Guia Completa de Tipologies Textuals, Gèneres Literaris i Recursos
Enviado por Miguel Ángel y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 7,67 KB
Tipologia Textual
Text expositiu: Exposa fets, explica qualsevol cosa de manera clara i informa els lectors. Ha de ser molt clar i ha de presentar una estructura ben ordenada. No ofereix l'opinió de l'autor sobre el tema.
Text argumentatiu: Intenta convèncer mitjançant arguments. L'autor expressa la seva opinió. Tres elements:
- El tema (de què tracta)
- La tesi (què defensa)
- Els arguments (que donen suport a la tesi)
Text descriptiu: Representa amb paraules escrites alguna cosa que podem observar amb la mirada. S'utilitzen molts adjectius.
Text narratiu: Narra fets reals o imaginaris de manera ordenada. Conté un narrador en 3a o 1a persona (omniscient o implicat).
Text instructiu: Dona coneixements i instruccions que podem aplicar de manera metòdica per fer alguna cosa. Es caracteritza per l'acumulació de verbs.
Text predictiu: Text que anuncia allò que passarà en un futur immediat o més llunyà. Són textos breus. Utilitzen verbs en futur.
Principals Gèneres Literaris
Poesia
Composició escrita en vers. Gran diversitat de gèneres:
- La poesia èpica
- La narració en vers
- Poemes religiosos
- La lírica culta i la lírica popular
- La cançó popular
- La poesia satírica
Narrativa
Explica fets reals o ficticis, defensa una idea o ensenya. Es divideix en dos grans gèneres: la narrativa de ficció i la didàctica.
Narrativa de Ficció
Inclou dos subgèneres molt semblants: la novel·la i el conte.
Novel·la
Narra una història de ficció o basada en fets reals. Sol girar entorn d'un personatge, el protagonista, i la trama presenta tres parts: la presentació del conflicte; el nus, en què la trama es complica i fa augmentar l'interès del lector; i el desenllaç, en què es resol el conflicte, i pot tenir un final feliç, dissortat, trist o obert.
Conte
Narració força més breu que la novel·la i sol explicar una anècdota. La trama sol ser molt simple i el nombre de personatges que hi intervenen sol ser poc nombrós. El conte pot ser popular (s'ha transmès oralment i sol tenir com a finalitat entretenir i ensenyar) o literari (té com a finalitat exclusiva entretenir el lector).
Narrativa Didàctica
Exposa coneixements o defensa una tesi sobre algun tema d'interès social. En aquest darrer cas pot rebre el nom de periodisme i d'assaig.
Teatre
Representació que uns personatges fan d'una història de ficció o basada en fets reals. El teatre no sols és text literari, sinó també representació, que consta de molts elements, com ara els decorats, els vestits, la il·luminació, etc. Un altre element imprescindible és el públic. Gèneres teatrals: tragèdia, comèdia, drama, tragicomèdia, sainets, entremesos, etc. Un gènere teatral especial és l'òpera.
Recursos Literaris
Metàfora
Estableix una relació d'identitat total entre dos éssers, idees o conceptes, de tal manera que per referir-se a un dels elements de la metàfora s'empra el nom de l'altre. Significa comparar dos elements sense utilitzar nexes.
Símil o Comparació
Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. En la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú.
Encavallament
És el desacord entre la unitat sintàctica i la unitat mètrica produït quan aquella excedeix els límits del vers i continua en el següent o següents.
Literatura Trobadoresca
El Trobador
No escrivia un poema per ser llegit ni recitat; componia un poema perquè algú el cantés davant d'una cort amb dames i cavallers que esperaven sentir aquelles cançons.
El Joglar
Es tracta d'un home de vida nòmada que era, primer de tot, un cantant i un músic i tocava sempre un instrument musical, que solia ser de corda. També era capaç de fer diversos exercicis de circ.
La Llengua Trobadoresca
Els poemes lírics que componien els trobadors no tenien res a veure amb els llarguíssims poemes èpics. Pràcticament, tota la poesia trobadoresca va ser escrita en llengua provençal.
Tendències del Trobar
- Trobar lèu: senzilla, directa i emotiva.
- Trobar clus: difícil d'entendre i d'expressió hermètica.
- Trobar ric: poesia ampul·losa i carregada de figures retòriques.
Mètrica Trobadoresca
Perfecció formal aclaparadora. Els trobadors van consolidar el sistema rítmic actual dels versos en llengües romàniques, que es basa en el recompte sil·làbic i en la distribució d'accents. Molt estrictes a l'hora d'aplicar la rima.
Gèneres Trobadorescos
Podem agrupar tots els gèneres en dos grans àmbits: la cançó i el sirventès.
La Cançó
És un poema de tema amorós que adreça l'amant a la seva estimada, el nom de la qual sovint s'amagava sota un pseudònim. És un amor prohibit. Cada trobador feia servir un senyal a cada poema per a la seva dama i era l'única que sabia que li estaven dedicades.
Subgèneres de la Cançó
- L'escondic: si el trobador en un poema es defensa de les acusacions que han escampat els lausengiers.
- Dansa: si la cançó ha estat escrita per a cor i solista amb l'objectiu de ser ballada.
- Pastorel·la: si la dama és una pastora de la qual s'enamora un cavaller i dialoguen en el poema.
- Alba: si el poema descriu la separació dels amants que han passat la nit junts i es desperten amb l'alba i amb el cant dels ocells.
El Sirventès
Es tracta d'un poema de compromís polític que pot comprendre acusacions personals, atacs directes i insults contra una persona.
Subgèneres del Sirventès
- Plany: poema de lament per la mort d'un amic, d'un senyor o del protector.
- La tençó: debat poètic que s'estableix entre dos trobadors que alternen la veu d'estrofa en estrofa per demostrar qui dels dos és més bon poeta.
Biografia de Joan Margarit
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig del 1938) és poeta, arquitecte i catedràtic jubilat de la Universitat de Barcelona.
L'any 1954 la família es traslladà a les Illes Canàries i, des del 1956, Margarit passa els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col·legi Major Sant Jordi, on residirà fins al 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta, amb qui es casa l'any següent, i amb qui tindrà tres filles (Mònica, Anna i Joana) i un fill (Carles).
Després d'un llarg parèntesi de deu anys, va escriure “Crónica”, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció “Ocnos”, de Barral Editores. A partir de 1980, inicià la seva obra poètica en català.
Des de 1975, Margarit i la seva família viuen a Sant Just Desvern, on també tenen l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Carles Buxadé, amic i soci, des de 1980. Des de 1968, Margarit és catedràtic, jubilat actualment, de Càlcul d'Estructures de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
El 2002, va escriure Joana, un llibre de poemes que recull els dies abans i després de la mort de la seva filla a causa d'una malaltia. L'escrivia per rememorar-la i per treure's les seves penes.