Guia Completa de Tècniques i Dinàmiques de Grups: Teoria i Aplicació

Tècniques Grupals d'Intervenció (Fabra)

Seguit d'accions intencionadament connectades estratègicament per aconseguir, mitjançant la interacció grupal, habilitats individuals dels membres. Segons Tejada i Tarín, és necessari:

• Conèixer els fonaments bàsics.
• Conèixer l'aplicació pràctica.
• Tenir coneixement sobre el cos teòric de la disciplina.

Si volem utilitzar el grup per assolir objectius, cal:

• Crear un grup de treball.
• Organitzar una interacció estructurada.
• Crear pautes amb acotació de temps i espai.

Nivells i Variables Grupals

En tota interacció humana i grupal hi ha dos nivells: el nivell de tasca i el nivell de procés. El nivell de procés es refereix a l'estructura interna i les variables. És necessari conèixer les variables per focalitzar l'atenció en observar, analitzar i prendre decisions.

Variables Grupals Clau:

• Participació (verbal/no verbal)
• Influència
• Presa de decisions
• Funcions organitzatives
• Grau d'acceptació i integració
• Clima i atmosfera
• Emocions i sentiments
• Normes

Grups i Equips

Grup:

Conjunt de persones interdependents en interacció. És un agrupament. Els objectius del grup són del grup i pel grup.

Equip:

Grup altament cohesionat, dissenyat per solucionar problemes complexos. Es distingeix per l'afinitat o no afinitat. La cohesió té dos components clau: l'acceptació dels objectius i l'acceptació dels membres del grup.

Criteris de Formació de Grups:

1. Iniciativa de l'educand: Agrupament lliure.
2. Iniciativa del docent: Agrupament "a dit", per resultat sociomètric, per rendiment o aleatori.
3. Iniciativa mixta: Agrupament lliure amb restriccions.

La Finestra de Johari

Ideada a partir de l'observació de la realitat, les relacions interpersonals dels membres del grup i el grau de coneixement o desconeixement (incertesa). Permet la valoració des de la conducta de tasca i la conducta de relació interpersonal. Un grup funciona bé a nivell de tasca amb cohesió i comunicació.

Àrees de la Finestra de Johari:

• Àrea oberta (o lliure)
• Àrea cega
• Àrea oculta (o evitada/secreta)
• Àrea desconeguda (o inconscient)

Model de Desenvolupament de Tuckman

Model seqüencial bitemàtic, amb fases lineals. Fa referència a dos temes: la conducta de tasca i el procés. Un grup té creixement, no estancament. Permet avaluar on es troba el grup, com i quan, per prendre decisions.

Fases del Model de Tuckman:

Fase de Formació (Forming):

Persones noves, reunió per primera vegada. Conducta de relació de dependència, figura d'autoritat. Fase d'inseguretat, amb membres que prenen la iniciativa.

Fase de Conflicte (Storming):

Conflicte. Trencar la dependència, necessari madurar autònomament, reforç del grup.

Fase de Normalització (Norming):

Establir acords, consens, cohesió, acceptació mútua, normes.

Fase de Producció (Performing):

Fase de rols, desenvolupament de la tasca, contribuir, gustos...

Fase Finalització (Adjourning):

Conclusió o desintegració (fase de dol). Pot manifestar-se com: "cadàver dins l'armari", "lluna de mel", activisme o fugida de la tasca.

Mètodes d'Investigació

Metodologia No Experimental:

No hi ha intervenció ni modificació de la realitat.

Metodologia Experimental:

Sí hi ha intervenció i modificacions. Permet establir relacions de causalitat, on una variable independent influeix sobre una dependent.

Característiques dels Mètodes:

• Grau de control: Quant es manipulen les variables.
• Realisme: En un entorn natural, és igual a la realitat; en un experimental, implica la participació dels participants.

Tipus d'Experiments:

Es classifiquen segons el grau de control i realisme:

• Experiment natural
• Experiment de camp
• Experiment de laboratori (amb grup natural o grup artificial)

Categories d'Interacció de Bales

Rol Social:

Percepció, execució, identificació, expectativa...

Conflicte de Rol:

• Dissonància cognitiva.
• Incompatibilitat entre rols.
• La meva concepció no coincideix amb la concepció dels altres.

Categories d'Interacció de Bales:

• Solidaritat - Antagonisme: Problemes d'integració.
• Distensió - Tensió: Problemes de tensió.
• Acord - Desacord: Problemes de decisions.
• Fa suggeriment - Sol·licita suggeriment: Problemes d'influència.
• Dona opinió - Sol·licita opinió: Problemes d'avaluació.
• Dona orientació - Sol·licita orientació: Problemes de comunicació.

Poder Interpersonal

Tipus de Poder:

• Legítim: Carisma, tradició, marc legal.
• Il·legítim.

Mecanismes d'Exercir el Poder:

• Obediència
• Identificació
• Internalització
• Manipulació

El Llibre de Fabra: Dinàmica de Grups a l'Aula

Resistències a l'Anàlisi de la Classe com a Grup:

• Estereotips: L'alumne percep el professor com a autoritari i repressiu, i el professor percep l'alumne com a passiu i impertinent.
• Aïllament del professorat: Vigilància i control per part dels superiors.
• Desconeixement de la dinàmica de grup: Cal conèixer la matèria a ensenyar i les característiques del grup.
• Autopercepció del professorat: Percepció del professor de secundària o universitari.

Per què Treballar en Grup?

• Socialització dels alumnes.
• Aprendre a relacionar-se i cooperar.
• Aprendre a exercir diferents rols.
• Aprofitament i valoració dels recursos de tots els alumnes.

Tècniques Específiques de Dinàmica de Grups

Philips 66

Afavoreix la participació en grups nombrosos, permetent la discussió en petits grups. Consisteix a dividir els participants en grups de 6 persones i discutir durant 6 minuts. Es nomena un portaveu per presentar l'opinió o proposta del grup.

• Aplicació a l'alumnat: Presa de decisions participatives, anàlisi d'aspectes forts i febles de la informació, manifestació d'inquietuds.
• Aplicació al docent: Útil en grups nombrosos o reduïts.

Discussió de Panell

Afavoreix que un públic conegui diferents punts de vista o opinions sobre un mateix tema. Consisteix en la discussió d'un grup d'especialistes davant d'un públic.

• Aplicació a l'alumnat: Presentació d'un tema en subgrups, valoració de la bona planificació i distribució de responsabilitats.
• Aplicació al docent: Mostra de professionalitat en el treball en equip.

Simposi

Presentació d'un subtema d'un tema general en subgrups. És una tècnica complexa, habitual en educació superior.

Seminari

Grup reduït de persones que debaten sobre un tema preparat. Fomenta la participació. Grups de màxim 20 persones. Requereix un cert nivell de coneixements i preparació del tema. És un estímul per participar (batxillerat i universitat) i per a professors en reunions sobre el funcionament del centre.

Mètode del Cas

Apropar una realitat concreta a un grup de persones. Consisteix a analitzar per grups una situació real o hipotètica i buscar solucions. Permet un bon estudi del problema: primer es busca informació individual i després en comú, per aconseguir una formació professional adequada. Aplicable en matemàtiques i ciències socials.

Joc de Rol

Exemplificar experiències dels individus posant-los en situacions diferents. Els participants actuen en un escenari, amb la possibilitat de descobrir-se a si mateixos.

• Fases:

1. Preescalfament (opcional).
2. Representar un espai concret.
3. Comentari posterior.

Tècnica de Grup Nominal

Serveix per prendre decisions en grup i obtenir informació, punts de vista i idees sobre un tema o problema. Es realitza de forma estructurada, afavorint que les persones tímides participin i que les persones dominants deixin de dominar. Permet recollir informació o idees per prendre una decisió, fent que la participació de tothom sigui protagonista.

• Passos:

1. Formar un grup de 8 persones.
2. Definir l'objectiu o tema.
3. Fixar un temps perquè cada participant apunti el que se li acudeix sobre el tema.
4. Cada participant diu una cosa per ronda.
5. Es fan les rondes necessàries.
6. S'ordenen les idees de 0 a 10.
7. Es diu la idea segons la puntuació.
8. Resum de la puntuació.
9. Es fa un debat o resum.

Tècnica de Dues Columnes

Serveix per prendre decisions o resoldre problemes. Millora la capacitat de síntesi, l'expressió verbal i el raonament lògic. Es pot utilitzar en l'última fase del grup nominal. És una tècnica per avaluar alternatives i promoure el consens, evitant enfrontaments. Hi ha una persona dinamitzadora que anota les idees sense apuntar noms. Quan totes estan recollides, es comença l'avaluació.

• Passos:

1. Els membres del grup anoten propostes.
2. El dinamitzador les recull en ordre.
3. Dividir la pissarra en dues columnes: "Positiu" i "Negatiu".
4. Per cada proposta, s'anoten els aspectes positius i negatius.
5. Examinació final.

Aquesta tècnica es pot complementar amb jocs i simulacions.

Brainstorming (Pluja d'Idees)

Tècnica que serveix per incrementar el potencial creatiu, resoldre problemes i desfermar la imaginació.

• Fases:

1. Centrar-se en un objectiu.
2. Produir idees creatives sobre el tema, fomentant la imaginació.
3. Seleccionar idees.

Les idees dels altres serveixen d'estímul per a les pròpies. Es realitza en grups de 5-10 persones, en un ambient calmat.

Sinèctica

Afavoreix la connexió entre aspectes racionals i emocionals, sent avantatjosa en la resolució creativa de problemes. Fomenta la generació d'idees i solucions innovadores.

Training Group (Grup d'Entrenament)

Grup de 8-12 persones per analitzar la formació del grup i la seva forma d'organització. Requereix l'ajuda d'un dinamitzador expert. Es tenen en compte els fenòmens i processos socials, així com el comportament dels components del grup.

Grup d'Intercanvi d'Experiències

Grup de 8-10 persones que es formen de manera voluntària, sense dependre d'algú extern, per intercanviar experiències, coneixements i brindar-se suport mutu, tant en el terreny afectiu com en l'intel·lectual. Especialment útil per a professionals adults amb interessos comuns.