Guia Completa de Varietats, Registres i Gramàtica Catalana

Varietats dialectals de la llengua

Tipus de llengua que es poden usar atenent a circumstàncies "fixes" i que són compartides per un grup.

Registres lingüístics (varietats funcionals)

Tipus de llengua que es poden usar atenent a circumstàncies individuals i comunicatives.

Depenen de quatre factors principals:

Tema

• General: És el tractament que qualsevol persona fa d'un tema. No hi ha una demostració d'un coneixement superior.
• Especialitzat: És el tractament que fa d'un tema una persona que l'ha estudiat. Comporta l'ús de terminologia específica.

Intencionalitat i canal (oral o escrit)

Allò que volem aconseguir amb el text (tipologia textual): convèncer, predir, informar, etc.

• Objectiva: L'emissor no transmet les seves emocions o la seva opinió. És propi del llenguatge periodístic (gèneres informatius). Ús de la 3a persona, no hi ha adjectius valoratius i les frases són enunciatives.
• Subjectiva: L'emissor fa saber les seves emocions, el seu estat d'ànim o les seves reflexions personals. És propi del llenguatge col·loquial, dels textos literaris i dels textos argumentatius (textos periodístics valoratius). Ús de la 1a persona, oracions exclamatives o interrogatives, adjectius valoratius.

Grau de formalitat

Ús d'estructures més acurades i normatives per demostrar respecte, distanciament i domini, o bé, de més poc acurades per demostrar familiaritat, proximitat o expressivitat. Depèn de la distància entre emissor-receptor (d'edat, d'estatus...) i de les circumstàncies de la comunicació.

• Alt: Fórmules de tractament, tractament de vostè o vós, vocabulari culte, oracions més elaborades.
• Baix: Absència de fórmules, tractament de tu, article personal davant dels noms ("en Pere Bosch" i no "Pere Bosch"), vocabulari familiar, amb frases fetes, oracions exclamatives, oracions simples i no gaire elaborades, frases inacabades, incorreccions respecte de la normativa.

Ús de les preposicions

Preposicions davant d'infinitiu

Davant d'infinitiu només hi trobem les preposicions a o de.

Caiguda de preposició

Davant de la conjunció "que", no hi va preposició.

Preposició "de"

Expressa l'origen, el contingut, la matèria o la procedència d'una persona o cosa.

Preposicions "amb" i "en"

• Amb: Indica companyia, conjuntament (ex: vinc amb tu).
• En: Indica temps davant d'un infinitiu (ex: en sortir).

Locucions preposicionals

A causa de / per culpa de / gràcies a / arran de: Equivalen a "per".

"En comptes de" (no "en ves de")

La forma "en ves de" no és considerada correcta.

Ús incorrecte de "per" davant d'infinitiu

La preposició per davant d'infinitiu en sentit de causa no és considerada correcta:

• Incorrecte: L'han multat per aparcar malament.
• Correcte: L'han multat per haver aparcat malament. // L'han multat perquè havia aparcat malament.

Ús de "com"

Apareix en una comparació, equivalent a "igual com". S'usa davant d'articles, demostratius i indefinits. Ex: S'estimen com germans.

Ús de "com a"

Equival a "en tant que". Ex: S'estimen com a germans.

El text instructiu

El text instructiu té l'objectiu d'ordenar, recomanar, aconsellar o dirigir, ja sigui oralment o per escrit. Participa de l'estil dels textos didàctics, divulgatius i informatius.

Característiques:

• Modalitat oracional: Ús de frases imperatives, ús de condicionals.
• Modalitat verbal: Ús de la passiva reflexa i en 3a persona. Ús de perífrasis d'obligació.
• Lèxic: Ús de tecnicismes i lèxic especialitzat. Ús d'ordres (primer, segon…), ús d'adverbis de manera.
• Estil: Frases curtes i directes, registre estàndard i abundància d'ordinals i cardinals.

El text argumentatiu

Argumentar consisteix a exposar de manera raonada i lògica unes opinions pròpies per tal de convèncer algú que manifesta una altra opinió. L'argumentació és un exercici discursiu i dialèctic al llarg del qual l'argumentador tracta d'influir en el pensament del seu interlocutor amb l'objectiu de fer-li creure allò que exposa i de fer-li canviar el punt de vista.

En un text argumentatiu hi predominen els judicis de fet (objectius) per sobre dels judicis de valor (subjectius). Els discursos polítics, els assaigs, els articles d'opinió, els editorials, els sermons, les queixes, etc., són part dels textos que formulen arguments.

Elements i tècniques de l'argumentació:

• L'exposició
• La demostració
• La conclusió
• La utilització de la ironia
• Contar un relat
• La utilització de la repetició
• Posar de manifest determinats valors
• L'argument d'autoritat
• Les qüestions retòriques

Registres lingüístics: informal i formal

Registre informal

• Col·loquial:
  • Tema: General, quotidià.
  • Canal: Oral espontani.
  • Intencionalitat: Subjectiva.
  • Grau de formalitat: Baix (si és molt baix, vulgar).
  • Classe de text: Conversa.
  • Característiques: Abundància de juxtaposició, oracions interrogatives i exclamatives, ús de mots incorrectes (col·loquialismes o mots no catalans), lèxic sovint limitat o repetitiu, registre vulgar.

Registre formal

• Estàndard:
  • Tema: General.
  • Canal: Escrit o oral (no espontani).
  • Intencionalitat: Objectiva.
  • Grau de formalitat: Mitjà o mitjà-alt.
  • Característiques: Llengua correcta, consciència d'unitat, culta i correcta, ús denotatiu.
• Cientificotècnic:
  • Tema: Especialitzat.
  • Canal: Escrit o oral.
  • Intencionalitat: Objectiva.
  • Grau de formalitat: Alt.
  • Característiques: Ús d'oracions enunciatives, no referències personals, llenguatge formal, tecnicismes, ús denotatiu, escrits i orals.
• Literari:
  • Tema: General.
  • Canal: Habitualment escrit.
  • Intencionalitat: Subjectiva.
  • Grau de formalitat: Habitualment alt.
  • Característiques: Sintaxi sovint complexa, gran expressivitat, ús connotatiu, ús de tots els mots de la llengua i dialectalismes, ús en la poesia.

El lexema velar

Verbs irregulars amb lexema velar

Molts verbs de la segona conjugació són irregulars en el lexema (o regularment irregulars).

L'arrel velar apareix a la 1a persona del Present d'Indicatiu i dóna lloc a les següents particularitats:

• El gerundi i l'infinitiu mai tenen lexema velar.
• Ordres positives: Es construeixen amb l'imperatiu.
• Prohibicions: Es construeixen amb el present de subjuntiu.