Guia Completa de Suport Vital Bàsic i Instrumental

Suport Vital Bàsic: és necessària l'energia que s'obté dels aliments i l'oxigen de l'aire que inspirem, que arriba a la sang pels alvèols pulmonars. Parada Respiratòria: es produeix quan l'aparell respiratori no pot fer arribar aire als pulmons, i als pocs minuts deixa d'haver intercanvi de gasos vitals i la sang no s'oxigena, implicant que no arriba oxigen a nivell cel·lular. Tècniques Orals de Respiració:

• a) Boca a Boca: en adults i xiquets majors d'un any.
• b) Boca a Nas: quan el ferit presenta una ferida a la boca, intoxicació o dentadura postissa moguda i no es pot aplicar el boca a boca.
• c) Boca a Boca-Nas: en lactants i nadons (acabats de néixer) fins a un any.
• d) Boca a Estoma: quan la víctima té una intervenció quirúrgica en la laringe.

Parada Cardíaca: hi ha una parada cardíaca en un adult quan hi ha absència de consciència i de respiració normal. Mort Clínica o Mort Aparent: des que es deté l'oxigenació, el cervell està sense patir lesions durant un espai de 4 a 6 minuts. A partir d'aquí, si no hi ha oxigenació, les neurones cerebrals van morint-se, procés que dura uns 4 minuts més.

Mort Biològica o Real: quan ja ha passat el temps límit sense aportació d'oxigen apareix la mort real o biològica i és irreversible amb les cèl·lules cerebrals mortes. Perquè la resta de les cèl·lules inicien el seu procés de degradació han de transcórrer més temps, ja que tenen una reserva d'oxigen. Això ens permetrà el manteniment dels òrgans vitals de cara a la seva possible donació per a efectuar un trasplantament, sempre que s'actuï amb rapidesa. Maniobres de Suport Vital Bàsic: Víctima Conscient:

• Preguntar què ha passat.
• Deixar-la en la posició en què s'ha trobat, preferentment en PLS.
• Buscar signes d'hemorràgia i shock.
• Valoració secundària de cap a peus.
• Control periòdic de l'estat de consciència i signes vitals.
• Sol·licitar ajuda si fos necessari.

Víctima Inconscient:

• Demanar ajuda i activar la cadena de socors.
• No deixar soles a la víctima.
• Activar el sistema d'ajuda mèdica urgent 112.
• Col·locar a la víctima en posició per a fer la RCP.
• Comprovar que la víctima respira durant 10''.
• Maniobra front-mentó.
• Comprovar que no té cap objecte que li obstrueixi la respiració a la boca. Si la víctima respira regularment, col·locar-la en PLS, vigilant la respiració i esperar que arribi assistència per al trasllat a l'hospital.
• Si la víctima no respira normalment, activar el servei d'emergències 112.
• Iniciar maniobres de reanimació cardiopulmonar.
• Ritme: 30 compressions – 2 insuflacions.

Suport Vital Instrumental: SVI són les maniobres de reanimació amb una sèrie d’instruments que pot utilitzar el socorrista, i que optimitzen de manera significativa les maniobres, especialment la ventilació. Cànula Orofaríngia: dispositiu semicircular i tubular, normalment de plàstic i d'un sol ús, que ajuda a mantenir la via aèria oberta i facilita l’aspirat de secrecions. No impermeabilitza la via aèria, i per tant, no prevé la broncoaspiració. Perquè la ventilació sigui correcta, amb el seu ús, ha d’haver una lleugera hiperextensió. Mascarilles Facials: dispositius que s’adapten al nas i a la boca del pacient per a ventilar-lo. Presenten una connexió universal que s’adaptarà al baló autoinflable. Aspirador: és un sistema amb font de buit, got reservori i sistema de connexió per a la sonda d’aspiració. Poden ser fixes o portàtils i manuals o elèctrics. Pulsioxímetre: aparell per mesurar el pols que es posa en el dit índex. Esfigmomanòmetre: aparell per mesurar la tensió arterial i també dona la mesura de les pulsacions per minut. Glucòmetre: mesura la glucosa que té el cos, és a dir, la porció de glucosa que hi ha en sang.

Protocol d'Actuació: Víctima Inconscient i Utilització d'Ambú i Oxigen: Valoració de l’accidentat. Obrir maletí i muntatge del Ambú. 5 insuflacions amb Ambú/apretar/soltar/esperar. Fer 1 cicle de compressions toràciques (30) 2 insuflacions amb Ambú. 2n cicle de compressions toràciques. 2 insuflacions amb Ambú. 3r cicle de compressions toràciques. Comprovació de respiració/circulació. Introducció de cànula de Guedel. Continuar amb Ambú/compressions 3 cicles més. Obrir oxigen – connectar al Ambú. Si surt aigua blava, aspirar per la cànula. A cada minut, comprovar constants vitals. Posar en PLS si no té politraumatismes. Llevar l'O2 entre manorreductor i mànega que surt i va a la mascarilla.

Lesions: Per a prevenir les lesions produïdes pel fred, hem de seguir els següents consells:

• Mantenir una bona hidratació i alimentació equilibrada en proteïnes, grasses i hidrats de carboni.
• Anar ben abrigat, sobretot en mans i peus.
• Canviar-se els guants i calcetins sempre que estiguin humits.
• No utilitzar peces que dificultin la bona circulació sanguínia.

Consells per a prevenir lesions pel calor:

• Evitar llargues exposicions al sol.
• Evitar les hores centrals del dia en l'exposició a la radiació solar.
• Hidratació contínua amb begudes que reposen pèrdues d’aigua i sals minerals.
• Cremes protectores adients a la pigmentació de cada persona.
• Evitar esforços físics intensos després de menjades copioses.
• No sotmetre l’organisme a canvis de temperatura bruscos.

Insolació: coneguda com a col·lapse o esgotament per calor, es presenta per estar en una exposició prolongada al sol, especialment si es fa una activitat física intensa. Signes i Símptomes:

• Debilitat muscular
• Mal de cap
• Vòmits
• Diarrea
• Calambres
• Set intensa
• Hipertèrmia
• Taquipnea
• Taquicàrdia
• Sudoració abundant

Actuació del Socorrista:

• Mantenir a la víctima en repòs i a l'ombra.
• Reposició de líquids via oral si és CONSCIENT.
• Panys humits, en front, axil·les, ingles,...
• Vigilar constants.
• Si és necessari, assegurar el trasllat a un centre sanitari.

Colp de Calor: síndrome molt greu de fracàs dels mecanismes de termoregulació que fan que la temperatura corporal puge a límits incompatibles amb la vida. Es classifica en actiu (augment de la producció de calor) i clàssic o passiu (dificultat en la dissipació de calor exògen). Signes i Símptomes:

• Febre alta (superior a 40ºC)
• Estupor, somnolència, coma, convulsions.
• Pell seca i calenta.
• Hipotensió i taquicàrdia.
• Taquipnea i hiperventilació.
• No sudoració.

Actuació del Socorrista:

• Control de constants vitals.
• Repòs. Retirar la roba, guardant la intimitat de la víctima.
• Lloc fresc i a l'ombra.
• Ruixar-la amb aigua freda i col·locar gel no directe en les zones d'intercanvi de calor.
• Trasllat URGENT a centre sanitari.

Hi ha tres graus d'Hipotèrmia que estableixen uns determinats símptomes:

• Lleugera: 35ºC a 32ºC
• Moderada: entre 32ºC i 28ºC
• Greu: menys de 28ºC

Signes i Símptomes: depenen del grau però en general:

• Taquipnea
• Taquicàrdia
• Tiritons (tremolors pel fred)
• Hipotensió
• Estupor
• Somnolència
• Coma
• Bradipnea
• Arítmies letals

Actuació del Socorrista:

• Avaluació inicial i si precisa RCP.
• Donar calor amb mantes tèrmiques. Llevar roba humida. Cobrir el cap i el coll de la víctima.
• Recalentament global començant per zones centrals del cos. Begudes calentes si és CONSCIENT.
• Si no hi ha vòmits i la consciència no està alterada, es poden donar begudes calentes amb sucre i sense excitants. NO DONAR ALCOHOL NI TABAC.
• Trasllat URGENT a un centre sanitari en posició decúbit supí.

Meduses - Actuació:

• Evitar tocar la zona de la ferida i no banyar-la amb aigua dolça.
• Banyar i rentar la ferida amb aigua salada.
• Netejar la ferida traient els restes del tentacle de medusa adherida.
• Aplicar solució de vinagre o alcohol al 50% amb aigua, i després aplicar fred en la zona de la urticària per evitar inflamació.
• Excepcionalment, si hi ha un estat de shock anafilàctic per una al·lèrgia severa, trasllat urgent a centre sanitari.

Eriç de Mar: porta unes pues que poden punxar i introduir-se dins la pell. Les pues solen ser expulsades del cos després de 24 hores. Si es claven en la planta del peu, protegir amb gases netes per a evitar el dolor. Si el dolor és molt gran, derivar a centre sanitari. Aranya de Mar: peix amb dos aletes dorsals que punxen i fan molt de dolor. En la zona de la lesió es poden veure 1 o 2 punts negres. El verí es sol dissoldre amb el calor i perd les capacitats tòxiques i doloroses. Actuació: aplicar aigua calenta en la zona de la picadura. Escorpina: peix amb aleta dorsal amb agullons que causa una lesió igual que la del peix aranya. Afecta normalment a pescadors i submarinistes. Els agullons poden provocar ferides greus i reaccions al·lèrgiques. Tractament: amb aigua calenta. Poden desencadenar greus xocs anafilàctics ja que tenen més verí que el peix aranya. Si és necessari, derivar a centre sanitari.

Mossegades de Peixos: normalment per congrios, barracudes, morenes o peixos talla amet. Perill d’infecció. Tractament: desinfectar com una ferida, i si és greu, trasllat a centre sanitari. Mantes o Ratlla: provoquen descàrregues elèctriques com a mitjà de defensa quan un banyista els toca i algunes espècies provoquen ferides amb l’agulló que tenen en les cúes o zones dorsals. Tractament: desinfectar la ferida i en cas greu, trasllat a centre sanitari. Taurons: tan sols hi ha 5 espècies perilloses per al ser humà: el blanc, tigre, cailón, tauró martell i tintorera. Els que naden prop de la costa no solen ser perillosos. Tractament: desinfectar les ferides i si és greu, trasllat a centre sanitari. Picades: les picades més comunes són per abelles i borinots. Es caracteritzen per:

• Inflamació local
• Eritema
• Dolor

La nostra actuació consistirà:

• Avaluació inicial.
• Retirar agulló si es veu.
• Aplicació tòpica d'amoníac rebaixat.
• Si sospitem reacció al·lèrgica: trasllat.
• Si és a l'interior de la boca, xuclar gel.
• Si és a l’ull, no retirar i cobrir amb una gasa i dur al centre mèdic.

Mossegades de Rèptils: en el nostre país hi ha molt poques espècies de serps verinoses. La seva mossegada es caracteritza per:

• Nivell Local: Eritema, dolor, impotència funcional, ferides.
• Nivell General: Disminució de la consciència, vòmits, nàusees, dolor abdominal…

La nostra actuació:

• Repòs absolut.
• Netejar la ferida.
• Fred local.
• Lligadura per a impedir la tornada venosa.
• Reavaluar.
• Trasllat urgent.

Cremades Solars: Tractament: primer hidratar abundantment amb ingesta de líquid i ions (bicarbonat, aigua, sucs de fruita, infusions,..), aplicar una capa fina de vaselina per alleugerir el dolor, gases vaselinitzades, crema hidratant,... Irritació Ocular: Tractament:

• Observar l’ull per veure si té partícules que puguen causar la irritació. Si hi ha, retirar-les amb una gasa estèril amb molta cura.
• Lavar l’ull amb sèrum fisiològic o aigua des de la part central fins a l’exterior i secar amb gasa neta.
• Si no aconseguim retirar alguna partícula, cobrir l’ull i portar a un centre sanitari.

Alteracions pel Cloro: actuació pel socorrista:

• Si es detecta excés de cloro, fer la comprovació adient i si es confirma, desallotjar immediatament la instal·lació, fent el protocol de seguretat de la mateixa.
• En la pell i ulls, eliminar l’excés de cloro amb aigua abundant.
• Si hi ha afeccions respiratòries importants, administrar O2 al 24% de concentració si tenim l’equip en la instal·lació.
• En cas de PCR, iniciar les maniobres de RCP.
• En tots els casos, derivar al centre mèdic per a valoració i tractament posterior.

Afeccions per Microorganismes: el tractament ha de passar per tractament mèdic però el socorrista pot fer unes mesures preventives:

• Evitar caminar descalç, emprant calcer preferiblement oclusiu.
• Després del bany, dutxar-se i secar bé la pell, especialment en els oïts i zones interdigitals dels peus.
• Utilitzar ulleres de natació per a protecció ocular.
• Evitar entrar a l’aigua si tenim ferides recents.
• Mantenir una bona higiene corporal en general.
• Davallant qualsevol signe o símptoma d’infecció, anar a un centre sanitari per a valoració mèdica.