Guia Completa sobre Subordinades Adverbials i Pronom Relatius

Subordinades Adverbials: Formes no personals del verb. 1. Infinitiu → SN o Sub. Subst. (Imperfectiu). 2. Gerundi → S. Adv. o Sub. Adv. (Imperfectiu). 3. Participi → S. Adj. o Sub. Adj. (Perfectiu). Com que no tenen marca de persona, no poden identificar el subjecte, el fem com a CD i després del verb.

Pronom Relatius: - que → S/CD. - què → + prep al davant. - qui → antecedent personal. Funcionen amb preposició i sense: el qual, la qual, els quals, les quals. - on → antecedent expressa lloc, es fa servir massa. NO POT SER CRV. - quan → substantiu que indica període de temps. - com → subjecte que indica manera.

Relatiu Possessiu: Quan l'antecedent no apareix davant, apareix al mig: Antecedent + element possessiu + del qual: del qual, de la qual, dels quals, de les quals. (L’autor del llibre del qual es van vendre 1000 exemplars). Relatiu Neutre: - cosa que. - la qual cosa (més formal). (*amb la qual → aquella la qual).

Subordinades Adverbials: - Pròpies: tenen relació directa amb un CC. · Locatiu: on (Viu a la casa on va néixer). · Temporal: quan (Quan plou, no sortim de casa). · Modals: com (va actuar com li havien ensenyat). - Impròpies: no hi ha relació directa amb CC, però sí que compleixen aquestes funcions. · Causals: perquè (a causa que) (No va venir perquè estava malalt). · Finals: per tal que (amb la finalitat que) (Estudia per tal que pugui aprovar l’examen). · Consecutives: expressen conseqüència. (tan(t) que) (Va menjar tant que li va fer mal la panxa). · Comparatives: No apareix el verb de la subordinada, sinó el mateix que el principal. ' Superioritat: més que (És més alt que el seu germà). ' Igualtat: tant com (Treballa tant com jo). ' Inferioritat: menys que (Aquest cotxe costa menys que l’altre). ' Proporcionalitat: com més, com menys (Com més estudies, més aprens). · Condicionals: si. ' Reals: Si fa sol, anirem a la platja. ' Hipotètiques: Si estudiessis més, trauries millors notes. ' Irreals: Si hagués tingut diners, n’hauria comprat un. (hagués). · Concessives: expressen un obstacle (encara que) (Encara que fa fred, anirem a la platja).

Formes no Personals II

Els participis passats són nuclis: la cosa comprada.

El gerundi s’assimila al S. Adv., llavors els gerundis es veuran com a nuclis d’oració substantiva adverbial. La dificultat dels gerundis com a nucli és que es presenten a múltiples oracions.

Exemple: Va entrar ballant a l’aula → "Com va entrar?" → Ballant.

Tinguin el sentit que tinguin, els gerundis amb:

• Simultaneïtat: Caminava llegint un llibre.

  • Temporal (indiquen seqüència): En arribar a casa, va trucar als seus pares.

  • Modal: Va respondre cridant.

• Anterioritat: Havent esmorzat, va sortir de casa.

  • Causa: Va suspendre per no haver estudiat.

  • Concessió: Malgrat estar cansat, va seguir treballant.

• Posterioritat: Va saltar per la finestra trencant-se una cama.

Podem solucionar la posterioritat fent una coordinada: Va saltar per la finestra i es va trencar una cama.

Poden solucionar la posterioritat convertint el gerundi de lloc (no sempre es pot): Saltant per la finestra, es va trencar una cama.