Guia Completa: Trastorns de l'Aprenentatge i Neurodesenvolupament

Trastorns Específics de l'Aprenentatge i del Neurodesenvolupament

Dislèxia i Disortografia: Conceptes Clau

Normalment, la disortografia, la discalcúlia i la disgrafia estan associades a la dislèxia, però no necessàriament; poden aparèixer per separat. En aquest cas, són trastorns més específics. La dislèxia sol anar acompanyada de disortografia (afecta l'escriptura), però la disortografia no sempre va lligada a la dislèxia (que afecta la lectura i l'escriptura).

Què és la Dislèxia?

Quan un nen no pot aprendre a llegir de manera fluida, manifestant omissions, addicions, substitucions, baixa velocitat, dificultats de comprensió o confusions.

Què és la Disortografia?

Deficiències en la composició de textos escrits, com ara una organització pobra dels paràgrafs, pobresa de vocabulari, errors visoauditius o errors de contingut. No s'han de fer dictats o còpies, ja que són tasques avorrides i contraproduents.

Què és la Disgrafia?

Postura gràfica incorrecta, suport inadequat del llapis, problemes de prensió i pressió, o un ritme d'escriptura lent o molt ràpid. No es recomana la cal·ligrafia.

Què és la Discalcúlia?

Afecta les capacitats aritmètiques bàsiques com sumar, restar, multiplicar i dividir. També es veuen afectades les habilitats perceptives, atencionals, lingüístiques i matemàtiques.

Comportament de l'Alumne Dislèxic a l'Aula

Els alumnes amb dislèxia poden presentar les següents dificultats:

• No comprenen els exercicis.
• Es distreuen i poden molestar els altres.
• No fan les tasques per evitar el fracàs.
• Són lents fent els deures.
• Criden l'atenció per la seva actitud.
• Els exercicis no s'entenen per la seva expressió o mala lletra.

Estratègies Docents: Què Evitar amb Alumnes Dislèxics

Per a un suport adequat, els professors haurien d'evitar:

• Fer sortir l'alumne a la pissarra.
• Fer avaluacions col·lectives sense adaptacions.
• No assegurar-se que l'alumne entén les preguntes.
• Preguntar-li res en públic si no vol.
• Tolerar qualsevol burla o comentari negatiu.
• Penalitzar les ratllades o la mala escriptura.

Dislàlia: Dificultats en la Pronunciació

La dislàlia és un trastorn de la parla que afecta la pronunciació de sons. És important no fer burla. El tractament sol incloure la intervenció d'un logopeda, exercicis de praxies i l'ús de cançons per millorar la pronunciació.

Trastorn de l'Espectre Autista (TEA)

El Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) es caracteritza per deficiències en la interacció social, incapacitat per desenvolupar relacions amb els seus iguals i interessos restringits. Aproximadament el 50% de les persones amb TEA són no verbals (emeten sons), i la meitat no parlen fins als 5 anys.

Dificultats de Comunicació en el TEA

Les persones amb TEA sovint presenten dificultats en la comunicació gestual i corporal. L'autisme té un component genètic que pot arribar al 12%.

Actuacions a l'Aula amb Alumnes amb TEA

Per a un entorn educatiu inclusiu, es recomana:

• Organització clara de l'espai.
• Creació d'un ambient de treball senzill i previsible.
• Ús de reforçadors positius.
• Llenguatge directe i clar.
• Tasques adaptades a les seves necessitats individuals.

Programa TEACCH: Suport per a Persones amb TEA

El programa TEACCH (Treatment and Education of Autistic and related Communication-handicapped Children) és un programa al servei de persones amb TEA i les seves famílies. Les seves tècniques inclouen:

• Informació Visual

  Ús d'imatges que ajudin a la comprensió i anticipació.

• Organització Espacial

  Ensenyament de conceptes com dalt, baix, esquerra i dreta per estructurar l'entorn.

• Concepte d'Activitat Acabada

  Cada activitat té un principi i un final clar, proporcionant seguretat.

• Rutines Modificables

  Establiment de rutines clares, però amb flexibilitat per a petites modificacions.

• Individualització

  Cada persona amb autisme és diferent i requereix un enfocament individualitzat i adaptat.

Síndrome d'Asperger: Característiques i Suport

La Síndrome d'Asperger, ara inclosa dins del TEA, es diagnostica sovint a l'edat escolar, tot i que de vegades es fa en l'adultesa. Es caracteritza per una obsessió per certes coses, falta d'empatia i dificultat per fer amics. A l'escola, necessiten seguir una rutina, ja que entenen les coses de forma literal. La parla sol ser lenta i baixa, i la comunicació no verbal presenta pocs gestos i una mímica pobra. També poden tenir problemes en la coordinació motora.

Cas Pràctic: Alumne amb TDAH (Cas 1)

1. Observació Inicial i Comportament

Es tracta d'un nen que no para de moure's, xerrar i actua de manera diferent a la resta. No presenta els treballs de forma correcta ni gaire neta, a més de no estar atent. Se'l situa amb els alumnes de la primera fila. És desordenat, però també intel·ligent i curiós.

2. Comunicació amb la Família

Als pares se'ls preguntaria com és el nen a casa i com actua. També se'ls indicaria que el portin al pediatra i que parlin amb l'EAP (Equip d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica) perquè l'orientin i donin una resposta. A més, se'ls faria saber que té potencial i que cal aprofitar-lo.

3. Problemes d'Autoestima i Relació amb Iguals

El nen té problemes d'autoestima i per això pot "fer mal" als altres, però en un curt període de temps els companys podrien passar de riure amb ell a riure's d'ell.

4. Estratègies Pedagògiques a l'Aula

Algunes estratègies a aplicar són:

• Manar-li tasques simples i clares.
• Donar-li tècniques d'estudi adaptades.
• Intentar que es llueixi en activitats on tingui interès.
• Permetre-li, per exemple, explicar un acudit al final de la classe si li agrada.

5. Mesures de Suport i Gestió de Conducta

Implementar mesures com contractes de conducta, economia de fitxes, tècniques de relaxació, reorganitzar el seu espai, entre d'altres.

Cas Pràctic: Alumne amb TDAH (Cas 2)

1. Observació i Hipòtesi Diagnòstica

Crec que presenta TDAH perquè el nen es desconnecta amb facilitat quan no li interessa i és molt mogut. Treu bones notes i s'aplica molt en algunes assignatures que li agraden. També és desordenat.

2. Comunicació amb la Família

Als pares els hi diria que és un nen llest; si alguna cosa l'interessa, és capaç de concentrar-se, però si no, tot el contrari. He observat que s'aixeca molt de la cadira.

Preguntar com és a casa: Li costa estar concentrat? És quiet?

Possibilitat de parlar amb l'EAP per poder fer un seguiment i el que creguin necessari. És fonamental no culpabilitzar la família.

3. Gestió de la Conducta Social

El nen fa el pallasso amb els companys; de vegades, els companys es riuen. Cal intentar treure importància als actes del nen i parlar amb ell personalment i en privat.

Intentar extingir la conducta burlesca i potenciar la participació positiva. No permetre els insults.

4. Estratègies Pedagògiques a l'Aula

Algunes estratègies per aplicar a l'aula són:

• Posar-lo en primera fila per controlar-lo millor.
• Dirigir-se més a ell perquè estigui atent.
• Utilitzar persianes o cortines a la classe per evitar distraccions.
• Establir normes clares i consistents.
• Aplicar reforç positiu de manera freqüent.
• Emprar tècniques d'estudi audiovisuals i noves tecnologies.
• Donar-li autonomia al nen en certes tasques.

5. Gestió del Moviment i Responsabilitats

Pactar amb el nen alguna tasca de classe (per exemple, escriure la data a la pissarra, repartir material). Aplicar reforç positiu. Canalitzar el moviment i tolerar-lo dins de certs límits.