Guia Completa de la Seguretat Social i el Sistema Sanitari a Espanya

Història de la Seguretat Social

Segle V-XV: Confraries i Gremis

Les confraries (associacions religioses o els gremis) eren societats de socors mutus que, mitjançant aportacions econòmiques dels seus integrants, buscaven ajudar altres membres en situació més desfavorida.

Segle XVIII: Beneficència Pública

Finançada pels ajuntaments, sense pagament directe per part dels beneficiaris.

Segles XIX i XX: Models Moderns

Alemanya: Model Bismarck

Assegurances dels treballadors.

EUA: Model Roosevelt

Llei de Seguretat Social, amb aportacions dels treballadors.

Regne Unit: Model Beveridge

Reforma del Sistema de Seguretat Social amb cobertura per a tots els treballadors, tipus únic de prestació i finançament conjunt per cotització i pressupostos de l’Estat.

Models de Sistemes de Seguretat Social

Model Universal

Inspirat en Roosevelt i Beveridge, finançat amb impostos, amb cobertura universal (tots tenen dret a l'atenció sanitària) i gestió pública (totalment públic).

Model Professional o Continental

Inspirat en Bismarck, finançat per quotes obligatòries pagades pels treballadors i empreses, amb gestió descentralitzada (l'Estat no gestiona directament els hospitals i CAP).

El Model Espanyol

Model sanitari mixt (amb elements públics i privats, similar al model alemany en alguns aspectes). La sanitat pública s'assembla a la del Regne Unit, però coexisteix amb assegurances privades com a Alemanya.

La Llei General de la Seguretat Social

• Caràcter universal
• Afiliació obligatòria al sistema
• Cotització obligatòria
• Finançament per l'Estat
• Dos tipus de règims
• Riscos a cobrir (contingències)

Règim General

Inclou tots els treballadors.

Règims Especials

Per a treballadors concrets: agraris, artistes, escriptors, miners, etc.

Contingències Comunes

Malalties no relacionades amb el treball.

Contingències Professionals

Malalties relacionades amb l’activitat laboral.

Acció Protectora de la Llei General de la Seguretat Social

• Assistència sanitària
• Prestacions econòmiques
• Serveis socials complementaris

Entitats Gestores de la Seguretat Social

INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social)

Gestió i administració de les prestacions econòmiques i el dret a l’assistència sanitària.

INGESA (Institut Nacional de Gestió Sanitària)

Prestacions en l’àmbit territorial de Ceuta i Melilla.

IMSERSO (Institut de Gent Gran i Serveis Socials)

Col·lectius de la tercera edat, ancians, discapacitats i marginats.

SEPE (Servei Públic d'Ocupació Estatal)

Gestió de les prestacions per atur.

ISM (Institut Social de la Marina)

Per als treballadors del mar.

TGSS (Tresoreria General de la Seguretat Social)

Gestió d'altes i baixes dels treballadors, recursos de finançament i pagaments.

El Sistema Nacional de Salut (SNS)

Creat per garantir l'assistència sanitària a tota la població espanyola (incloent els CAP).

Marc Normatiu del SNS

• Constitució Espanyola
• Llei General de Sanitat
• Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut

Característiques Generals del SNS

• Universalitat en l’assistència
• Accessibilitat i desconcentració (serveis sanitaris propers)
• Descentralització (gestió no centralitzada per l'Estat)
• Atenció primària
• Atenció integral i integrada (diagnòstics)
• Drets i deures dels usuaris

Cobertura Poblacional

Dret universal d'accés a la sanitat.

Finançament i Recursos del SNS

• Cotitzacions socials (treballadors i empreses paguen la Seguretat Social per finançar la sanitat pública)
• Transferències de l’Estat (pressupost)
• Taxes
• Aportacions de les comunitats autònomes i de les corporacions locals

Recursos del SNS

• Humans
• Materials
• Econòmics

Organització del Sistema Nacional de Salut

• Àrees de salut
• Zones bàsiques de salut

Competències de les Administracions

Ministeri de Sanitat (Estatal)

Marca les normes i coordina el sistema.

Comunitats Autònomes (Autonòmic)

Gestionen els hospitals, CAP i serveis sanitaris de la seva regió.

Ajuntaments (Corporacions Locals)

Controlen la higiene, el medi ambient i la salut pública a nivell municipal.

El Sistema Sanitari Català

S’encarrega de la sanitat pública a Catalunya.

Organització Territorial a Catalunya

Catalunya està dividida en regions sanitàries (definides segons criteris geogràfics, demogràfics, socioeconòmics i de comunicació) i àrees bàsiques de salut (ABS, la unitat territorial més petita del sistema sanitari). Cada ABS té almenys un Centre d’Atenció Primària (CAP).

Centres d'Atenció Primària (CAP)

Ofereixen assistència bàsica a la població.

La Sanitat Privada a Espanya

Es fa a través de pagaments directes per acte mèdic i assegurances privades (Sanitas, Adeslas, AXA).

Sistema Sanitari per a Funcionaris

Els funcionaris tenen un sistema diferent gestionat per mútues obligatòries com MUFACE (funcionaris civils) i MUGEJU (personal judicial).