Guia Completa de Taxonomia i Fongs: Conceptes Essencials

Conceptes Fonamentals en Biologia

Taxonomia i Classificació

La taxonomia és la ciència que s'encarrega de la classificació dels organismes en taxons. L'ordre jeràrquic dels taxons és: espècie, gènere, família, ordre, classe, fílum, regne, domini, vida.

Aquesta classificació es basa en característiques físiques i en la seqüència de DNA.

Híbrids i Nomenclatura Científica

Un híbrid és un organisme viu procedent de l'encreuament de dues espècies diferents o varietats biològiques. Solen ser estèrils.

El nom científic es compon del nom del gènere més el nom específic, la qual cosa evita problemes de confusió.

Origen de la Vida i Neodarwinisme

L'origen de la vida es remunta a una cèl·lula d'un bacteri fa uns 3.800 milions d'anys.

El Neodarwinisme és un terme creat al segle XIX per definir la teoria evolutiva i el mutacionisme, considerat el motor de l'evolució.

El Regne dels Fongs

Característiques Generals dels Fongs

• Cèl·lules eucariotes
• Paret cel·lular de quitina
• Organismes uni i pluricel·lulars
• Nutrició heteròtrofa

S'estima que hi ha 3,8 milions d'espècies de fongs, amb aproximadament 150.000 descrites a la Terra i 5.800 a Catalunya.

Tipus de Nutrició dels Fongs

• Saprofitisme: S'alimenten de matèria orgànica no viva, en descomposició.
• Parasitisme: Viuen amb un altre ésser viu i s'alimenten d'ell o del seu aliment.
• Simbiosi: Viuen amb un altre ésser viu i obtenen beneficis mutus.
• Fermentació: Només en fongs unicel·lulars. Transformen matèria orgànica en condicions anaeròbies, produint alcohol i CO2.

Líquens: Simbiosi i Importància

Els líquens són éssers vius formats per un fong i una alga unicel·lular en simbiosi.

Importància Ecològica i Usos dels Líquens

• Primers colonitzadors d'una roca nua.
• Protegeixen el sòl front l'erosió.
• Proporcionen humitat al sòl.
• Resisteixen fortes dessecacions.
• Són una font d'alimentació.

També tenen usos medicinals, en tints i en perfumeria.

Tipus Morfològics de Líquens

• Líquens crustacis
• Líquens foliacis
• Líquens fructiculosos

Fongs Pluricel·lulars: Floridures i Bolets

• Floridures: Hifes molt ramificades en el medi en el qual viuen, generalment sobre matèria orgànica.
• Bolets: L'estructura reproductora és l'esporangi. El miceli es troba sota terra.

Estructura d'un Bolet

Les parts principals d'un bolet són:

• Barret
• Himeni
• Anell
• Peu
• Beina
• Bulb

L'himeni pot presentar diverses formes:

• Plecs
• Làmines
• Tubets
• Porus
• Agulletes

Micorrizes: Relació Simbiòtica

La micorriza és una relació simbiòtica entre un fong i les arrels d'una planta. El fong rep glúcids i la planta obté una major capacitat d'absorció de nutrients.

Classificació dels Fongs Superiors

Ascomicets

Bolets de carn elàstica o trencadissa, sovint amb forma de cassoleta. Les espores es formen a l'interior d'un asc, que generalment conté 8 espores.

Basidiomicets

Bolets de carn compacta i fibrosa, amb forma de barret sostingut per un peu. Produeixen espores al basidi; cada basidi té 4 espores. L'himeni mira cap avall.

Divisions dels Basidiomicets

Les principals divisions són:

• Agaricals
• Boletals
• Tricolomatals
• Russulals
• Afil·loforals
• Gasterals

Agaricals

Bolets carnosos, heterogenis, de carn fibrosa. L'himenòfor està format per làmines i poden portar un vel general i parcial.

Boletals

L'himeni es troba a l'interior de tubets. Són bolets micorrízics (és important conèixer l'hàbitat en el qual viuen, ja que ajuda a la determinació de moltes espècies).

Tricolomatals

Bolets carnosos, homogenis, d'espora blanca o clara.

Famílies destacades:

• Higroforàcies
• Pleurotàcies
• Tricolomatàcies
• Marasmiàcies

Russulals

Bolets de carn trencadissa i granulosa, que solen contenir làtex. Són bolets micorrízics.

Afil·loforals

Famílies destacades:

• Cantarel·làcies
• Hidnàcies
• Ramariàcies
• Poliporàcies
• Ganodermatàcies

Gasterals

Bolets heterogenis, amb les espores madurant tancades dins un embolcall.