Guia Completa de la Tipografia: Història i Conceptes Clau

Què és la Tipografia?

La tipografia té una finalitat comunicativa i la seva funció principal és la lectura òptima.

Les Lletres: Significat i Significant

Les lletres són signes amb significat i significant, és a dir, són imatges i alhora conceptes.

• El Significant: Forma Visual Objectiva

  És allò que veiem tots. És de caràcter objectiu. Exemples de tipus: Romà o clàssic.

• El Significat: Interpretació Subjectiva

  És la interpretació de les formes, de caràcter subjectiu. És el concepte que ens transmet. Exemples de tipus: cal·ligràfic o fantasia.

La Invenció dels Tipus Mòbils Metàl·lics

El 1450 (segle XV), l'alemany Johannes Gutenberg va inventar un sistema d'impressió de tipus mòbils. La introducció del paper a Occident va ajudar significativament a l'aparició de la impremta (segle XV). En aquella època, la tipografia predominant era la gòtica.

Fonts Tipogràfiques i els seus Tipus

Una font tipogràfica és l'element de caràcter tipogràfic que defineix l'estil d'una lletra.

• Tipus amb Serifa (amb gràcia)

  Són lletres que tenen petits trets o "gràcies" als extrems dels caràcters. Aquests detalls ajuden a guiar la lectura i són comuns en textos llargs.

• Tipus de Lletra de Pal Sec (sense gràcia)

  Són tipus de lletra sense gràcia; no tenen cap peu ni ornament als extrems. Són ideals per a titulars i textos digitals per la seva claredat.

Evolució Històrica de la Tipografia

Els Primers Alfabet

• Jeroglífics: Escriptura Pictogràfica

  A Egipte, els jeroglífics eren un sistema bàsicament pictogràfic que combinava signes sil·làbics i alfabètics.

• El Primer Alfabet: Fenici

  Es va formar cap a l'any 1000 a.C. entre els fenicis (actual Líban i Israel). Aquest alfabet va ser crucial per al desenvolupament posterior de l'escriptura.

  L'alfabet fenici va arribar a Grècia el 750 a.C. S'hi va introduir l'ús de croquis i més tard arribaria a Roma, influenciant directament l'alfabet llatí.

Escriptura Carolina (Carolíngia)

L'emperador Carlemany, cap al 790 (segle VIII), va unificar les diferents escriptures fins llavors utilitzades per tal d'unificar l'Europa cristiana amb l'objectiu d'“inspirar la ignorància, instaurar l'ordre i la claredat”.

Carlemany va confiar al monjo Alcuí de York la tasca d'unificar una escriptura. Aquest conservaria el llatí com a llengua de l'imperi i per a cadascuna de les lletres minúscules de l'alfabet escolliria una grafia única entre les diferents escriptures existents.

Aquesta escriptura s'anomenaria Carolina i s'aplicaria només a les minúscules (en les majúscules s'utilitzarien les capitals romanes).

Escriptura Gòtica

L'escriptura gòtica substituiria la Carolina. Les pre-gòtiques apareixen al segle XI a Anglaterra. Després s'estendrien per tota Europa central, on evolucionarien i es diversificarien en funció de les cultures que les utilitzaven a l'època.

Els hàbits de lectura van diversificar l'escriptura gòtica en diferents famílies:

• La Gòtica de Forma (Textura): Es va convertir en la grafia tradicional dels llibres religiosos.
• La Gòtica Bastarda: Utilitzada principalment en el comerç.
• La Gòtica Cursiva: Emprada per a documents oficials i administratius.

La Tipografia Gòtica de Gutenberg

Cap al 1440 (segle XV), Gutenberg va inventar la tipografia, creant els seus caràcters prenent com a models les escriptures gòtiques utilitzades als països germànics per reproduir els llibres manuscrits. L'exemple més clar d'aquesta innovació és la famosa Bíblia de 42 línies.

Escriptura Humanística

També al segle XV, durant el Renaixement a Itàlia, els literats o escriptors cultes utilitzaven una escriptura manuscrita rodona que anomenaven humanística. Es distingeixen dues figures de famílies humanístiques que van influir en el desenvolupament de les tipografies posteriors.

Què és l'Escriptura?

L'escriptura és un sistema de representació gràfica per mitjà de signes gravats o dibuixats sobre un suport.

Els precursors directes de l'escriptura són les fitxes d'argila que servien per comptar (caps de bestiar o productes agrícoles), demostrant la seva funció pràctica des dels inicis.