Guia Completa de Tipologies Textuals, Funcions del Llenguatge i Figures Retòriques

1. Àmbit d'ús

Àmbit acadèmic

• Assaigs, conferències, esquemes, exàmens, monogràfics, apunts, exposicions orals.

Àmbit literari

• Gèneres narratius: novel·la, conte, faula.
• Gèneres poètics: oda, romanç, sonet.
• Gèneres teatrals: sainet, comèdia, tragèdia.
• Assaig: diari, llibre de viatges, aforismes.

Àmbit periodístic o dels mitjans de comunicació

• Gèneres informatius: notícia.
• Gèneres mixtos: crònica, reportatge.
• Gèneres d'opinió: article, editorial, columna, carta al director.

Àmbit publicitari

• Anunci, publireportatge.

Àmbit jurídic, administratiu i polític

• Decret, ordre, llei, sentència, acta.

Àmbit comercial i laboral

• Carta, pressupost, factura, contracte.

Àmbit familiar i quotidià

• Conversa, carta.

2. Tipologies textuals

Descripció

Pintar amb paraules una persona, objecte, lloc.

Narració

Relata fets que passen a uns personatges en un lloc i temps determinats.

Diàleg

Intercanvi d'informació entre dues o més persones.

Exposició

Transmetre informació objectiva de forma clara, ordenada i precisa.

Argumentació

S'enuncia una opinió i es defensa amb proves i raonaments.

3. Funcions del llenguatge

Referencial

Transmet informació de manera objectiva. Predomina el referent o context. (Exemple: «Demà aniré a la universitat»)

Expressiva

Expressa emocions o sentiments. Predomina l'emissor. (Exemple: «Ai! Quina por!»)

Apel·lativa o conativa

Crida l'atenció de l'interlocutor per obtenir-ne resposta; vol convèncer, ordenar o prohibir. Predomina el receptor. (Exemple: «Calleu!»)

Fàtica

Comprova l'eficàcia de l'acte comunicatiu. Predomina el canal. (Exemple: «M'enteneu?»)

Poètica

Crea bellesa amb les paraules. Predomina el missatge. (Exemple: «La lluna cobria de blanca la nit adormida»)

Metalingüística

Fa referència al llenguatge. Predomina el codi. (Exemple: «No apostrofem l'article la davant i, u àtones»)

4. Figures retòriques

Al·literació

Consisteix en la repetició d'un so en una cadena de mots per tal d'obtenir un efecte d'harmonia, musicalitat, sorpresa, etc. (Exemples: «...tanquen el territori dels teus ulls»; «Setze jutges d’un jutjat mengen fetge d’un heretge que han penjat»; «Dona'm amor més que a mi mateix»)

Anàfora

Figura retòrica que consisteix en la repetició d’un mateix mot o grup de mots al començament de dues o més oracions o, sobretot, versos per tal de reforçar-ne el sentit. (Exemple: «Seràs roure,
seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs aire que s’inflama,
seràs astre rutilant,
seràs home sobre home,
perquè en tens la voluntat.»)

Paral·lelisme

Figura retòrica que consisteix en la repetició, en oracions o versos successius, d’una mateixa estructura sintàctica i, sovint, d’una part de les paraules que la formen. (Exemple: «No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.»)