, sense històries secundàries ni entrellaçades.

Tècniques Narratives del Conte (Narració Memorable)

• Anticipació: Avança sobre què parlaràs (hype).
• Retrospecció: Narra escenes del passat (flashback).
• Accions paral·leles: Accions o fils argumentals que ocorren de forma simultània, a llocs diferents.
• Interpel·lació als oients: Preguntes retòriques, explicacions, aclariments, repeticions.
• Complicitat emocional: Estableix un vincle entre qui narra i qui escolta.
• Recursos d'èmfasi: L'expressió gestual, la veu, l'actitud, els objectes que mostren al públic, el vestuari...

L'Accentació

Aguda. Plana. Esdrúixola

Vocal + s Lo contrari Sempre

Vocal

En, un. Penúltima. Antepenúltima

Última síl·laba. Síl·laba. Síl·laba

Literatura

Consum: Textos creats principalment per a l'entreteniment i el consum màxim, com novel·les de gènere (romance, ciència ficció...).

Actual (o contemporània): Abarca un ampli rang d'obres contemporànies, que inclouen tant textos més experimentals i literaris, reflecteixen les preocupacions socials, culturals i polítiques del present.

Romanticisme

És un moviment ideològic i cultural europeu del S.XIX. Va suposar una revolució de l'edat mitjana, una reivindicació de la llengua nacional i de la consciència de patir.

La Renaixença

És la literatura catalana, el romanticisme penetra per Barcelona, on arriba des d'Alemanya passat per París. Entre els S.XVI i XVIII, el català havia estat relegat només als usos col·loquials, per això la Renaixença se centra en la recuperació de l'ús literari de la llengua i la valoració del nostre esplendorós passat medieval.

Exemples:

Els Jocs Florals: Es va escriure sobretot poesia.

Jacint Verdaguer: Va ser el poeta més important del moviment. La seva obra va ser fonamental per a demostrar que podia escriure poesia en el català del moment.

Àngel Guimerà: Nascut a Canàries, traslladat a Barcelona. Es convertí en el gran autor de teatre de la Renaixença.

La Renaixença Valenciana

Poetes d'espardenya: Classe social baixa i idees republicanes i progressistes. Eren partidaris d'una llengua col·loquial. Destaquen (Constantí Llombart en poesia i Eduard Escalante en teatre).

Poetes de guant: Classe social alta i idees conservadores. No volien que la Renaixença fos reivindicativa, com a Catalunya, sinó tan sols escriure poemes segons les normes.

(Teodor Llorente: poeta més destacat del sector conservador. Eduard Escalante: va escriure obres de teatre breu)