Guia Completa de la Societat Feudal: Estaments, Vassallatge i Economia Medieval

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,9 KB

La Societat Feudal: Estaments, Vassallatge i Economia

1. Estaments de la Societat Feudal: Privilegiats i No Privilegiats

La societat feudal estava dividida en tres grans estaments:

  • Privilegiats: Aquest sector minoritari gaudia de tots els privilegis i posseïa la major part de les terres. Estava format per la noblesa i el clergat.
  • No Privilegiats: Eren la majoria de la població i no tenien drets ni privilegis. Aquest grup incloïa els pagesos i els artesans.

2. Funció Social i Activitats dels Estaments Feudals

  • Noblesa: Es dedicaven principalment a la defensa militar i a la guerra.
  • Clergat: Format per capellans i monjos, es dedicaven a l'oració i a les tasques de l'Església.
  • Pagesos i Artesans: Treballaven la terra i produïen béns per mantenir la societat, incloent els estaments privilegiats.

3. Composició del Clergat Regular i Secular

  • Clergat Secular: Estava format per sacerdots, rectors i bisbes, que vivien entre la població.
  • Clergat Regular: Integrat per monjos i monges dedicats a l'oració. Vivien en monestirs al camp i en convents a les ciutats, dedicant-se al treball i a la pregària.

4. El Vassallatge: Pacte i Obligacions Recíproques

El pacte de vassallatge era un jurament de fidelitat pel qual el vassall es comprometia a servir el senyor a canvi de protecció i un lloc per viure, generalment terres. El vassall havia de servir i seguir les ordres del senyor.

Per formalitzar el pacte de vassallatge, es realitzaven dues cerimònies: la d'homenatge i la d'investidura.

5. Cerimònies del Vassallatge: Homenatge i Investidura

Les dues parts de la cerimònia de vassallatge eren:

  • Homenatge: El vassall s'agenollava davant del senyor i li jurava fidelitat a canvi de terres, treball i protecció.
  • Investidura: El senyor lliurava les terres al vassall, simbolitzant la concessió del feu.

6. El Feu Feudal: Estructura i Components

El feu era la terra o el dret que el senyor concedia al vassall. Es dividia en:

  • La reserva senyorial o domini: Formada per les millors terres, explotades directament pel senyor.
  • Els masos: Parcel·les de terra que el senyor lliurava a serfs o a pagesos lliures perquè les conreessin i hi construïssin la seva llar, a canvi del pagament de determinades rendes.

7. Drets Senyorials sobre Terres i Pagesos

Els senyors feudals tenien diversos drets sobre les seves terres i els pagesos que les treballaven:

  • Cens: El pagès havia de lliurar una part de la collita al senyor, a més de realitzar prestacions personals (treball gratuït).
  • Primícies: El senyor tenia dret als primers fruits de les collites.
  • Drets de Monopoli: El senyor cobrava als pagesos per l'ús obligatori del forn, el molí i la ferreria.
  • Drets Jurisdiccionals: El senyor podia dictar ordres, multar, jutjar els pagesos i dictar sentències. També podia establir impostos per drets de caça, pesca, pas, etc.

8. Impostos Pagats pels Pagesos Feudals

Els pagesos havien de pagar diversos impostos i rendes, com ara el cens, les primícies, els drets de monopoli, els drets de patge, de caça, de pesca, entre d'altres.

9. L'Agricultura Feudal: Desenvolupament i Tècniques

L'agricultura a l'època medieval estava molt endarrerida. Això es devia a la manca de maquinària i a l'ús de tècniques de conreu molt poc avançades, que limitaven la productivitat i la capacitat de generar excedents.

10. La Rotació Biennal en l'Agricultura Medieval

La rotació biennal consistia a dividir el camp en dues parts: una es conreava mentre l'altra es deixava en guaret (descansar) perquè el sòl es recuperés. A l'any següent, es conreava la parcel·la que havia descansat i es deixava reposar l'altra.

11. Agricultura d'Autoconsum o Autosuficiència

L'agricultura d'autoconsum o autosuficiència significa que el pagès conreava principalment per a la seva pròpia subsistència i la de la seva família, sense generar excedents significatius per a la venda al mercat.

12. La Pau i Treva de Déu: Significat Històric

La Pau i Treva de Déu eren períodes establerts per l'Església, amb l'acord dels senyors feudals, per aturar les guerres i la violència en determinats moments o llocs. Aquestes treves eren crucials en una època de conflictes continus i molt violents.

Entradas relacionadas: