Guia Completa de Textos Personals, Accentuació i Sintaxi Catalana

Què són els Textos Personals?

Els textos personals són aquells que es generen dins de l'àmbit privat o de la vida privada. Aquest àmbit d'ús pressuposa un receptor conegut per l'emissor, de manera que el caràcter del text és determinat per la relació que es pugui establir entre l'emissor i el receptor. Per exemple, una carta d'amor és un text personal perquè s'adreça a un destinatari concret, que té una relació personal amb l'emissor.

Característiques dels Textos Personals

En alguns casos, els textos privats no s'adrecen a cap receptor concret, com per exemple, un diari personal. Pel que fa al caràcter d'aquest tipus de textos, molt sovint l'autor hi explica vivències que només poden ser conegudes pel receptor a qui van adreçades.

Extensió i Gèneres

L'extensió dels textos personals pot variar considerablement. Podem trobar des de mostres constituïdes per unes quantes paraules fins a textos que ocupen volums sencers. Per exemple, des d'una nota que deixem enganxada a la nevera del tipus "No m'esperis a sopar" fins al diari d'André Gide, començat l'any 1887 i acabat el 1950.

Alguns gèneres personals inclouen:

• Diaris personals
• Memòries
• Cartes
• Llibres de viatges
• Confessions

Estructura d'una Carta Personal

L'estructura típica d'una carta personal és la següent:

1. Data
2. Salutació
3. Cos
4. Comiat
5. Signatura
6. Post scriptum (si n'hi ha)

L'Accent Gràfic en Català

L'accent gràfic és fonamental per a la correcta escriptura en català. Les regles principals són:

• Agudes: S'accentuen les paraules agudes acabades en vocal, vocal + s (as, es, is, os, us), -en, o -in.
• Planes: S'accentuen les paraules planes acabades en consonant (excepte les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in) i les acabades en diftong.
• Esdrúixoles: Totes les paraules esdrúixoles s'accentuen.

Pel que fa al tipus d'accent:

• L'accent és tancat (´) sobre la i i la u.
• L'accent és obert (`) sobre la a.
• En les vocals e i o, l'accent pot ser tancat (é, ó) o obert (è, ò) segons la pronúncia. Generalment, les vocals e i o tòniques de les paraules esdrúixoles solen ser obertes, mentre que les vocals e i o tòniques de les agudes solen ser tancades (excepte en paraules com allò, açò, però, perquè).

L'Accent Diacrític

L'accent diacrític s'utilitza per distingir paraules que s'escriuen igual (homònimes) però tenen significats diferents. Aquest accent, que es posa sense aplicar les regles generals d'accentuació, s'anomena diacrític.

El Predicat en la Sintaxi Catalana

El predicat és un sintagma verbal que expressa accions, processos, estats o sentiments relacionats amb el subjecte; és a dir, és tot allò que es diu del subjecte. El predicat, o sintagma verbal, ha d'incloure un nucli: el verb.

Segons el tipus de verb, aquest pot dur altres paraules que el complementen (complements) o bé anar sol en l'oració. Podem dir que tots els elements que no formen part del subjecte constitueixen el predicat.

El Verb

Com a nucli del sintagma verbal, el verb és l'element més important del predicat i de l'oració. El verb ha de concordar amb el subjecte de l'oració en persona i nombre.

Exemple: Ahir elles van fer els deures a casa de la Joana.

Tipus de Verbs

Verbs Atributius o Copulatius

Atribueixen al subjecte una qualitat o un estat. Fan d'enllaç entre el subjecte i el predicat, i necessiten un complement, anomenat atribut, que concorda en gènere i nombre amb el subjecte. Solen considerar-se atributius els verbs ser, estar, semblar o parèixer.

Exemples:

• Les finestres de l'aula estan tancades.
• L'illa semblava deserta.

Verbs Predicatius

Són la resta de verbs i expressen una acció o un procés del subjecte. Alguns són anomenats transitius i han d'anar acompanyats d'un complement directe (CD) per tenir sentit complet.

Exemples:

• L'Eduard encén l'ordinador.
• La Bàrbara vol un coixí nou per al seu llit.

Hi ha altres verbs predicatius anomenats intransitius que tenen sentit complet sense necessitat de cap complement.

Exemples:

• Els alumnes reien.
• Vosaltres corríeu.

Tipus de Predicats

Segons si el verb és atributiu o predicatiu, hi ha dos tipus de predicats:

Predicat Nominal

És el que té un verb atributiu (ser, estar, semblar o parèixer). El significat del predicat nominal es troba en l'atribut i no en el verb, ja que el verb atributiu només fa d'enllaç.