Guia completa sobre els totxos: classes, tipus, qualitat i tècniques constructives

Totxo: És un element porós prefabricat de material ceràmic destinat a la construcció. (Dibuix totxo llibreta)

Classes de totxos:

• Totxo no vist: és un totxo comú utilitzat per fabriques (parets) amb revestiment.
• Totxo vist: utilitzat per a fabriques sense revestiments

Tipus de totxos:

• Massissos: és aquell maó que no té cap forat, es sol utilitzar per a obra vista i per soportar resistencies a compressió importants. Els gruixos normals dels massissos oscil·len entre 4 i 7 cm. També es considera maó massis aquell que té forats perpendiculars a la tabla, el volum total dels quals no supera el 10% del volum del maó.
• Foradats: és aquell maó que té forats perpendiculars a la testa, aquests forats, solen ser grossos i de forma quadrada o circular. A Catalunya n’hi ha un tipus molt utilitzat que s’anomena Totxana, les dimensions solen ser 29x14x9cm.
• Perforats: és aquell maó que té forats perpendiculars a la tabla, el volum total dels quals és més gran del 10% del seu volum, aquests forats poden tenir forma quadrada, circular o romboidal. S’utilitzen per a obra vista amb uns gruixos compressos 4 i 7 cm, i per a obres a revestir d’uns gruixos entre 7 i 10 cm.

Qualitat de totxos:

1. Perfecte estat
2. Estàn una mica escardats, però es poden utilitzar
3. No estàn del tot cuits

Característiques físiques:

• Resistència a compressió: Per tots els totxos massissos o perforats, no hauràn de ser inferiors a 100kp/cm^2, està garantit pel fabricant. I la resistència a compressió pels totxos foradats no haurà de ser inferior a 50kp/cm^2, garantit pel fabricant.
• Glaçades: Mitjançant un assaig es sotmeten els totxos a cicles de gel i desgel, d’aquesta manera es poden detectar errors de fabricació especialment de cocció i que poden afectar ala durabilitat del material. Pels totxos de classe vista s’ha dobtenir una qualificació de no glaçats i pels totxos no vistos no necessitem aquest requisit.
• Eflorescències: són taques superficials a les cares dels totxos de color blanc produïdes per la cristalització de sals solubles que són arrossegades per l’aigua cap a l’exterior en els cicles d’humitat i d’assecat. Pels totxos d’obra vista han de tenir la qualificació de no eflorescència.
• Succió: És la capacitat que té el totxo d’empassar l’aigua per capil·laritat mitjançant inmersió parcial del totxo en un període de temps curt. El límit de succió d’aigua del totxo no podrà superar els 0,45g/cm^2xmin
• Coloració: els totxos de cara vista hauràn de tenir una coloració uniforme.

Subministrament i identificació:

• Subministre: Es subministren els totxos que es fa referencia en el plec de condicions i preferentment empaquetat, els paquets no han de ser hermètics per permetre la absorció de la humitat del ambient.
• Identificació: Ha de apareixer en el albaran o bé en el empaquetat les següents dades: el fabricant o marca comercial, el tipus i la classe de totxo, la resistència a compressió, les dimensions nominals en cm i el segell INCE.

Control i recepció:

• Partida: Conjunt de totxos de la mateixa designació i procedencia rebuts en obra en una mateixa unitat de transport. Quan en l’obra reb durant el mateix dia diferents unitats de transport en totxos de la mateixa designació i procedencia es considera de la mateixa partida.
• Mostra: És el número de totxos trets al atzar d’una partida i sobre la qual es realitzaran els assajos de control de recepció, el tamany de la mostra és de 24 unitats.
• Pressa i conservació de la mostra: La extracció de la mostra es realitzara per la direcció de l’obra. La mostra s’empaqueta i s’emmagatzema amb la garantia de no ser alterada, cada mostra porta una etiqueta identificativa amb les següents dades: nom del fabricant, nom de l’obra, el número de partida i la data de la pressa de la mostra.

Recomenacions generals d’utilització:

• Apilat: S’ha de fer de manera que no hi hagi contacte directe entre el terra i els totxos, evitarem taques i eflorescencies.
• Humitejament: La succió del maó té importancia en relació amb la adherència amb el morter i amb la impermeabilitat de les juntes. És convenient humitejar els totxos abans d’utilitzar-los.

Tècniques constructives:

- Parets de càrrega: són aquelles que tenen una funció estructural de sustentació a l’edifici, treballen a compressió i absorveixen les càrregues dels forjats i les transmeten als fonaments. Les parets hauran de tenir uns gruixos minims que dependran de l’alçada de la paret i del material. Gruixos: 14cm (Totxana), 20cm (bloc de formigó), 24cm (Totxana), 40 a 50cm (murs de pedra).

- Parets mitjaneres: són aquelles parets de càrrega que limiten parcel·les o construccions veïnes aquestes parets poden ser compartides, és a dir, que la divisió de les propietats coincideix amb l’eix central de la paret. El gruix i les caracteristiques de les parets venen reglamentades per les normatives sobre condicions tèrmiques i acústiques. Per cumplir amb la normativa tèrmica en els casos en que la mitjanera quedi al descobert, aquest haura d’anar aïllat per un enva pluvial.

- Parets de fàbrica ceràmica: s’entén per fàbrica la construcció d’obra reatlitzada amb totxo, pedres o blocs de formigó travats amb un material aglomerant, morter. La manera de distribuir les peces en el cas de les parets es denomina “aparejo”. Quan les peces formen la fàbrica i no són revestides s’anomena fàbrica d’obra vista.

- Forats:

- Parets divisòries:

• Envans i tabicons: es defineixen com a tancaments de poc gruix situats entre les parets mestres d’un edifici, les seves principals caracteristiques són lleugeresa i d’espessor reduït. Els gruixos d’aquests tancaments poden variar, els envans de 5 a 7 cm de gruix i els tabicons de 10 cm, tan els envans com els tabicons es col·loquen amb morter. Els tabicons es solen construir per incloure instal·lacions de lampisteria i calefacció.

- Tipus de juntes: la unió de les juntes depen de la plasticitat del morter, de 0,5 cm a 2 cm màxim.