Guia completa sobre terratrèmols i volcans: riscos i prevenció

Què són els terratrèmols?

Els terratrèmols són moviments vibratoris de la superfície terrestre provocats per pertorbacions endògenes. Es produeixen quan l'energia emmagatzemada a les roques s'allibera bruscament, la qual cosa succeeix a les falles. Les principals zones sísmiques són:

• Cinturó Circumpacífic
• Cinturó Mediterrani-Himalaia
• Dorsals oceàniques

La tectònica de plaques és la conclusió a la qual van arribar diversos científics treballant en diferents branques de la geologia i la geofísica per explicar aquests fenòmens.

Intensitat sísmica

És el vigor amb què se sent un terratrèmol en un punt de la superfície terrestre. Es calibra en funció dels danys causats en els terrenys, les persones i les estructures. Es mesura amb l'escala de Mercalli o MSK, expressada en nombres romans.

Magnitud sísmica

Mesura l'energia dissipada en el focus (hipocentre) d'un terratrèmol i transformada en ones sísmiques. Es calcula amb un sismògraf i l'escala de magnitud més coneguda és la de Richter.

Factors de vulnerabilitat sísmica

Els factors que determinen la vulnerabilitat davant d'un terratrèmol són:

• Energia alliberada pel sisme.
• Durada del sisme.
• Qualitat de les construccions i estructures.
• Estabilitat i gruix dels materials del subsòl. Els terrenys solts (sorres i graves) acostumen a comportar-se més desfavorablement que les roques o els sòls ben consolidats.
• La data i l'hora del sisme.
• La densitat de població de l'àrea afectada.

Mesures de prevenció i mitigació del risc sísmic

Mesures per atenuar el risc sísmic

• Previsió sísmica: Determinar on i quan tindrà lloc un sisme i establir-ne la magnitud aproximada.
• Ordenació del territori: Seleccionar i regular les zones més perilloses des del punt de vista sísmic.
• Normativa antisísmica: Aplicar normes de construcció sismoresistent en edificis i infraestructures.
• Educació i prevenció: Formar la població perquè reaccioni correctament.

Previsió sísmica i senyals precursors

Un mètode es basa en el registre històric dels terratrèmols ocorreguts en una zona sísmica. Un altre mètode es basa en l'observació d'una sèrie d'anomalies visibles, conegudes com a senyals o precursors sísmics:

• El terreny s'infla uns centímetres.
• Varia el nivell de l'aigua dels pous, que pot esdevenir radioactiva.
• S'altera la conductivitat elèctrica de les roques.
• Augmenten els petits terratrèmols (microsismes).

Una bona mesura de prevenció és l'elaboració de mapes de perillositat sísmica.

Construcció sismoresistent

Les noves edificacions han de garantir la resistència a les sacsejades de les ones sísmiques. Es recomana que la rigidesa de l'edifici sigui similar a la del subsòl, a fi que vibrin de la mateixa manera i s'evitin les cisalles. A més, les unions entre estructures verticals i horitzontals han d'estar reforçades. Altres aspectes clau són la qualitat del ciment, la quantitat de ferro, el reforç de les parets de càrrega i evitar elements com cornises pesades.

Construcció segons el substrat

• Sobre substrats rocosos: Es poden construir edificis alts i rígids. És aconsellable aïllar-los del sòl amb fonaments elàstics que absorbeixin les vibracions i permetin que l'edifici oscil·li, a més de reforçar els murs amb contraforts d'acer.
• Sobre substrats poc coherents: Es recomana construir edificis de poca alçada, rígids i amb poca extensió superficial.

Sismicitat a Catalunya

• Pirineus, Prepirineus i Serralada Transversal: És la zona comprimida entre la gran placa eurasiàtica i la subplaca ibèrica. Hi ha moltes falles de direcció general oest-est.
• Sistema Litoral: Conté moltes falles de direcció nord-est on actualment domina la distensió. L'activitat sísmica és baixa.

Volcans: activitat i materials

Classificació dels volcans segons l'activitat

• Actius: Aquells que han tingut una erupció durant els últims 80 anys.
• Adormits: En repòs.
• Extingits: Inactius o morts.

Tipus de lava

• Laves fluides: Es formen a partir de magmes bàsics (pobres en SiO₂). En refredar-se, generen un tipus de roca volcànica anomenada basalt. La lava flueix molt bé i origina cons volcànics molt amples. Un exemple són els volcans de Hawaii.
• Laves viscoses: Provenen de magmes àcids (rics en SiO₂). En refredar-se, originen un tipus de roca volcànica anomenada riolita. Com que flueix tan lentament, aquesta lava tendeix a originar cons amb un pendent molt pronunciat. Les laves viscoses poden formar un tap que fa augmentar la pressió dins del volcà, provocant erupcions extremadament violentes que poden formar núvols ardents o fluxos piroclàstics.

Gasos volcànics

Són una barreja de gasos que estan dissolts en el magma a causa de les altes pressions de l'interior terrestre. Quan el magma s'apropa a la superfície i la pressió disminueix, els gasos es desprenen i faciliten l'ascensió del magma.

Piroclasts

Els piroclasts es formen de dues maneres: per gotes de lava que se solidifiquen en ser llançades a l'aire, o per trossos de roques sòlides de l'interior i els costats del cràter que són trossejats i expel·lits.

Classificació segons la mida

• Cendres: Fragments molt petits que poden dificultar el pas de la radiació solar.
• Lapil·li (gredes): Fragments de mida més gran.
• Bombes volcàniques: Tenen forma fusiforme a causa de la seva trajectòria aèria. Si les bombes es fonen en caure a terra, també se les anomena escòries.

Fenòmens volcànics atenuats

• Fumaroles: Són emanacions de gasos, ja sigui pel cràter o per fissures i esquerdes.
• Fonts termals: Aigües calentes que contenen substàncies minerals amb utilitat terapèutica.
• Guèisers: Són fonts termals en forma de sortidor intermitent.

Tipus d'activitat eruptiva

Activitat efusiva

Es caracteritza per la sortida pausada de la lava des del centre eruptiu, donant lloc a corrents anomenats colades. Els magmes són pobres en gasos o bé s'han desgasificat prèviament.

• Magmes bàsics: Per la seva menor viscositat, poden recórrer grans distàncies abans de refredar-se.
• Magmes àcids: Les laves són més viscoses i s'acumulen al voltant del centre emissor en forma de pitons i doms, formant roques com andesites, traquites i riolites.

Activitat explosiva

Es caracteritza per explosions volcàniques successives, desencadenades per la ràpida expansió dels gasos.

Hidromagmatisme

La presència d'aigua al subsòl fa que l'activitat sigui extremadament violenta, amb explosions dins del con i els conductes volcànics.

Classificació de les erupcions

• Pliniana o ultrapliniana: Amb magmes àcids i erupcions d'explosions violentes que formen columnes eruptives verticals de gasos i piroclasts. Originen fluxos piroclàstics i núvols ardents.
• Vulcaniana: Amb magmes amb un grau d'acidesa intermedi. La producció de material expulsat és menor que en el cas anterior.
• Estromboliana: Amb magmes bàsics i erupcions relativament poc violentes, amb explosions separades.
• Hawaiana: Erupcions en les quals els gasos s'escapen fàcilment a través del magma bàsic i fluid. Encara que surtin a molta pressió, no originen explosions importants ni solen enlairar la lava.

Riscos volcànics associats

La concentració de població humana, edificacions i infraestructures a prop dels volcans augmenta la situació de risc. Alguns perills associats són:

• Lahars: Corrents de fang i roques produïts per la fusió del gel o la neu de l'edifici volcànic.
• Lliscaments i moviments de vessants: Poden provocar importants despreniments i l'obstrucció de valls fluvials. Aquest últim fenomen és important, ja que genera embassaments aigües amunt i canvis en la dinàmica fluvial.
• Tsunamis: Són grans onades provocades per l'explosió volcànica, per l'enfonsament de la caldera o pels moviments sísmics que es produeixen durant l'erupció.