Guia Completa sobre Textos Instructius i Argumentatius

Els textos instructius són discursos amb la finalitat de proporcionar al receptor el coneixement de com fer alguna cosa. Contenen l'abundància de conectors d'ordre.

Els gèneres instructius:

• Llei: norma jurídica en què s'ordena o prohibeix alguna acció.
• Manual d'instruccions: explica com muntar o usar un aparell.
• Prospecte de medicaments: fullet on s'explica com s'administra un farmac.
• Tutorial: explica com realitzar alguna cosa per a aconseguir un objectiu.
• Anunci publicitari: eslogan amb la intenció que l'interlocutor compri un producte.
• Recepta de cuina: breu text que explica com elaborar un determinat plat.

Característiques vinculades a l'adequació:

• Es sol optar pel registre estàndard, excepte en els textos jurídic-administratius que tenen un registre més formal.
• Predomini de la modalitat imperativa, ja que aquests textos proporcionen ordres, consells, etc.
• Les marques díctiques personals que depenen de l'àmbit d'ús.

Característiques vinculades a la coherència:

• La superestructura que constarà de:
  • Introducció: presentació del procediment.
  • Enumeració dels elements necessaris per a realitzar la tasca.
  • Instruccions de les diferents fases del procediment.
  • Cloenda: presentació de la informació complementària.
• La màxima de quantitat que consisteix a no donar ni més ni menys informació de la necessària.
• La macroestructura d'alguns textos.

Característiques vinculades a la cohesió:

• Abundància de mecanismes gramaticals de referència.
• Freqüència elevada de relacions de cohesió lèxica.
• L'estil segmentat de sintaxi poc articulada.
• Ús freqüent de la multimodalitat.
• Elements tipogràfics que tenen una funció d'ordre.

El text argumentatiu té la finalitat d'orientar l'opinió i la conducta del receptor a través de l'argumentació, on l'emissor tracta de persuadir l'interlocutor. Característiques:

• Presència d'un tema controvertit.
• Ús d'un to polèmic.
• Caràcter subjectiu on l'emissor expressa la seva manera de veure la realitat.
• L'impetu de convèncer l'interlocutor d'una manera de veure algun tema.

Els gèneres argumentatius:

• Article d'opinió: exposa algun tema a fi de modificar l'opinió del lector.
• Editorial: valora un fet o una situació d'actualitat.
• Columna: article amb forma de columna on un escriptor opina sobre un tema.
• Carta al director: on els ciutadans expressen la seva opinió sobre un tema d'actualitat.
• Blog: pàgina web personal que inclou continguts del seu interès actualitzats amb freqüència.
• Reclamació: queixa d'un usuari sobre un producte o acció.
• Judici: acte jurídic arbitrat per un jutge.
• Informe: escrit amb la intenció de proveir informació.

Característiques vinculades a l'adequació:

• Presència notable de díctics personals.
• Hi abunda el lèxic valoratiu com a instrument de persuasió.
• La polifonia en aquests textos.

Característiques vinculades a la coherència:

• Una macroestructura ben clara.
• La superestructura dividida en quatre parts:
  • Introducció que pretén captar l'atenció.
  • Exposició de fets: s'exposen una sèrie de fets o es narren uns esdeveniments.
  • Exposició d'arguments que recolzen l'argumentació.
  • Conclusió: una frase poc informativa que arrodoneix el text.
• La progressió temàtica.

Característiques vinculades a la cohesió:

• Els mecanismes de referència gramatical que depenen de la perspectiva subjectiva de l'emissor.
• Tenen una gran riquesa en connectors.

Tipus d'arguments:

• Argument de quantitat: donant dades quantitatives que donen suport a la tesi.
• Argument de qualitat: presentar un fet i els efectes que pot provocar.
• Argument d'analogia: introduir situacions paral·leles a la situació a tractar.
• Argument d'autoritat: utilitzar les idees d'una personalitat per donar suport a la tesi.

A més dels arguments per a defensar les idees, es disposa d'estratègies argumentatives que ajuden a combatre l'adversari:

• La paradoxa: un raonament que ens du a dues conclusions contradictòries.
• El dilema: haver d'escollir entre dues opcions aparentment semblants.
• L'estratègia d'acostament al receptor: captar l'interès de l'interlocutor afectant la sensibilitat d'aquest.

La fal·làcia: són arguments falsos però aparentment vàlids.

• Fal·làcia ad hominem: s'ataquen les opinions d'un altre desacreditant aquest per a desacreditar l'argument d'aquest.
• Fal·làcia tu quoque: no presentant raons, es retorna l'ofensa a qui t'acusa.
• Fal·làcia ad baculum: és una amenaça o coacció.
• Fal·làcia de l'antecedent: exigir experiència prèvia al que vol raonar d'alguna cosa lògicament.
• Fal·làcia d'imposibilitat moral: posar una condició possible però molt difícil d'assolir.
• Fal·làcia ad populum: dir el que la majoria vol sentir imposant por.
• Fal·làcia ad ignorantiam: exigir a l'adversari que admeti la prova que s'ha exposat o del contrari no ofereixi una altra millor.