Guia Completa de Tipus i Tècniques de Soldadura: Oxiacetilènica i Més
Tipus de Soldadura
Soldadura Homogènia
Els metalls a unir són de la mateixa naturalesa que el material aportat.
Soldadura Heterogènia
Els materials que intervenen en la soldadura són de diferent naturalesa.
Soldadura Tova
És una soldadura heterogènia entre dos metalls de la mateixa naturalesa i amb metall d'aportació diferent. Els materials de fusió són per sota dels 450ºC.
S'usa en:
- Soldadures de cables elèctrics
- Plafons de carrosseries
- Unions de poca resistència
Es realitza per mullament dels metalls d'aportació que, en fondre's, és capaç d'estendre's per la superfície.
Soldadura Plom-Estany
La temperatura de fusió és aproximadament de 230ºC.
Procés:
- Netejar la superfície.
- Raspar.
- Aplicar fundent.
- Escalfar les vores de la peça a soldar.
- Quan la temperatura és adequada, el metall es fon estenent-se.
- Deixar refredar.
- Netejar la soldadura de les restes de fundent.
Soldadura Forta
La diferència és que el metall d'aportació es fon entre 450 i 950ºC. Resisteix esforços elevats i grans temperatures.
Soldadura amb Llautó
S'usa en peces d'acer suau i no ha de superar els 700ºC.
Procés:
- Netejar les unions amb dissolvent.
- Raspar.
- Escalfar amb el bufador.
- Acostar la vareta de llautó impregnada de fundent.
- Netejar les soldadures un cop fredes.
Soldadura Oxiacetilènica
La combustió ideal es realitza per la barreja dels gasos perfectament dosificats al bufador que produeixen una flama de 3100ºC. És lenta i pot produir canvis estructurals en els metalls.
Intervenen dos fenòmens:
Fenòmens Clau
Mullament
És la propietat que té un líquid d'estendre's amb facilitat sobre un cos sòlid.
Capil·laritat
Es produeix en la superfície d'un líquid en contacte amb una paret sòlida; el líquid pot avançar amb major o menor facilitat.
Deformació i Tensions en Soldadura
Per evitar-ho, s'han de puntejar les peces per les dues cares.
Procés:
- La distància entre els punts ha de ser de 20 a 30 vegades el gruix de les xapes.
- La mida del punt es realitzarà en funció del gruix de les peces.
- Puntejar del centre cap als extrems.
Equip Oxiacetilènic
Components de l'Equip
- Botella d'oxigen i acetilè
- Reguladors d'oxigen i acetilè
- Mànegues de gasos
- Vàlvules antiretorn
- Vàlvules de regulació de gas
- Bufador
- Broquet de soldar
Manoreductors
La missió és reduir i regular la pressió a un valor desitjat i mantenir-la constant. Oxigen a 200 kg/cm², acetilè a 15 kg/cm².
Bufador
Encarregat d'aconseguir una flama estable i d'elevada potència calorífica que realitza una barreja de gasos en proporcions adequades.
Potència del Bufador
100 · e = l/h (on 'e' és el gruix).
Mànegues
De goma, la seva missió és conduir el gas des de la botella fins al bufador.
Vàlvules de Seguretat
Permeten la circulació del gas en un sol sentit.
Flama Oxiacetilènica
- Dard: zona més brillant.
- Zona de combustió primària: zona molt estreta que envolta el dard.
- Zona reductora: zona amb major temperatura de la flama (3100ºC) que produeix gasos reductors que protegeixen el bany de fusió.
- Formeret: última zona de la flama (on es realitzen les reaccions dels gasos).
Tècniques de Soldadura
- Soldadura a esquerres: el bufador segueix la vareta desplaçant-se cap a l'esquerra.
- Soldadura a dretes: el bufador avança cap a la dreta per davant de la vareta.