Guia completa sobre el verb i la vocal neutra en català

El verb

Formes no personals

Les formes no personals poden actuar com a verbs o bé assumir les funcions sintàctiques d'altres tipus de paraules (nom, adverbi, adjectiu):

• Infinitiu: acaba en -ar, -er, -re, -ir (ex: estimar, temer, vendre, tenir).
• Gerundi: acaba en -ant, -ent, -int (ex: estimant, venent, tenint).
• Participi: acaba en -at, -ut, -it, -ès (ex: estimat, venut, tingut, servit, entès).

Quan actuen com a verbs, s'acostumen a construir amb temps compostos (va venir) i perífrasis verbals (està llegint, volem sopar).

Observacions importants:

• El gerundi s'usa quan expressa una acció simultània al verb principal (va entrar corrent a l'aula) o anterior (treballant, ha après a cuinar), però mai indica una acció posterior.
• No podem utilitzar l'infinitiu quan cal usar l'imperatiu (ex: no passar → no passeu).

Perífrasis verbals

Són formes verbals formades per dos verbs que, plegats, tenen un significat específic (obligació, reiteració, probabilitat, etc.).

• Perífrasis d'infinitiu:
  • Obligació: haver de, caldre + infinitiu.
  • Probabilitat: deure + infinitiu.
  • Possibilitat: poder + infinitiu.
  • Reiteració: tornar a + infinitiu.
  • Intenció: voler + infinitiu.
  • Imminència: anar a + infinitiu.
  • Inici de l'acció: començar a, arrencar a + infinitiu.
• Perífrasis de gerundi:
  • Durada: estar, continuar + gerundi.
  • Reiteració: anar + gerundi.
• Perífrasis de participi:
  • Conseqüència: deixar, quedar + participi.

L'obligació també es pot expressar amb caldre + que + present d'indicatiu.

La vocal neutra

Les vocals "a" i "e" en posició àtona es pronuncien de la mateixa manera; això és la vocal neutra.

Normes per a noms i adjectius

Al final de paraula:

• Masculins: s'escriuen amb e. Excepcions: noms acabats en -a (dia, titella, mapa) i invariables acabats en -arca, -cida, -ista, -ma, -ta (monarca, insecticida, massatgista, paleta, programa).
• Femenins: s'escriuen amb a (muntanya, sabata, neta). Excepte els acabats en -e (invariables en -aire, -ble, -me, -ne, -re com comptable, solemne; o noms com febre, verge, mare, catàstrofe).
• Plurals: els que acaben en vocal neutra i essa s'escriuen amb -es (pobres, taules, cadires).

A l'interior de paraula:

Per saber si posem a o e, busquem la paraula de la mateixa família on la vocal estigui en posició tònica (la paraula primitiva): cendrer (cendra), cullerada (cullera), paperina (paper), cavaller (cavall).

Normes per als verbs

Al final de verb:

• S'escriu e en la penúltima lletra (cantes, volies).
• S'escriu a en l'última lletra (canta, deia, volia). Excepcions: infinitius de la 2a conjugació (beure, perdre, moure) i formes com vine, corre, obre, omple.

A l'interior de verb:

Cal recórrer a la 1a o 3a persona del singular del present d'indicatiu. Excepte: jeure, néixer, péixer i treure, que s'escriuen amb a en formes àtones malgrat la e tònica (jeu/jauré, neix/naixeu, trec/trauran).

Verbs irregulars

• 1a conjugació: Tots regulars (excepte anar i estar).
• 2a conjugació: La majoria presenten alguna irregularitat (seure, viure, prendre, moldre).
• 3a conjugació: Hi ha regulars (dormir, patir, servir) i irregulars (collir, cosir, sortir, tenir).