Guia Completa de la Variació Lingüística en Català: Tipus i Exemples

La Variació Lingüística: Tipus i Factors

La variació lingüística, d'una banda, proporciona informació sobre l'emissor, l'identifica (varietats diacròniques, diatòpiques i diastràtiques) i, d'altra banda, és una mostra de l'adequació dels textos orals i escrits al context comunicatiu en què es produeixen (varietats diafàsiques).

Factors de la Variació Lingüística

Emissor

• Moment històric: Varietat diacrònica (llengua del segle XIII, la del segle XXI, la dels joves, la dels grans).
• Lloc geogràfic: Varietat diatòpica (varietat occidental, oriental).
• Nivell cultural: Varietat diastràtica (llengua del carrer, de les classes socials o socioprofessionals).

Receptor

Les varietats diafàsiques, funcionals o registres, s'adapten al receptor i al context:

• Col·loquial: Àmbits informals, conversacionals.
• Formal: Àmbit acadèmic, jurídic, administratiu.
• Literari: Àmbit literari.
• Estàndard: Àmbit periodístic, publicitari.

Tipus de Variació Lingüística

Variació Diacrònica

La variació diacrònica és un fenomen perceptible si considerem individus de generacions diferents. És l'evolució de la llengua a través del temps. L'evolució de les llengües té lloc a causa de la llei d'economia, l'aparició de nous conceptes o altres factors externs com és el cas de la influència del substrat, adstrat o superstrat.

Variació Diatòpica

La variació diatòpica és el canvi lingüístic en l'espai, és a dir, a través dels territoris en què es parla una llengua. Els lingüistes han usat el criteri fonètic per classificar els dialectes geogràfics. La variació fonètica bàsica és la pronúncia diferent de les vocals àtones que caracteritza els dos blocs dialectals de la llengua:

• Occidental (esquerra): telèfon, carme, alcohol.
• Oriental (dreta): telefun, alcul, upurtu.

En els mapes fem servir les isoglosses, és a dir, línies imaginàries que marquen l'abast d'una característica lingüística.

Variació Diastràtica

La variació diastràtica apareix en les formes expressives típiques del grup social a què pertany o amb què es relaciona l'emissor. En els textos literaris podem trobar aquestes varietats diastràtiques per a caracteritzar determinats tipus de personatges. Els textos poden ser formals o col·loquials.

Variació Diafàsica

La variació diafàsica es produeix com a fenomen d'adaptació, d'adequació pragmàtica del discurs de l'emissor al receptor i a l'àmbit d'ús lingüístic en què aquest se situa.

Consonants Oclusives i Fricatives

Classificació de consonants segons el punt i mode d'articulació:

• Bilabial sord: p
• Bilabial sonor: b
• Dental sord: t
• Dental sonor: d
• Velar sord: k
• Velar sonor: g
• Fricatiu labiodental sord: f
• Labiodental sonor: v
• Alveolar fricatiu sord: s
• Alveolar fricatiu sonor: z
• Alveolar africat sord: ts
• Alveolar africat sonor: dz

Sigles i Acrònims Comuns

AFI:

Alfabet Fonètic Internacional

BOE:

Butlletí Oficial de l'Estat

FM:

Freqüència Modulada

EUA:

Estats Units d'Amèrica

OTAN:

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

PIME:

Petites i Mitjanes Empreses

IVAM:

Institut Valencià d'Art Modern

ATS:

Ajudant Tècnic Social

PGOU:

Pla General d'Ordenació Urbana

RENFE:

Red Nacional dels Ferrocarrils Espanyols

AVLL:

Acadèmia Valenciana de la Llengua

IIFV:

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana