Guia Completa de Tipologies Textuals, Modalització i Impersonalització

Tipologies Textuals

El Text Expositiu

Pretén transmetre informació, ja que hi predomina la funció referencial o representativa. Té una estructura d’introducció, desenvolupament i conclusió. Les tipologies estructurals poden ser:

• Problema/solució
• Causa/conseqüència
• Descripció/enumeració
• Pregunta/resposta
• Seqüència temporal

Elements Lingüístics Característics (9)

• Absència de díctics; s’utilitza la tercera persona i procediments d’impersonalitat.
• Mode indicatiu: ús del present d’indicatiu i passat si es mencionen processos temporals.
• Aparició de predicats atributius per a definir conceptes i explicar processos: ser, estar.
• Perífrasis verbals modals d’obligació i possibilitat.
• Substantius abstractes.
• Adjectius especificatius.
• Modalitat oracional: apareixen oracions enunciatives afirmatives i negatives, encara que pot aparèixer la dubitativa.
• Oracions coordinades i juxtaposades per a enumerar.
• Connectors.

Recursos Explicatius (5)

• Aposició: Sintagmes nominals, adjectivals o amb participi que apareixen entre comes.
• Parèntesis explicatius: Mateixa funció que l'aposició. Informació situada entre parèntesis o guions.
• Oracions de relatiu explicatives: Entre comes. Poden fer les mateixes funcions que l'aposició i els parèntesis explicatius.
• Reformulacions parafràstiques: Van introduïdes per connectors de reformulació. Són ampliacions explicatives d'un enunciat per a fer-lo més intel·ligible.
• Exemplificacions: Introduïdes per un connector d'exemplificació.

El Text Argumentatiu

Pretén convèncer, argumentar, persuadir, ja que hi predomina la funció apel·lativa, però també mostrar l’opinió, l’emoció i el sentiment, ja que també hi predomina la funció expressiva. Té una estructura d’introducció, desenvolupament i conclusió.

Tipus d'Arguments:

• Autoritat
• Model
• Benefici
• Causa/conseqüència
• Exemple
• Comparació
• Quantitat
• Qualitat
• Dades
• Experiència personal
• Dilema

Elements Lingüístics Característics (5)

• Díctics personals: Primera persona i segona persona.
• Modalitat oracional: Varia segons si són textos especialitzats o textos més subjectius.
• Oració composta subordinada.
• Connectors (especialment els argumentatius).
• Lèxic: Tecnismes en els textos especialitzats, i lèxic més subjectiu en textos divulgatius i d’opinió.

Modalització

1. Els fenòmens d’èmfasi tonal amb què es pronuncia un element o una construcció de l’enunciat, considerat focus o centre d’atenció, manifesten valoracions positives o negatives, incredulitat, ironia, etc. Es tracta d’un mecanisme de la llengua oral que es representa en l’escrita mitjançant recursos tipogràfics diversos.
2. Les modalitats oracionals no assertives —és a dir, la interrogativa, l’exhortativa, l’exclamativa, la dubitativa i la desiderativa— tenen una funció modalitzadora clara.
3. Afixos, prefixos i sufixos que expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa, afecte o menyspreu, com: diminutius, augmentatius o superlatius.
4. Elements lèxics de categoria gramatical diferent que tenen com a missió evidenciar els propòsits i les valoracions de l’emissor, com: verbs performatius, verbs valoratius, substantius valoratius, adjectius valoratius, adverbis i sintagmes preposicionals valoratius i alguns qualificadors.
5. Les interjeccions, que es pronuncien amb una entonació de caràcter exclamatiu o interrogatiu. Poden ser pròpies i impròpies.
6. Les unitats fraseològiques: combinacions estables formades per dos o més mots, com la repetició i les locucions.
7. Fórmules rutinàries, com per molts anys, i vostè que ho veja o més clar, aigua.
8. Proverbis, com: “Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit” (les millors coses són les que un mateix es fa) o “Més val vestir sants que despullar borratxos” (és preferible ser soltera que mal casada).
9. Algunes figures retòriques com la interrogació i l’exclamació retòriques, la metàfora, la hipèrbole, la comparació o la ironia expressen les actituds de l’emissor.
10. L'alternança de codi també pot manifestar en certs contextos una valoració del que es diu. Es tracta del canvi d'una llengua a una altra o del canvi de varietat lingüística dins del mateix codi.

Figures Retòriques (9)

• Interrogacions retòriques: Preguntes que no esperen resposta de l’interlocutor.
• Hipèrbole: Exageració de la realitat. Pretén impressionar el receptor.
• Ironia: Dir el contrari del que es pretén comunicar.
• L’enumeració: Reforça els arguments o la tesi defensada.
• L’antítesi: Contraposició d’idees. Expressió d’idees oposades.
• La gradació: S’ordenen els arguments de menys a més importants o a l’inrevés.
• La repetició: Augmenta la presència, destaca el fet que interessa.
• La prosopopeia: Atribuir qualitats humanes a objectes inanimats.
• La metàfora: Comparació en què s’omet el nexe comparatiu.

Marques d’Impersonalització

1. Enunciats amb subjecte indeterminat o genèric.
2. Oracions substantives amb funció de subjecte amb verbs com parèixer/semblar, ser i valer.
3. Verbs conjugats però amb un valor impersonal o de distanciament. Les persones que poden manifestar aquest valor de subjecte indeterminat són: la 1a del plural, la 2a del singular o del plural, o la 3a del plural.
4. Construccions passives sense el complement agent i passives reflexes.
5. Construccions impersonals reflexes.
6. Construccions d'infinitiu en funció de subjecte.
7. Construccions amb verbs com haver-hi, caldre, fer falta.