Guia Completa de Sistemes d'Aprofitament Forestal, Certificació i Inventari

Sistemes d'Aprofitament Forestal

Sistema d'Arbres Complets

Els arbres s'extreuen de la zona de tala sense tallar-los a parts ni desbrancar. Per aquest motiu, l'eina emprada realitza la treta i els extreu fora de la zona boscosa, que és on es duu a terme el processament. Aquest sistema es troba en creixement en països desenvolupats, ja que minimitza molt la mà d'obra.

Inconvenients del Sistema d'Arbres Complets

• Augment dels costos de transport degut al major volum i menor facilitat de maneig.
• Si no s'utilitzen les branques, s'acostumen a acumular a la zona del carregador, generant un problema de residus.
• Pèrdua de nutrients del sistema, ja que s'extreu tot el material vegetal de la zona.
• Major dany a la regeneració a causa de la treta per arrossegament.

Avantatges del Sistema d'Arbres Complets

• Major aprofitament de la biomassa (30-40 % més en pes) procedent de les branques i fulles, la qual cosa resulta molt interessant energèticament.

Condicions d'Aplicació

• Si hi ha un aprofitament de les branques per al seu ús energètic.
• Si es cobreixen els alts costos salarials.
• Si hi ha dificultats de mecanització de les operacions.
• Si la tala va seguida de repoblació.

Sistema de Fusta Sencera

A la zona de tala, els arbres són apilats, desbrancats, de vegades descorçats i despuntats. Els fusts són extrets del bosc sencers. Una vegada feta la reunió mitjançant els mitjans de desemboscament, són transportats a fàbrica directament o, de vegades, després de ser tallats a parts i descorçats a la zona de càrrega.

Inconvenients del Sistema de Fusta Sencera

• Majors costos de les operacions manuals.
• Dificultat d'eliminació de residus.
• Majors costos de la treta.

Avantatges del Sistema de Fusta Sencera

• Permet el trossejament acurat al carregador.
• Evita els elevats costos de desemboscament del sistema anterior (Arbres Complets).

Condicions d'Aplicació

• Si es vol aprofitar la fusta amb grans longituds.
• Si l'ús de la fusta amb diferents destinacions suposa una variació del valor del m³.
• Si hi ha altes densitats de curta, ja que les distàncies de desemboscament són petites.
• Si hi ha altes dificultats fisiogràfiques.

Sistema de Fusta Curta

Totes les operacions es realitzen dins del bosc i el material es transporta a la dimensió final, en trossos de 2 a 2,5 metres de longitud. Per això, cal dur a terme a peu de soca les operacions de desbrancament, despuntat, trossejament i reunió/apilat. A Espanya, el més comú és fer l'apeu i el processament manuals, i la treta amb tractor autocarregador d'apilat transversal o amb tractor d'arrossegament.

Inconvenients del Sistema de Fusta Curta

• Problemes d'eliminació de residus.
• Major elaboració a la muntanya.

Avantatges del Sistema de Fusta Curta

• La treta i el transport són més econòmics que en els altres mètodes.
• Es millora la capacitat d'apilat.
• S'evita el potencial dany de l'arrossegament de la fusta.

Principis de Sostenibilitat i Criteris Europeus

Dos Principis Fonamentals de Sostenibilitat

1. Les dotacions dels recursos naturals han de mantenir-se constants al llarg del temps.
2. Els fluxos de residus emesos al medi han de ser iguals o inferiors a la capacitat d'assimilació per part d'aquest medi.

Criteris de Gestió Forestal Sostenible a Europa

Els criteris que s'apliquen a Europa tenen en compte:

• Recursos forestals i contribució als cicles globals de carboni.
• Manteniment de la salut i vitalitat dels ecosistemes forestals.
• Manteniment i millora de la funció productiva dels boscos.
• Manteniment, conservació i millora de la biodiversitat als ecosistemes forestals.
• Manteniment i millora de la funció protectora dels boscos.
• Manteniment d'altres funcions i condicions socioeconòmiques.

Certificació Forestal

Certificació Forestal: PEFC Espanya

PEFC Espanya és una entitat sense ànim de lucre, oberta a la participació d'associacions d'àmbit estatal o sectorial, productors forestals, industrials, comerciants, consumidors i ONG interessades en la gestió forestal sostenible. Per a PEFC, l'objectiu de les certificacions és que els qui l'adoptin puguin contrastar les pràctiques d'ordenació forestal amb les normes estipulades i demostrar-ne el compliment.

Certificació Forestal: FSC Espanya

FSC Espanya és una entitat sense ànim de lucre dedicada a promoure la gestió forestal responsable a tot el món. L'esquema del FSC està promogut a Espanya per WWF/Adena i per Greenpeace-Espanya. Hi ha una sèrie de criteris i principis per a la gestió forestal d’àmbit global, a partir dels quals es poden definir altres específics per a cada regió. Les entitats acreditades per FSC fan avaluacions detallades i imparcials de les operacions forestals a partir d'una sol·licitud del propietari del bosc. Si les operacions forestals compleixen els requisits de FSC, s'emet un certificat que permet al propietari del bosc vendre els productes forestals com a fusta certificada.

Passos per a la Certificació Forestal

1. El propietari es posa en contacte amb l'entitat certificadora perquè es faci una auditoria a la seva finca per aconseguir el certificat.
2. S'organitzen una sèrie de reunions i visites amb un tècnic d'una empresa auditora, avalada per PEFC o FSC.
3. El tècnic duu a terme l'auditoria de la finca en funció dels criteris i indicadors de gestió forestal sostenible i emet un informe a l'entitat certificadora.
4. Si l’informe és positiu, es disposa del certificat forestal.
5. S’acorda un calendari de visites per al seguiment dels treballs forestals, per al manteniment de la certificació.

Operacions Clau en l'Aprofitament Forestal

La Treta de Fusta: Tipus de Pistes

La treta de fusta es realitza mitjançant pistes que es classifiquen en:

• Pistes Principals: Són de llarga durada i inclouen les pistes forestals principals i les vies de segon ordre. Comuniquen les diferents zones d’aprofitament forestal i han de ser establertes abans de començar la tala.
• Pistes Secundàries: Sol haver-n'hi una a cada zona d’aprofitament. Estan formades per les pistes de treta, s’obren eliminant la coberta vegetal i no requereixen compactació ni anivellació. L'arrossegament no ha de ser superior als 100-150 m.

L'Apeu (Tala): Procés i Tècnica

L’Apeu consisteix a separar la part aèria de l’arbre del sòl. Aquesta separació se sol dur a terme realitzant un tall per damunt del coll de l’arrel, separant el sistema radicular.

Fases de l'Apeu Pròpiament Dit:

1. Direcció de Caiguda: Determinar cap a on s’ha de dur a terme la caiguda.
2. Falca de Direcció (Entalladura): S’ha de fer un tall de 45º amb l’horitzontal i un segon tall on la seva fondària no ha de ser major a 1/3 ni menor a 1/5 del diàmetre del tronc.
3. Tall de Caiguda: És el que realment tomba l’arbre. Té una alçada de 3-5 cm. S'ha de realitzar lleugerament per damunt del tall d’entalladura (si es fa per sota, l'arbre caurà cap a l'operador).
4. Bisagra: És l’espai del tronc que es deixa sense tallar i és el que fa pivotar el tronc durant la seva caiguda.

El Desbrancat

El desbrancat és la separació de les branques del tronc amb la finalitat de facilitar la treta, el transport i l’aprofitament industrial posterior. És la fase que requereix més temps, ocupant d'1/3 a 2/3 del temps total d’aprofitament. Pot ser manual o mecanitzat.

Tipus de Desbrancat

• Desbrancat Manual: S'utilitza el mètode de palanca i el mètode de pèndol.
• Desbrancat Mecanitzat: Requereix determinades condicions per a la seva aplicació. Hi ha 3 sistemes bàsics:

Sistemes de Desbrancat Mecanitzat

Cinturó de Fulles

Cinturó de fulles mòbil que abraça el tronc mitjançant unes abraçadores hidràuliques que tensen la cadena al voltant del tronc. Actuen per impacte. No funciona bé amb branques gruixudes i verdes.

Sistema d'Urpes

Grapa amb unes urpes esmolades a les vores interiors que s’adapten hidràulicament a l’arbre. Actuen per impacte i tall, movent la grapa al llarg del tronc amb un pal telescòpic. Ofereix la pitjor qualitat de desbrancat i deixa monyons.

Perns Talladors

Perns metàl·lics que s’adapten al contorn de l'arbre. És un sistema fix que funciona per impacte i necessita un sistema d’alimentació. Ofereix poca qualitat de desbrancat.

Mesura i Trossejament de la Fusta

Posteriorment al desbrancat, es realitza el mesurament i el trossejament. Les dimensions varien depenent del mètode de transport. El trossejament es pot fer a peu de soca o al carregador, i pot ser de forma manual o mecanitzada.

Dimensions segons la Destinació de la Fusta

• Fusta de trituració: La longitud de la trossa la marca la dimensió de l'element de transport, i el diàmetre, la indústria de destinació.
• Fusta de serra: La qualitat que es vol obtenir determina la dimensió de la trossa. La longitud sempre ha de ser superior a 2,40 m.
• Fusta de xapa: Les longituds varien entre 5,40 i 5,70 m.

Mètodes de Mesura

Els tipus de mesura inclouen el Sistema tradicional i el Sistema de cinta metàl·lica. Amb el trossejament mecanitzat s'obté un major rendiment i més exactitud de mesures. Les màquines poden cubicar i mesurar, essent molt fiables.

El Descorçat

El descorçat és una fase molt important en la dessecació de la fusta. L’escorça varia segons la duresa, el gruix i les característiques. Aquesta operació no se sol fer a la muntanya pel seu elevat cost.

Casos d'Aplicació del Descorçat

• Fusta de qualitat amb destinació a serra (especialment en èpoques caloroses).
• Treta de fusta de pitjor qualitat (per protecció contra insectes).
• Fusta que es transporta a grans distàncies.

Inconvenients del Descorçat

• Aparició de clivelles d’assecat quan hi ha alta temperatura o humitat.
• Major risc de decoloració de la fusta.
• Augment dels costos de processament.

Avantatges del Descorçat

• Disminueix el perill d’atacs de plagues.
• Major velocitat de dessecació de la fusta.
• Disminueix el cost de treta i transport.
• L'eliminació de restes és més fàcil que a la fàbrica o al carregador.

Triturat i Estellat

El triturament i l'estellat es realitzen quan la fusta ha de ser utilitzada per fabricar cel·lulosa, per a combustió o per quedar dipositada a la terra.

Tipus d'Estelladores

• Mòbils
• Semifixes
• Fixes

Importància de l'Eliminació de Residus

L’eliminació de residus és important quan hi ha un alt risc d’incendi o en terrenys sensibles al foc.

Estellat per a l'Aprofitament Energètic

S'aplica:

• Pel sistema d’arbres complets.
• Per a arbres petits de fins a 6-7 m d’alçada procedents d'aclarides, amb una zona d'estellament àmplia.

Factors que Determinen l'Alçada de les Piles

• Camp de visió del maquinista.
• Abast de la grua i capacitat de càrrega.
• Boca d’alimentació.
• Dimensió de la fusta.

Factors per Determinar la Forma d'Estellar

• Quantitat a transportar i condicions que l'afecten.
• Propietats de la fusta i necessitat qualitativa de l’estella.
• Equip d’estellat disponible.
• Efectes mediambientals.
• Aspectes socials i econòmics.

Conceptes Fonamentals de la Gestió Forestal

Què és la Gestió Forestal Sostenible (GFS)?

La GFS és "la gestió i utilització dels boscos de forma i intensitat que es mantingui la diversitat biològica, la seva productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i capacitat de mantenir, en el present i per al futur, les seves funcions ecològiques, econòmiques i socials pertinents als nivells local, nacional i mundial, i que no provoquin perjudicis a altres ecosistemes".

La seva finalitat és que les pràctiques i productes que se n’obtenen, així com l’entorn socioeconòmic que sustenten, s’han de desenvolupar en un marc de conservació mediambiental.

Definicions Legals i Ecològiques

• Llei de Forests de 1957 (Decret 485/1962): Defineix forest com "La terra on trobem espècies arbustives, arbòries... sigui espontàniament o per plantació, sempre que no sigui amb característiques de cultiu agrícola."
• Definició de Bosc: Ecosistema que engloba els vegetals amb els seus sistemes radiculars, la seva fullaraca més o menys mineralitzada i les biocenosis que es relacionen amb el medi.

Variables Dasomètriques i Instruments de Mesura

Una Variable Dasomètrica és una magnitud que ens ajuda a estudiar la massa forestal i que té un valor que obtenim mitjançant el mesurament.

Instruments per al Mesurament de Diàmetres (Forcípules)

Les Forcípules són instruments utilitzats per al mesurament de diàmetres, definits com a calibradors forestals.

Forcípula de Braç Mòbil

La més freqüent, formada per una regla longitudinal graduada amb la presència d’un braç perpendicular fix i un altre mòbil.

Forcípula Finlandesa

És una única peça, útil quan no es pot emprar la forcípula normal.

Calibrador d'Escorça

S'utilitza per mesurar el gruix de l'escorça en mil·límetres (mm).

Aparells de Mesura d'Alçada (Hipsòmetres)

• Dendròmetre de Kramer
• Hipsòmetre de Blume-Leiss
• Hipsòmetre Suunto
• Perxes telescòpiques

Aparells per Mesurar el Creixement

Barrena de Pressler

Mesura el creixement. Consisteix en un trepant buit que s'introdueix dins dels arbres i extreu un petit cilindre de fusta on es poden observar els anells de creixement.

L'Inventari Forestal

Funció i Tipus d'Inventari Forestal

L'Inventari Forestal caracteritza la situació real de la muntanya i ajuda a prendre decisions futures per a la gestió.

Tipus d'Inventaris

• Inventari de Recursos Forestals: Inventaris a gran escala, com l'Inventari Forestal Nacional.
• Inventari per a la Investigació: Es realitzen en parcel·les d'investigació.
• Inventari per a l'Ordenació de la Muntanya: A part de caracteritzar la situació de la muntanya, planifiquen la seva gestió amb un interval d’anys.

Metodologies d'Inventari

1. Inventari Peu a Peu: Costós i lent. S'aplica a superfícies inferiors a 10 hectàrees.
2. Inventari per Mostreig: Es duu a terme mesurant una petita part de la muntanya d’acord amb uns principis estadístics.

Tipus de Mostreig

• Mostreig Subjectiu: L’operador tria els arbres a mostrejar per la seva pròpia voluntat.
• Mostreig Objectiu: Els individus són seleccionats per procediments objectius i amb rigor estadístic.

Classificació de les Masses Forestals

Segons l'Ordenació de les muntanyes arbrades, existeixen diferents criteris i classes derivades:

• Segons la seva composició específica.
• Segons el seu mètode de reproducció.
• Segons l'estructura i composició d'edats.
• Segons l'existència d'intervenció humana en relació amb alguna demanda social.
• Segons formes fonamentals de la massa.
• Segons característiques ecològiques.