Guia completa de verbs i literatura catalana: anàlisi i recursos

Verbs

Present

Cant: -e, -es, -a, -em, -eu, -en
Perd, tem: -, -s, -, -em, -eu, -en
Sent: -, -s, -, -im, -iu, -en
Serv: -isc, -ixes, -ix, -im, -iu, -ixen

Perfet

He, has, ha, hem, heu, han + cantat, perdut, temut, sentit, servit

Imperfect

Cant: -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven
Perd, tem, sent, serv: -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, -ien

Passat Simple

Cant: -í, -ares, -à, -àrem, -àreu, -aren
Perd, tem: -í, -eres, -é, -érem, -éreu, -eren
Sent, serv: -í, -ires, -í, -írem, -íreu, -iren

Passat Perifrastic

Vaig, vas, va, vam, vau, van + cantar, perdre, témer, sentir, servir

Futur

Cantar, perdre, témer, sentir, servir + é, às, à, em, eu, an

Modalització

Presència emissor/receptor
Adjectius valoratius: dolor
Verbs valoratius
Adverbis i sintagmes preposicionals valoratius: desesperadament, sempre
Perífrasi d'obligació: cal dir, hem de
Tipografia textual: cursiva, "cometes", intenció, ironia
Derivació de paraules: homenet, senzillíssim, superfàcil
Figures retòriques: hipèrbole (el seu cap era més gran que...), comparació (com una llebre), quantificadors (poc, massa)
Afirmacions o negacions categòriques: és necessari
Crides al receptor: ah!, oh!, uf!

Deixis

Personal: pronoms febles (jo), morfemes verbals (mf, tam, np), possessiu (el teu)
Temporal: adverbis de temps, verbs
Espacial: adverbis de lloc, demostratius (esta), pronoms neutres (axó)

Perífrasis Verbals

Personals: haver + de + infinitiu, caldre + que + subjuntiu ("calleu"), ser necessari + que + subjuntiu
Impersonals: haver + de + infinitiu, caldre + infinitiu

Lo

Lo + que: el que / això que / cosa que
Lo + adjectiu: el / fet / com / tam... com

Novel·la Realista

Novel·listes realistes descriuen la societat.
Recursos: narrador omniscient i descripcions detallades.
Crítiques socials.

Enric Valor

Narrador i novel·lista.
Llenguatge molt treballat i riquíssim.
Destaca la trilogia "Cicle de Cassana", mostra, amb estil realista, conflictes socials i polítics que afectaven els camps valencians durant el primer terç del segle XX.
Formes de vida evocades amb expressions populars.
Autor de L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant.
Gramàtic, defensor de la llengua i autor de gramàtiques, tractats lingüístics i reculls lexicogràfics.

Vocabulari

• Entoldado: emvelat
• Montaje: muntatge
• Abono: abonament
• Atril: faristol
• Paro: atur
• Buzón: bústia
• Entonces: llavors
• De pe a pa: fil per randa
• Albañil: paleta
• Encarcelar: empresonar
• Cuña/valla publicitaria: falca/tanca publicitaria
• Al atardecer: al capvespre
• Desde luego: és clar
• Hombro: muscle
• Angustia: angoixa
• Cerrajero: manyà
• Encías: genives
• Barrendero: agranador

Què és la Nova Cançó?

Un moviment de joves cantants compromesos amb la llibertat i la lluita contra la dictadura que musicaren els poemes de molts autors igualment compromesos i feren arribar els seus poemes a un públic més ampli.

Vicent Andrés Estellés: Característiques

S'insereix dins el corrent anomenat realisme social.
La seua poesia es pot definir com la crònica de la vida quotidiana que no amaga cap passió o emoció, per impúdica que puga semblar, i fa d'aquesta característica una forma d'apropar-se al lector.
Arrelat en la seva terra, parla d'aquests fets no des d'una perspectiva personal, sinó erigint-se en la veu i clam del seu poble.

Recursos

Més usats: comparacions (de vegades de regust arcaic i ausiasmarquià), la doble adjectivació (anteposada i posposada al substantiu), i l'ús de l'article indeterminat.

Poemes

Tres tipus d'estructures:
Poema de confessió: testimoni íntim.
Poema de diàleg: abundància de col·loquialismes.
Poema de trencament: ironia i sorpreses contínues.

Assaig

Gènere literari amb l'objectiu d'exposar idees sobre un tema qualsevol amb gran càrrega subjectiva o modalitzadora.

Característiques Generals

• Textos en primera persona i presenten una gran subjectivitat.
• A vegades també hi ha interpel·lacions als possibles lectors.
• Elements modalitzadors que deixen veure l'opinió de l'autor.
• Referències i citacions d'altres autors o obres.
• Recursos expressius de caràcter literari, ironia, comparació, interrogació retòrica.

Assaig de Fuster

Oscil·lava entre la teoria, la divulgació i la crítica directa, i els seus textos partien d'una anècdota que es convertia en una reflexió general.
L'objectiu era analitzar qualsevol fet des d'un punt de vista racional per a comprendre'l i explicar-ho.
Feia servir l'escepticisme, el dubte i la reflexió.

Característiques de l'Assaig de Fuster

Estil directe, sincer i amb un domini de la ironia.
Es preocupava d'aconseguir una expressió precisa i feia servir jocs de paraules, preguntes retòriques, interjeccions, imperatius adreçats al lector i metàfores.

Objectiu

Construir assajos funcionals i pràctics on receptors i receptores copsen una visió metòdica i fonamentada sobre una àmplia gamma de qüestions.

Assajos

funcionals i practice on receptors i les receptorés copsen una visió metodical Feonada sobre una amplia gamma de qüestions. ASSAGOS: Escrits sociopolities :reflexions sobre la identitat valenciana.Estudis d'historia cultura i literària. comentaris dels clàssics medievals  Assaig de temática humanista I general: temes relacionats amb l'home i la seua activitat creadora.