Guia Completa: Trastorns de Comunicació i Llenguatge

Principals Factors a Considerar en Trastorns de Comunicació

Funcions Afectades en la Comunicació

• Recepció del Missatge: Trastorns sensorials (audició i visió) impedeixen o dificulten la recepció del missatge.
• Emissió del Missatge: Trastorns en la parla impedeixen o dificulten l'emissió oral del missatge.
• Descodificació i/o Codificació del Missatge: Trastorns neuronals. Diferenciem els:
  • Trastorns Específics del Llenguatge: Són alteracions de la comprensió i/o expressió.
  • Trastorns Sistèmics: Afecten a tot l'organisme.

Durada dels Trastorns de Comunicació

• Trastorn Temporal: Produïts per una lesió patològica i desapareixen quan aquesta es resol.
• Trastorns Definitius: Es mantindran durant tota la vida, per la qual cosa és necessari buscar un sistema de comunicació per poder assolir el grau més alt d'autonomia de la persona.

Origen i Moment d'Aparició del Trastorn

• Hereditari: Per herència dels gens.
• Congènit: Anormalitats des del naixement.
• Perinatal: En el moment de néixer.
• Postnatal: Després de néixer.

Causes dels Trastorns del Llenguatge i la Parla

• Causes Orgàniques: Lesió en algun òrgan que intervé en el llenguatge.
• Causes de Tipus Funcional: Funció patològica dels òrgans en l'emissió.
• Causes Endocrines: Afecten al desenvolupament psicomotor.
• Causes Ambientals: Fan referència a l'entorn familiar.
• Causes Psicosomàtiques: Problemes emocionals que poden produir dificultats en el llenguatge.

Conseqüències dels Trastorns de Comunicació

• Dificultat o impossibilitat de realitzar l'aprenentatge: És necessari trobar algun sistema d'intervenció que ajudi la persona a desenvolupar capacitats.
• Aïllament Social.

Trastorns de la Recepció (Sensorials)

La vista i l'oïda tenen una importància especial per a l'organització de la realitat en la ment. En els casos de trastorns sensorials congènits hi haurà dificultats en l'estructuració del pensament, cosa que no passaria en els adquirits. Les intervencions en els dos casos seran diferents.

Trastorns Auditius: Hipoacúsia i Sordesa

• Deficiències Auditives o Hipoacúsies: Alteracions en el sistema auditiu.

Una hipoacúsia en la infància té efectes múltiples que afecten l'aspecte sensorial, cognitiu i comunicatiu. Si la hipoacúsia apareix quan el llenguatge ja està après, la situació és diferent.

• Hipoacúsia Lleu: No comporta alteracions en l'adquisició i desenvolupament del llenguatge.
• Hipoacúsia Moderada: Dificultat en la comprensió i desenvolupament del llenguatge, no rep la paraula i usa suports tècnics.
• Hipoacúsia Severa: Percep alguns sons, no escolta la seva veu i utilitza suports tècnics.
• Hipoacúsia Profunda: Abans d'adquirir el llenguatge i tenen mudesa.
• Cofosi: Pèrdua total d'audició.

Trastorns Visuals: Deficiència i Ceguesa

• Deficiència Visual: Alteració permanent en els ulls o en les seves parts que produeix una disminució patent en la capacitat visual.

• Ceguesa Total: Inexistència de visió, no veuen res.
• Ceguesa Parcial: Perceben llums i masses no gaire ben definides.
• Ceguesa Profunda: Percep els colors i els volums estan definits.
• Debilitat Visual: Permet l'escolarització però necessita material adaptat.

Sordceguesa: Doble Deficiència Sensorial

• Sordceguesa: Deficiència visual i auditiva combinada.

Característiques de la Sordceguesa

• Persones Sordcegues Totals o Congènites: Anterior a l'adquisició del llenguatge.
• Persones amb una Deficiència Congènita i una altra Adquirida.
• Persones amb Sordceguesa Postlocutiva: Després d'haver adquirit el llenguatge.

Trastorns de la Parla

• Disfonia: Alteració de la veu.
• Afonia: Pèrdua total de la veu.
• Disfonies Orgàniques: Alteració de la veu produïda per una lesió anatòmica en els òrgans fonatoris. Hi ha: les parèsies, la paràlisi de corda unilateral o bilateral i les malformacions congènites.
• Disfonia Funcional: Alteració de la veu sense lesió anatòmica en els òrgans fonatoris.

Alteracions de la Fluïdesa: Disfèmia

La disfèmia o tartamudesa és una interrupció del ritme verbal que provoca alteracions lingüístiques o motores.

Patologies de l'Articulació de la Parla

• Dislàlies: Defectes en l'articulació d'un fonema o més d'un.
• Rinolàlia: Alteració en el timbre de la veu per una pertorbació de l'equilibri entre la ressonància nasal i bucal.
• Disglòssia: Trastorn de la parla degut a alteracions anatòmiques dels òrgans fonatoris que poden ser congènites (llavi leporí) o adquirides (accidents).
• Disàrtria: Trastorn en l'articulació del llenguatge degut a alteracions del control muscular dels mecanismes de la parla.
• Retard de la Parla: Quan un nen presenta un retard en la producció dels fonemes o manté errors fonològics típics per a la seva edat.

Trastorns de la Comprensió i/o Expressió

• Trastorns Específics del Llenguatge: Símptoma de la incapacitat d'entendre el llenguatge i utilitzar-lo. Hi ha:
  • Patologies del llenguatge per lesions cerebrals (afàsia).
  • Patologies del llenguatge d'origen desconegut (disfàsia i mutisme).
  • Trastorns de l'aprenentatge (dislèxia, disgrafia, discalcúlia, retard simple del llenguatge i retard del llenguatge).
• Trastorns Sistèmics: Malalties que afecten la comunicació.

Patologies del Llenguatge per Lesions Cerebrals

• Afàsia: Trastorn del llenguatge degut a una lesió cerebral.
  • Període Agut: Teràpia intensiva, es tracta de prevenir els danys lingüístics irreversibles.
  • Període Subagut: Es tracta d'avaluar els danys resultants, els objectius i la readaptació.
  • Període d'Estat: Teràpia per als trastorns del llenguatge i dependrà de l'èxit de la rehabilitació.
  • Període de Seqüela: Reinserció social i laboral considerant les seqüeles com, per exemple, lentitud, dificultats d'atenció, seqüeles motores.

Patologies del Llenguatge d'Origen Desconegut

• Disfàsia: Trastorn sever del llenguatge, tant en la comprensió com en el processament o ús del llenguatge.
• Mutisme: Desaparició del llenguatge en un nen que ja l'havia adquirit sense haver patit cap lesió cerebral o orgànica.

Trastorns de l'Aprenentatge

• Dislèxia: Dificultat de l'aprenentatge de la lectura que no obeeix a deficiències articulatòries, sensorials, psíquiques ni intel·lectuals.
• Disgrafia: Trastorn funcional que afecta la qualitat de l'escriptura en la seva forma i grafia.
• Discalcúlia: Trastorn específic del desenvolupament del càlcul aritmètic.
• Retard del Llenguatge: Trastorn específic del desenvolupament en el qual la comprensió del llenguatge és inferior a la que correspon per l'edat.
• Trastorns Sistèmics: Malalties degeneratives que afecten el llenguatge; hi ha el retard mental, la paràlisi cerebral infantil, l'autisme, la malaltia de Parkinson, l'Alzheimer i l'esclerosi múltiple.