Guia Completa de Vents, Efecte Foehn i Circulació Atmosfèrica

Llebeig (SW): Característiques i impacte

Prové del Golf de Cadis, passant per l'estret de Gibraltar i Serra Nevada. És un vent humit i càlid, modificat per les serralades. Provoca precipitacions estables i sol arribar a la primavera.

Ponent (W): Vent sec i els seus efectes

Ve de les illes Açores, travessant la Península. És particularment advers per a les Illes Balears. Arriba molt sec: ja ha plogut quan arriba, aquí ens quedem amb la deshidratació d'aquest vent. Present en totes les estacions, arriba entre 2-5 vegades cada any. Cada 4-5 anys es registra un temporal fort.

Mestral (NW): Intensitat i protecció de la Serra de Tramuntana

Ve del Cantàbric i es redirecciona pel canal de l'Ebre, arribant amb bastanta intensitat i violència. Tan advers com el ponent. És un vent fred. No sol portar precipitacions a causa de la seva velocitat. Sol venir després de determinats períodes de pluja (primavera, tardor-hivern). La Serra de Tramuntana actua com a escut protector.

1.3. L'Efecte Foehn: Fenomen meteorològic i conseqüències

Fenomen que té lloc quan un aire càlid i humit es veu obligat a remuntar una serralada. L'aire que puja va disminuint la seva pressió (P) i la seva temperatura (T). Aquest refredament provoca una condensació del vapor d'aigua. Com a resultat, es formen núvols a la cara de sobrevent i també precipitacions. Quan l'aire descendeix per sotavent, ja és sec. És típica l'existència de núvols d'estancament al cim de les muntanyes. La cara de sobrevent rep moltes pluges i presenta una vegetació abundant. La cara de sotavent no rep pluges i la seva vegetació és la pròpia de zones més àrides. Aquest efecte es pot apreciar clarament a la Serralada Cantàbrica, Serra de Gredos, a les Illes Canàries, als Pirineus, Serra Nevada, Comunitat Valenciana, Múrcia i a la vall de l'Ebre.

Conseqüències i problemes associats a l'Efecte Foehn

• Fon la neu ràpidament a la cara de sotavent, la qual cosa pot provocar allaus de neu o inundacions.
• Afavoreix una ràpida propagació dels incendis a causa de la baixa humitat i absència de pluges.
• Quan es dona amb intensitat, pot produir alteracions en humans i animals, com nerviosisme, depressió, accidents de tota mena i transgressions de la llei.

1.4. La Circulació General de l'Atmosfera: Un sistema global

Els vents locals, a petita escala, es desenvolupen dins un marc global: la circulació general de l'atmosfera. És un flux d'aire que representa el moviment d'aire al voltant del món.

Visió simplificada: El planeta com a màquina tèrmica

El planeta es pot veure com una màquina tèrmica, amb un focus fred (pols) i un focus calent (equador), on l'aire duu energia del focus calent al fred. L'aire de l'equador s'elevaria i seria reemplaçat per aire fred dels pols: sempre estaríem exposats a l'aire polar.

En aquest model, només actua la força bàrica (P), i hi ha una cèl·lula convectiva a cada hemisferi:

• A l'equador hi ha convergència en superfície i divergència en altura: es crea una zona de baixes pressions (P).
• Als pols, passa el contrari i es formen altes pressions (P). Es forma la cèl·lula de Hadley.

L'efecte de la rotació i la Força de Coriolis

Dotem el model de rotació: apareix la força de Coriolis, que provoca la pèrdua de simetria de les cèl·lules de Hadley, que es trenca i n'origina 3 més a cada hemisferi: Polar, Ferrel i Hadley.

Les tres cèl·lules de circulació atmosfèrica

La desviació dona lloc a 3 cicles tancats de moviment a cada hemisferi; un d'aire càlid, un d'aire temperat i un d'aire fred (coincidint amb les cèl·lules de Hadley, de Ferrel i la polar):

1. Ascens de l'aire càlid i humit vora l'equador, transport per les capes altes de la troposfera cap als pols, però gir per Coriolis i descensos vora els 30°, tornada cap a l'equador a nivells baixos (vents alisis, de l'est): cèl·lula de Hadley.
2. L'aire als pols flueix cap a latituds més baixes; per continuïtat, baixa aire de nivells superiors: cèl·lula polar.
3. Latituds mitjanes: cèl·lula de Ferrel. L'aire que ve de l'equador per les capes altes experimenta convergència i, quan baixa, divergeix cap a latituds baixes (alisis) i altes, agafant component oest per Coriolis.

Centres de pressió semipermanents a l'hemisferi nord

A l'hemisferi Nord hi ha 4 centres de pressió persistents, anomenats semipermanents, que estan presents durant tot l'any però que varien de localització i intensitat:

• Anticicló de les Açores (Atlàntic, 25-35° N)
• Alta del Pacífic (25-35° N)
• Baixa d'Islàndia (al nord de 60°)
• Baixa de les Aleutianes