Guia Completa sobre Textos Argumentatius, Expositius i el Noucentisme

L'Argumentació

Un text argumentatiu planteja raonadament les idees de l'emissor sobre un tema, amb la intenció de convèncer el receptor de les pròpies opinions. Predomina la funció conativa.

Els textos argumentatius es classifiquen en:

• Àmbit comunicatiu:
  • Quotidià: entrevistes, discursos, debats polítics...
  • Acadèmic: redaccions d'opinió personal, presentació oral d'un projecte...
  • Literari: l'assaig...
  • Dels mitjans de comunicació: cartes al director, articles d'opinió...
• Intenció:
  • Implícits: presenten les dades objectives organitzades per induir el lector a arribar a una determinada conclusió.
  • Explícits: no amaguen el fil argumental i la posició de l'emissor.
  • Persuasius: el pes de l'argumentació cedeix davant de promeses.

Estructura dels textos argumentatius: (consten de tres parts ben diferenciades)

• Introducció: presenta breument el tema i anuncia la posició de l'autor.
• Desenvolupament: tracta el tema, s'organitza al voltant de dues o tres idees principals.
• Conclusió: resumeix en un paràgraf les idees expressades en el desenvolupament.

Característiques textuals:

• Intenció, públic lector, tema, tesi, arguments, conclusió.

Característiques gramaticals:

• Verbs d'opinió, oracions subordinades, ús de connectors.

Oracions compostes: la coordinació i la juxtaposició.

Coordinades: igualtat sintàctica entre oracions, aparició d'un element d'enllaç.

Juxtaposades: igualtat sintàctica entre oracions, no tenen nexe explícit, s'enllacen amb signes.

Subordinades: desigualtat sintàctica entre oracions, aparició d'un element d'enllaç.

Elements d'enllaç i tipus d'oracions coordinades:

• Copulativa (suma)
• Distributiva (alternança sense exclusió)
• Disjuntiva (alternativa amb una tria obligada)
• Adversativa (oposició)
• Consecutiva (conseqüència)
• Explicativa (explicació)

L'Exposició

Un text expositiu té per objectiu informar i aportar coneixements sobre algun tema. Aquest tipus de text predomina en l'àmbit acadèmic.

Estructura:

• Introducció: presenta i situa el tema que es tractarà, els motius per desenvolupar-lo i l'ordre que se seguirà.
• Desenvolupament: serveix per desplegar la informació i definir, explicar i exemplificar les diferents parts del tema.
• Conclusió: s'hi resumeixen els conceptes exposats per ajudar el receptor a retenir-los.

Desenvolupament de l'exposició:

• Text inductiu: aspectes particulars a idees generals
• Text deductiu: idea general a aspectes particulars

Recursos lingüístics:

• La informació ha de ser neutra i objectiva.
• Els paràgrafs ordenen la informació, s'hi introdueixen conjuncions i connectors.
• El temps verbal propi de l'explicació és el present d'indicatiu.

Tipus de textos expositius:

• Segons l'àmbit comunicatiu:
  • Quotidià
  • Acadèmic
  • Dels mitjans de comunicació
• Segons el destinatari i la intenció:
  • Divulgatius
  • Científics
• Segons el canal de transmissió:
  • Orals
  • Escrit

Les Expressions i Locucions Llatines

Són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat igual o molt pròxim a l'original llatí.

L'Oració Subordinada Substantiva

Tipus d'oracions subordinades:

• Nom o substantiu: La Maria contesta respostes a La Maria contesta que no ho sap.
• Adjectiu: Els pares intel·ligents veuen l'espectacle a Els pares que xerrren molt veuen l'espectacle.
• Adverbi: Demà porteu-me els apunts a Quan torneu del cinema, porteu-me els apunts.

Formes:

• Completiva: que (conjunció) o proposició + oració
• D'infinitiu: preposició + infinitiu
• Interrogatives directes: què, qui, quan, on, quin/a/s/es (pronom interrogatiu) + oració
• Interrogatives indirectes: si, com (conjunció) + oració

Funcions:

• Subjecte, complement directe, complement de règim verbal, complement atributiu, complement del nom, de l'adjectiu o de l'adverbi.

El Noucentisme

Context Històric

En començar el segle XX, la societat catalana tenia la necessitat de renovar-se. El modernisme encara es mantingué fins a l'any 1911, però a començament de segle neix el noucentisme, que es presenta com un moviment classista que defensa l'ordre, l'harmonia i la mesura.

El noucentisme va ser possible gràcies a l'acció de les institucions polítiques catalanes: la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya (amb Enric Prat de la Riba), i també dels promotors de la cultura Pompeu Fabra, Eugeni d'Ors i Josep Carner.

Els Pilars del Noucentisme

:  eugeni d’ors va ser l’encarregat d fixar les bases del noucentisme i va ser l creador d’aquest terme.les intencions eren transformar la societat per tal q fos mes culta i mes civilitzada.ors va estructurar la nova estètica en cinc pilars:

imperialisme (defensava l moviment ordenador q s’avia d’imposar en l territori i avia d’arribar a totes les capes socials.

noucentisme: suposava l rebuig total al romanticisme i al desordre emocional.

arbitrarisme: s basava en la seleccio d’elements d la realitat per expressar idees.

civilitat: calia armonitzar les diferents classes socials.

classicisme: afirmava q l mon clàssic podia transmetre els valors d l’ordre,l’armonia,i la mesura.

-etapes del noucentisme: dividim aquest moviment en dues etapes:

1ª etapa,1906-1917: comença l noucentisme quan s comença a publicar l glosari d’eugeni d’ors dins la veu d catalunya,s celebra l primer congres internacional d la yengua catalana,s publiquen els fruits saborosos d josep carner i tambe les oracianes d miquel costa i yobera.

2ª etapa,1917-1923: mor enric prat d la riba,ome clau en la consolidacio del proces d’autogovern.l’any 1918 finalitza la primera guerra mundial i comencen els greus conflictes q provocaran la dictadura d primo d rivera i la marxa d’eugeni d’ors cap a madrid.

-la codificacio lingüistica: pompeu fabra i l’institut d’estudis catalans: en l’època del noucentisme s’establirà 1a normativa gramatical unificada.la creacio d l’institut d’estudis catalans,l’any 1907 i l’encàrrec fet a pompeu fabra d codificar la yengua representen 1 pas d gran transcendència: a partir d 1913 la yegua catalana ja disposa d’unes normes ortogràfiques.

-eugeni d’ors: s va dedicar al periodisme i va col·laborar en els diaris i en les revistes mes importants d l’època,va adoptar l pseudònim d xènius per signar la major part d les seves glosses q al cap d’uns anys,publicaria en volums: la ben plantada,en què inventa 1a dona q recuy tots els ideals d l’estètica q avia definit (teresa).al3 recuys d glosses d’eugeni d’ors son gualba,la d mil veus,oceanografia del tedi o la vay d josafat.