Guia Completa: Sistema Fiscal Espanyol, Compravenda i Tresoreria

Unitat 1: El Sistema Fiscal Espanyol

Tipus d'Operacions amb IVA

• No subjecta: Operacions fora de l'àmbit d'aplicació de l'IVA.
• Subjecta i exempta: Operacions incloses en l'àmbit de l'IVA però exemptes de pagament per llei (p. ex., serveis sanitaris, educatius).
• Subjecta interior corrent: Operació nacional gravada amb el tipus d'IVA habitual.
• Subjecta interior béns d'inversió: Compres d'actius per l'empresa, subjectes a IVA.
• Lliurament intracomunitari: Venda a un altre país de la Unió Europea (UE), exempta d'IVA al país d'origen si el destinatari és empresari o professional.
• Adquisició intracomunitària: Compra dins de la UE, on el comprador subjecte passiu declara l'IVA (autoliquidació).
• Importació: Compra de béns procedents de països de fora de la UE; es paga l'IVA a la duana en el moment de l'entrada.
• Exportació: Venda de béns a països de fora de la UE, exempta d'IVA al país d'origen.

Conceptes Clau de l'IVA

• IVA meritat (o repercutit): IVA que l'empresa cobra als seus clients per les vendes o prestacions de serveis i que posteriorment ha d'ingressar a Hisenda.

  Exemple: Un particular compra medicaments sense recepta a la farmàcia del seu barri. (IVA meritat per la farmàcia)

• No meritat (casos especials): Principalment en exportacions o lliuraments intracomunitaris a empreses, on l'operació està exempta.
• IVA deduïble (o suportat): IVA que l'empresa paga en les seves compres i adquisicions de béns i serveis vinculats a la seva activitat econòmica i que pot recuperar restant-lo de l'IVA meritat. Inclou:
  • Compres dins d'Espanya (actius corrents o productes per a la venda).
  • Adquisicions intracomunitàries de béns i serveis.
  • Importacions de béns necessaris per a l'activitat econòmica.
• IVA no deduïble: IVA suportat en compres personals, béns o serveis no afectes a l'activitat econòmica, o en operacions exemptes que no generen dret a deducció.
• Meritat i deduïble (Autoconsum i Inversió del Subjecte Passiu): Situacions on l'IVA es considera meritat i deduïble simultàniament per l'empresa, com en algunes adquisicions intracomunitàries o en casos d'inversió del subjecte passiu. Exemples:
  • Compra de béns d'inversió (per exemple, maquinària) amb inversió del subjecte passiu.
  • Importacions per a ús empresarial (l'IVA de la duana és deduïble).
  • Adquisicions intracomunitàries vinculades al negoci (es declara IVA meritat i deduïble alhora).

Principis Fonamentals del Sistema Tributari Espanyol

• Igualtat i generalitat: Tots els ciutadans han de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d'acord amb la seva capacitat econòmica, sense privilegis.
• Capacitat econòmica: Els tributs s'exigeixen en funció de la capacitat de generar ingressos i riquesa de cada contribuent.
• Progressivitat: Els qui tenen més capacitat econòmica contribueixen en una proporció més gran de la seva renda o patrimoni (especialment en impostos directes).
• No-confiscatorietat: La càrrega tributària global no pot ser tan elevada que privi el contribuent de la seva renda o patrimoni.
• Legalitat (o reserva de llei): Els tributs només poden ser establerts per l'Estat o les entitats competents mitjançant una llei.

Tipus de Tributs (Ingressos de Dret Públic)

• Taxes: Es paguen per la utilització privativa o l'aprofitament especial del domini públic, la prestació de serveis públics o la realització d'activitats administratives que afectin o beneficiïn de manera particular l'obligat tributari, sempre que no siguin de sol·licitud o recepció voluntària o no es prestin pel sector privat. (Exemples: taxa de recollida de residus, llicència d'obres, guals, expedició de documents oficials, ús d'instal·lacions esportives públiques).
• Contribucions especials: S'exigeixen per l'obtenció per part del subjecte passiu d'un benefici o un augment de valor dels seus béns com a conseqüència de la realització d'obres públiques o de l'establiment o ampliació de serveis públics. (Exemples: millora d'infraestructures locals com l'asfaltat d'un carrer, construcció d'una nova carretera que beneficia un territori).
• Impostos: Són els tributs exigits sense una contraprestació directa específica per part de l'ens públic. Es basen en la capacitat econòmica del contribuent manifestada a través d'actes, fets o negocis jurídics. (Exemples: IRPF, IVA, Impost sobre Societats).

Elements Bàsics de l’Obligació Tributària

• Fet imposable: Circumstància, acte, fet o situació prevista per la llei que, un cop realitzada, origina el naixement de l'obligació de tributar.
• Base imposable: Quantificació monetària o magnitud del fet imposable.
• Base liquidable: Resultat d'aplicar a la base imposable les reduccions establertes per la llei pròpies de cada tribut.
• Tipus de gravamen: Percentatge o tarifa fixa que s'aplica a la base liquidable per calcular la quota íntegra.
• Quota tributària (o deute tributari): Import final a pagar. Pot ser la quota íntegra o el resultat d'aplicar deduccions, bonificacions, recàrrecs o interessos de demora a la quota íntegra.

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

L'IRPF és un impost directe, personal, subjectiu, general i progressiu que grava la renda obtinguda per les persones físiques residents a Espanya durant un període impositiu (normalment l'any natural).

Pagaments a Compte de l'IRPF

• Retencions: Quantitats que es descompten de determinades rendes (salaris, rendiments professionals, lloguers, etc.) i que l'obligat a retenir (pagador) ingressa a Hisenda en nom del contribuent.
• Ingressos a compte: Pagaments anticipats similars a les retencions, però aplicats a rendiments en espècie (p. ex., ús d'un vehicle d'empresa).
• Pagaments fraccionats: Avançaments que han de realitzar periòdicament els autònoms i professionals per les seves activitats econòmiques, així com per altres rendes no subjectes a retenció o ingrés a compte.

Rendes subjectes a retenció (exemples): Treballadors assalariats (nòmina), professionals liberals (factures), rendiments de capital mobiliari (interessos), lloguers d'immobles urbans pagats per empreses o professionals, etc.

Impost sobre Societats (IS)

L'Impost sobre Societats grava la renda obtinguda per les societats i altres entitats jurídiques residents en territori espanyol. La quota íntegra es calcula generalment com: Quota IS = Benefici Comptable Ajustat (Base Imposable) x Tipus Impositiu (%).

Pagaments Fraccionats de l'IS

Les empreses han de realitzar pagaments fraccionats a compte de la liquidació anual de l'IS. Hi ha dues modalitats principals:

• Modalitat de l'article 40.2 LIS: Basada en la quota íntegra de l'últim període impositiu el termini de declaració del qual estigui vençut. El pagament fraccionat és el 18% d'aquesta quota.

  Càlcul: Pagament fraccionat = (Quota Íntegra IS últim exercici) x 18%

• Modalitat de l'article 40.3 LIS (opcional o obligatòria per a grans empreses): Basada en la part de la base imposable del període dels 3, 9 o 11 primers mesos de l'any en curs. El pagament es calcula aplicant un percentatge (generalment, 5/7 del tipus de gravamen general, arrodonit per defecte) a aquesta base imposable parcial.

Impost sobre el Valor Afegit (IVA)

L'IVA és un impost indirecte, real i objectiu, plurifàsic (es recapta en cada fase del procés productiu i distributiu), general (grava la majoria de béns i serveis) i neutral per a les empreses (ja que normalment poden deduir l'IVA suportat).

Operacions Gravades per l'IVA

• Lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats per empresaris o professionals en el desenvolupament de la seva activitat.
• Adquisicions intracomunitàries de béns.
• Importacions de béns.

Règims Especials d'IVA

Existeixen diversos règims especials per adaptar l'impost a determinades activitats, com ara: règim simplificat, règim especial de l'agricultura, ramaderia i pesca (REAGP), règim del recàrrec d'equivalència, règim especial del criteri de caixa, entre altres.

Declaracions i Autoliquidacions d'IVA

• Model 303: Autoliquidació mensual o trimestral de l'IVA, on es declara l'IVA meritat i l'IVA deduïble, resultant un import a ingressar o a compensar/retornar.
• Model 390: Declaració resum anual de l'IVA, informativa, que recapitula les dades de les autoliquidacions periòdiques.

Obligacions de Registre per a l'IVA

Els subjectes passius d'IVA han de portar els següents llibres registre:

• Llibre registre de factures emeses.
• Llibre registre de factures rebudes.
• Llibre registre de béns d'inversió.
• Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

Unitat 2: Gestió Documental de la Compravenda

Tipus de Contractes de Compravenda

• Contracte civil: Regulat pel Codi Civil. Es refereix generalment a la compravenda per a consum privat entre particulars o quan una de les parts no és comerciant i l'objecte no es destina a la revenda amb ànim de lucre.
• Contracte mercantil: Regulat pel Codi de Comerç. Es caracteritza per la intenció de revenda del bé adquirit amb ànim de lucre, i generalment implica la participació d'almenys un comerciant o empresari.

Classificació dels Béns Objecte de Compravenda

• Béns mobles: Aquells que es poden transportar d'un lloc a un altre sense detriment de la seva naturalesa (p. ex., mobiliari d'oficina, mercaderies, vehicles).
• Béns immobles: Aquells que no es poden transportar, ja que estan units de manera fixa al sòl (p. ex., un edifici, un terreny).

Procés de Redacció d'un Contracte

1. Recollida de dades de les parts contractants i de l'objecte del contracte.
2. Consulta de la normativa aplicable (Codi Civil, Codi de Comerç, lleis específiques).
3. Redacció del contracte (pot ser un document original o l'ús d'un model predefinit adaptat).
4. Revisió del contingut per les parts implicades.
5. Signatura del contracte per totes les parts per manifestar el seu consentiment.

Documents Comercials Clau en la Compravenda

1. Documents Anteriors o Simultanis al Lliurament

• Pressupost: Document que detalla una oferta comercial amb les condicions de venda (productes/serveis, preus, terminis). No obliga a la compra fins a la seva acceptació.
• Comanda (o Nota de Comanda): Document emès pel comprador per sol·licitar formalment mercaderies o serveis al proveïdor, especificant les condicions acordades (sovint basades en un pressupost previ).
• Albarà (o Nota de Lliurament): Document que acompanya les mercaderies i que el comprador signa per confirmar-ne la recepció en bon estat i quantitat. Serveix de justificant del lliurament.
• Carta de Ports: Document que justifica el contracte de transport de mercaderies per carretera.
  • La CMR (Convenció relativa al Contracte de Transport Internacional de Mercaderies per Carretera) és el document obligatori per al transport internacional de mercaderies per carretera. Inclou dades del remitent, destinatari, transportista i mercaderies. S'ha de signar pel remitent i el transportista i acompanya les mercaderies fins a la seva destinació. Es formalitza generalment en tres exemplars originals.

2. Documents Posteriors al Lliurament

• Factura: Document legal i comercial que acredita el lliurament de béns o la prestació de serveis, detallant els conceptes, imports, impostos aplicables (IVA) i condicions de pagament. És fonamental per a les obligacions fiscals i comptables.

  Terminis d'emissió: Generalment, al moment del lliurament o prestació del servei, o fins a un mes després si el destinatari és empresari o professional. Es pot emetre una factura resum per operacions realitzades en un mateix mes natural, com a màxim l'últim dia del mes.

  

• Llibres de registre de factures: Els empresaris i professionals han de portar llibres registre de factures emeses i rebudes, ordenats cronològicament i actualitzats, per complir amb les obligacions fiscals relatives a l'IVA. Les dades bàsiques a registrar inclouen: data d'expedició, número de factura, nom o raó social de l'emissor/destinatari, NIF, base imposable, tipus d'IVA, quota d'IVA i import total.

Gestió d'Inventaris i Valoració de Mercaderies

1. Fitxa de Magatzem

La fitxa de magatzem és un document de control intern que registra totes les entrades i sortides de mercaderies d'un article específic, permetent conèixer les existències i el seu valor en qualsevol moment. Ha d'incloure informació sobre devolucions i baixes.

• Devolucions:
  • Devolucions de compres: Es registren com una sortida al preu d'adquisició o al valor que tinguessin en el moment de l'entrada (segons el criteri de valoració).
  • Devolucions de vendes: Es registren com una entrada al preu de cost al qual van sortir (segons el criteri de valoració).
• Baixes: Les pèrdues de mercaderies per deteriorament, obsolescència o pèrdua física es registren com una sortida valorada segons el criteri de valoració utilitzat.

2. Criteris de Valoració d'Existències

Els mètodes més comuns per valorar les sortides de magatzem i les existències finals són:

• FIFO (First In, First Out - Primera Entrada, Primera Sortida): Les primeres unitats que van entrar al magatzem són les primeres a sortir. Les existències finals queden valorades als preus de les últimes entrades.
• PMP (Preu Mitjà Ponderat): Es calcula un preu mitjà ponderat després de cada entrada de mercaderies. Les sortides es valoren a aquest preu mitjà vigent.

  Càlcul del PMP = (Valor total de les existències abans de l'entrada + Valor de la nova entrada) / (Quantitat total d'existències abans de l'entrada + Quantitat de la nova entrada)

Si una empresa decideix canviar el criteri de valoració d'existències, ha de justificar-ho, notificar-ho als accionistes (si escau) i registrar aquest canvi i els seus efectes en la memòria dels comptes anuals.

Gestió informatitzada: Actualment, la majoria d'empreses utilitzen programari específic (Sistemes de Gestió Empresarial - ERP, o programes de gestió de magatzem) per gestionar les fitxes de magatzem i la valoració d'inventaris de manera automatitzada.

Unitat 4: Gestió de les Operacions de Tresoreria

Facturatge (Factoring)

El facturatge és un servei financer pel qual una empresa (cedent) cedeix els seus crèdits comercials a curt termini (factures pendents de cobrament) a una entitat financera especialitzada (empresa de facturatge o factor) a canvi d'un anticipi financer i, opcionalment, serveis de gestió de cobrament i cobertura de riscos.

Objectiu principal: Permet a les empreses administrar i finançar els seus comptes a cobrar, obtenint liquiditat immediata i externalitzant la gestió de cobraments durant un període determinat.

Modalitats de Facturatge

• Facturatge amb recurs: L'entitat de facturatge gestiona el cobrament de les factures i pot anticipar-ne l'import, però l'empresa cedent continua sent responsable en cas d'impagament per part del deutor. El risc d'insolvència no es transfereix.
• Facturatge sense recurs: L'entitat de facturatge assumeix el risc d'impagament dels crèdits cedits (fins a un límit pactat). A més de la gestió del cobrament i el possible finançament, ofereix cobertura davant la insolvència dels deutors.

Gestió d'Efectes Comercials

• Descompte d'efectes comercials: Operació financera per la qual una empresa cedeix a una entitat financera efectes comercials (lletres de canvi, pagarés) no vençuts perquè aquesta li anticipi el seu import, descomptant prèviament interessos i comissions. Les entitats financeres solen descomptar remeses d'efectes (un conjunt d'efectes) en bloc, no individualment.
• Factura de negociació (o Liquidació de Descompte): Document emès per l'entitat financera que detalla les condicions del descompte d'efectes, incloent l'import nominal dels efectes, els interessos de descompte, les comissions, altres despeses (p. ex., timbres) i l'import líquid abonat a l'empresa.

Formes de Pagament al Comptat

1. Rebut: Document privat que acredita el pagament efectiu d'un deute o la recepció d'una quantitat de diners.
   • Parts implicades: Generalment, es fa en dues parts: el rebut original (per al comprador o pagador) i una matriu o còpia (per al venedor o cobrador).
   • Contingut mínim: Número de rebut, data i lloc d'emissió, nom del pagador i del cobrador, concepte del pagament, import (en xifres i lletres) i signatura del cobrador.
2. Xec: Document mercantil que conté una ordre incondicional de pagament donada per una persona (lliurador) a una entitat bancària (lliurat) perquè pagui una suma determinada de diners a una tercera persona (beneficiari o tenidor) o al portador, amb càrrec als fons que el lliurador té al banc.
   • Xec al portador: Es paga a la persona que el presenti al cobrament.
   • Xec nominatiu: Emès a nom d'una persona física o jurídica concreta. Pot ser "a l'ordre" (transmissible per endós) o "no a l'ordre" (no transmissible per endós, només es pot cobrar pel beneficiari designat o transmetre per cessió de crèdit).
   • Xec barrat (o creuat): Té dues barres paral·leles a l'anvers.
     • Barrat general: Només pot ser pagat pel banc lliurat a un altre banc o a un client seu mitjançant ingrés en compte.
     • Barrat especial: Si entre les barres s'indica el nom d'un banc concret, només pot ser cobrat a través d'aquest banc.
   • Xec per abonar en compte: A l'anvers porta la menció "per abonar en compte". Només es pot liquidar mitjançant ingrés en un compte bancari, no es pot pagar en efectiu per finestreta.
   • Xec conformat: El banc lliurat certifica que hi ha fons disponibles al compte del lliurador per cobrir l'import del xec i, sovint, l'autenticitat de la signatura del lliurador. El banc reté l'import del xec fins al seu pagament.
3. Transferència bancària: Operació per la qual una persona (ordenant) dóna instruccions a la seva entitat bancària perquè enviï una determinada quantitat de diners al compte bancari d'una altra persona (beneficiari), que pot ser a la mateixa o a una altra entitat.

   Parts implicades: Ordenant, beneficiari, entitat financera de l'ordenant i entitat financera del beneficiari.

   Contingut mínim de l'ordre de transferència: Data, dades completes de l'ordenant i del beneficiari (nom, NIF/CIF), codis dels comptes bancaris (IBAN) d'origen i destinació, import, concepte o motiu del pagament i signatura de l'ordenant (o autorització electrònica).

4. Ingrés en compte: Dipòsit de diners en efectiu (o xecs) directament al compte bancari del creditor o beneficiari.

   Parts implicades: Ordenant (qui fa l'ingrés), destinatari (titular del compte), entitat financera on es fa l'ingrés.

5. Domiciliació bancària: Autorització donada pel deutor al seu creditor perquè aquest pugui presentar al cobrament rebuts o càrrecs periòdics directament al seu compte bancari (mitjançant el sistema SEPA Direct Debit).

   Contingut del mandat de domiciliació (ordre SEPA): Dades de l'entitat creditora, dades del titular del compte, data, signatura del titular i codis del compte bancari (IBAN, BIC).

6. Pagament amb targetes electròniques (de crèdit o dèbit): Mitjà de pagament que permet realitzar compres en establiments comercials (físics o online) o retirar efectiu de caixers automàtics. El justificant per al client és el tiquet de l'operació. El venedor rep el cobrament normalment en 1-2 dies, menys una comissió bancària per l'ús del TPV (Terminal Punt de Venda).

Altres Modalitats de Pagament

• Gir postal: Servei d'enviament de diners a través d'un operador postal (com Correus), que permet a una persona (remitent) enviar una quantitat de diners a una altra (destinatari) que la pot cobrar en efectiu a una oficina postal o rebre-la al seu compte.
• Pagament contra reemborsament: Modalitat de pagament utilitzada en compres a distància, on el destinatari paga l'import de la mercaderia directament al transportista o a l'oficina de correus en el moment de rebre el paquet.

  Justificant: L'albarà de lliurament signat i, si escau, el justificant de l'import pagat al transportista.

Llibres Comptables i Fiscals Obligatoris

La normativa mercantil i fiscal espanyola exigeix la tinença de diversos llibres:

Segons el Codi de Comerç (obligatoris per a tots els empresaris)

• Llibre Diari: Registra cronològicament totes les operacions relatives a l'activitat de l'empresa.
• Llibre d'Inventaris i Comptes Anuals: S'obre amb el balanç inicial detallat de l'empresa. Trimestralment, s'hi transcriuran, com a mínim, els balanços de comprovació de sumes i saldos. Anualment, s'hi inclouran l'inventari de tancament de l'exercici i els comptes anuals (balanç de situació, compte de pèrdues i guanys, estat de canvis en el patrimoni net, estat de fluxos d'efectiu i memòria).
• Llibres Societaris (per a societats mercantils): Segons el tipus de societat, poden ser obligatoris:
  • Llibre d'Actes (recull els acords presos per les juntes generals i òrgans col·legiats).
  • Llibre Registre d'Accions Nominatives (en societats anònimes amb accions nominatives).
  • Llibre Registre de Socis (en societats limitades).
  • Llibre de Contractes (en societats unipersonals, per als contractes entre el soci únic i la societat).

Segons la Llei de l'IS

Encara que la comptabilitat s'ajusti al Codi de Comerç, la llei de l'IS pot requerir registres específics per a determinats ajustaments fiscals o deduccions. La base són els llibres comptables obligatoris.

Segons la Llei de l'IVA

• Llibre registre de factures expedides.
• Llibre registre de factures rebudes.
• Llibre registre de béns d'inversió.
• Llibre registre de determinades operacions intracomunitàries.

Segons la Llei de l'IRPF

Els empresaris i professionals que tributen per IRPF han de portar, segons el seu règim i activitat:

• Llibre registre de vendes i ingressos.
• Llibre registre de compres i despeses.
• Llibre registre de béns d'inversió.
• (En estimació directa simplificada) Llibre registre de provisions de fons i bestretes.

Llibres Voluntaris (però recomanables per a una bona gestió)

Són llibres auxiliars que faciliten el control i la gestió empresarial:

• Llibre de Caixa: Per al control dels moviments d'efectiu.
• Llibre de Bancs: Per al seguiment detallat dels moviments en els comptes bancaris.
• Llibre d'Efectes Comercials a Pagar / a Cobrar: Per al control dels venciments de lletres, pagarés, etc.

Eines per a la Gestió de Tresoreria

Llibre de Registre de Caixa

Registra cronològicament tots els cobraments i pagaments realitzats en efectiu diàriament. Al final de cada jornada o període establert, es realitza:

• Recompte de caixa: Comptar físicament els diners existents.
• Arqueig de caixa: Comparar el saldo resultant del recompte físic amb el saldo teòric del Llibre de Caixa. Les diferències (sobrants o faltants) s'han d'investigar i ajustar.
• Tancament de caixa: Registrar el saldo final i preparar la caixa per al següent període.

Llibre de Registre de Bancs

Registra detalladament totes les operacions (ingressos, pagaments, transferències, comissions, etc.) realitzades a través dels comptes bancaris de l'empresa. És fonamental per a la conciliació bancària.

Conciliació Bancària

És el procés de comparar els registres comptables de l'empresa sobre els moviments bancaris (segons el Llibre de Bancs) amb els extractes enviats pel banc, per identificar i justificar les possibles diferències.

Fases de la conciliació:

1. Revisió comparativa dels apunts del Llibre de Bancs de l'empresa amb els moviments de l'extracte bancari.
2. Identificació de les partides de diferència (p. ex., xecs emesos i no cobrats, ingressos no abonats pel banc, despeses bancàries no comptabilitzades per l'empresa, errors).
3. Realització dels ajustaments comptables necessaris i elaboració d'un document de conciliació que expliqui les diferències fins a igualar els saldos.

Pressupost de Tresoreria

Eina de planificació financera que permet preveure els fluxos d'entrada (cobraments) i sortida (pagaments) de tresoreria (diners líquids) a curt termini (setmanal, mensual, trimestral). El seu objectiu és anticipar possibles dèficits de liquiditat per buscar finançament a temps, o excedents de tresoreria per decidir inversions temporals.

Factors que poden causar desajustos de tresoreria:

• Previsibles:
  • Diferències temporals entre els terminis de cobrament a clients i els terminis de pagament a proveïdors.
  • Necessitat de fer front a pagaments importants (impostos, nòmines, devolució de préstecs).
  • Manca de finançament adequat per a inversions o cicle d'explotació.
• No previsibles (o difícilment previsibles):
  • Impagaments de clients.
  • Variacions inesperades dels tipus d'interès (que afecten costos financers).
  • Fluctuacions en els tipus de canvi de divises (per a empreses amb operacions internacionals).
  • Despeses imprevistes.