Guia Completa sobre Unions Caragolades, Molls i Rodaments

Unions Caragolades

Les unions caragolades són un mètode d'unió entre diversos elements de forma temporal, no permanent. Aquestes unions entre elements es duen a terme amb tres elements clau: el caragol, la femella i la volandera. La rosca és la part més important.

Característiques d'una Rosca

Pas de la rosca: superfície solcada que forma un filet que s’enrotlla helicoidalment sobre un cilindre, el cargol. La distància entre els filets s’anomena pas de rosca.

Inclinació de rosca: segons on comença l’enrotllament del filet, podem saber si gira cap a la dreta o l’esquerra.

Si comença d’esquerra a dreta → de rosca dreta: gira com les agulles del rellotge. En la majoria de casos són aquestes.

De dreta a esquerra → de rosca esquerra: gira al contrari. Ex: moles esmeril.

Geometria de filet: formes que pot tenir el filet: formes triangulars → subjecció de peces, trapezials i quadrades → per transmetre forces importants, arrodonides → busca estanquitat, tallants o autoroscants → xapes molt fines.

Cargols, Femelles i Volanderes

Cargols i femelles: han de ser de les mateixes característiques dimensionals i geomètriques.

Volandera: peça de forma anular d’acer dolç, el seu diàmetre sobresurt de la femella 2-3 mm. Ubicades entre la cabota del cargol i la peça a subjectar, o entre la femella i la peça a subjectar.

Tipus de cargols: s’ha de tenir en compte el mètric del cargol, la forma de la cabota i la seva llargada. Tipus: cargol sisavat, cabota cilíndrica, quadrada, rodona, aixafament, allen, papallona.

Molles i Unions Elàstiques

Les molles i les unions elàstiques s'utilitzen per absorbir energia o com a càrregues de xoc, com a element motor o font d’energia i per produir una força o pressió.

Reben el nom de molles tots aquells elements que tenen la propietat elàstica, és a dir, la capacitat de deformar-se i tornar a la seva propietat inicial.

Classificació de Molles

Existen moltes molles segons el tipus d’esforç o funció que han de fer.

• Molles de tensió o tracció: peces elàstiques de metall, els seus eixos estan doblegats en forma de ganxo. Estan dissenyades per suportar esforços que tenen tendència a estirar-les.
• Molles de compressió: mateixa geometria que les de torsió. Serveixen per aguantar esforços que intentin comprimir-les. Els extrems solen tenir forma plana.
• Molles de torsió: s’enrotllen helicoidalment, però els seus extrems tenen una forma que permet suportar esforços de torsió.
• Molles de ballesta: fulles d’acer una sobre de l’altra corbades i unides per una brida al seu mig. Aplicació: suspensions de vehicles.
• Molles d’espiral: acumulen un moment de gir d’un eix que està unit per l’extrem interior de la molla, mentre que a l’altre extrem es troba unit a un suport. Ex: rellotges de corda o joguines.
• Molles de goma: s’utilitzen en la suspensió de màquines, vehicles, aparells i per suavitzar xocs i sorolls. També s’utilitzen en la suspensió de la roda dels cotxes. Poden treballar a compressió i a cisallament. La seva flexibilitat depèn del nombre d’espirals, diàmetre del ressort, diàmetre del fil, etc.

Rodaments

És un element intermedi muntat entre dos òrgans d’un mecanisme que giren un respecte a l'altre, per aconseguir que la fricció entre aquests sigui mínima i també assegurar-se que queden units.

Parts d'un Rodament

• Anell exterior: la seva part exterior entra a pressió dins d’un element fix, i la part interior serveix de camí de rodament dels cossos rodants.
• Anell interior: la seva part interior pot estar lligada a l’element que gira o a l’element fix, i l’exterior serveix de pista.
• Cossos rodants: fan que només provoquin fricció els cossos rodants en girar les pistes.
• Separadors: fan la funció de tenir els cossos rodants equidistants entre si (boles, agulles, cilíndrics, cònics).

Classes de Rodaments

• Rodament rígid de boles: es caracteritza per les seves pistes molt profundes, pot aguantar forces axials, i com les boles poden tenir un diàmetre més gran, poden suportar més càrregues. Tenen altes velocitats de gir, una fricció mínima entre les boles i la pista i un preu molt econòmic.
• Rodament d’una filera de boles amb contacte angular: la disposició de les seves pistes permet rebre una pressió obliqua respecte a la línia de centres de l’eix del rodament. Pot suportar càrregues radials i axials, sempre que estiguin en contraposició amb un altre que també pugui suportar càrregues axials.
• Rodament de rodets cilíndrics: poden suportar càrregues radials grans i aguantar velocitats altes.
• Rodament de rodets cònics: és el més indicat per resistir càrregues radials i axials alhora, requereix l’acompanyament d’un altre rodet, muntat en contraposició.
• Rodament d’agulles: permeten dissenyar construccions lleugeres de pes i que requereixen molt poc espai. Són rodaments cilíndrics amb un diàmetre més petit respecte a la seva longitud.

Forces en un Rodament

Força radial: la força que ha d'aguantar el rodament és perpendicular a la línia imaginària que passa pel centre del coixinet.

Força axial: la força és paral·lela a aquesta línia imaginària.

Força obliqua: és la combinació de les dues.