Guia Completa de Segellat Dental, Poliment i Educació per a la Salut Bucodental

Segellat de Fissures: Prevenció de Càries

El segellat de fissures és una barrera física que actua sobre la superfície oclusal per prevenir que els bacteris produeixin càries dental. Les superfícies dentàries per a segellament inclouen: fosses i fissures, solcs, i cingles (en molars, premolars, incisius i canins).

Objectiu del Segellat de Fissures

L'objectiu principal és prevenir l'aparició de càries en les fosses i fissures, ja que és el lloc on amb més freqüència apareixen en nens (70%) i adults (30-50%). La part de la dent més susceptible a la càries és la superfície oclusal. El fluor millora la qualitat de l'esmalt en les superfícies proximals i llises, però actua menys en superfícies oclusals.

Causes i Prevalença de la Càries Oclusal

• Causes: Anatomia afavoridora, dificultats de neteja, fluor ineficaç.
• Prevalença: 80-90% del total de càries en nens.
• Major Risc: 3 anys post-eruptius (esmalt dental immadur amb baix contingut en matèria inorgànica). L'esmalt dental madur té un alt contingut en matèria inorgànica. Per aquest fet, la càries dental és més freqüent en el pacient infantil.

Prioritat de Segellament

• 1r Molars permanents (6-8 anys)
• 2n Molars permanents (11-13 anys)
• Premolars (9-11 anys)
• Molars primaris (14-24 mesos)

Els tipus 3 i 4 tindran molt més risc de càries.

Segelladors Dentals: Funció i Tipus

Funció dels Segelladors

Els segelladors són materials capaços d'unir-se a l'esmalt i crear una pel·lícula impermeable a les bactèries potencialment cariogèniques. Omplim els detalls retentius de la dent amb segellador i els suavitzem, fent-los més accessibles a l'autoclisi i neteja amb raspall. La funció principal dels segelladors és prevenir la formació de càries de fissures.

Tipus de Prevenció amb Segelladors

• Prevenció Primària (SFF prev 1ria): Evitem l'aparició de càries en dents sanes (fissures retentives).
• Prevenció Secundària (SFF 2ria): Evitem la progressió d'una lesió de càries subclínica o incipient a una càries cavitada en dentina.

Intervenció amb Segelladors

• Intervenció Individual: En la consulta privada (avaluar el risc individual i de cada dent).
• Intervenció Comunitària: Població amb alt risc de càries (entren en programes de salut pública).

Candidats per al Segellat de Fissures (SFF)

Risc Moderat / Alt de Càries

1. Anamnesi

• Història prèvia de càries en dents temporals i permanents.
• Mala higiene oral.
• Consum alt de sucres.
• Sense tractaments preventius previs.
• Història familiar de càries.

2. Exploració

1. Objectivar càries en dents temporals i mala higiene.
2. Fissures i fosses retentives / tenyides / càries incipient.
3. Factors afavoridors de càries (hipomineralitzacions, hipoplàsies, apinyament).
4. Càries cavitada o interproximal.

Contraindicacions

• Dents amb fissures i fosses expulsives i obertes.
• Fissures i fosses amb càries que arriba a dentina: cavitació, amb fons tou i radiografia positiva.
• Amb càries interproximal.

Indicacions a Nivell Individual

Nens i adolescents amb risc moderat-alt:

• Fissures i fosses profundes i retentives (dent sana)
  • Molars i Premolars Permanents (valorar incisius i canins)
  • Molars temporals d'alt risc de càries.
• Càries incipient a fissures i fosses (només a l'esmalt, sense cavitació), sense càries interproximal a la dent.

Indicacions a Nivell Comunitari

Nens i adolescents amb risc moderat-alt:

• Fissures i fosses profundes i retentives (dents sanes)
• Càries incipient a fissures i fosses (només a l'esmalt, sense cavitació). Si hi ha càries interproximal, no es farà SFF.

Dents prioritàries:

• 1r Molars Permanents: entre els 6-10 anys
• 2n Molars Permanents: entre 11-15 anys
• Premolars (alt risc de càries)
• Molars primaris (alt risc de càries)

Característiques i Tipus de Segelladors

Característiques dels Segelladors

• Biocompatibles i amb baixa toxicitat.
• Fàcils de manejar.
• Estables dimensionalment.
• Gran fluïdesa (= baixa viscositat).
• Gran capacitat d'adhesió a la dent.

Tipus de Segelladors

• Resines fluides
• Ionòmer de vidre convencional (tipus III)
• Compostos híbrids (ionòmers modificats amb resina)

Resines Fluides

Són la primera elecció. Els seus components inclouen matriu orgànica, farcit inorgànic (present o no) i activadors de polimerització. L'adhesió és micromecànica (requereixen de gravat àcid per crear porositat). L'inconvenient és que el fraguat és sensible a la humitat.

Resines Fotopolimeritzables

Les de 3a i 4a generació són les més usades, amb llum visible (LED / halògena). Poden alliberar fluor i ser amb o sense micro/nanofarcit.

Avantatges:

• No requereixen barrejar dos productes, evitant bombolles.
• Més temps de treball.

Les de 4a generació alliberen fluor; mentre són fluides, són roses, i en polimeritzar-se es tornen blanques. Les qualitats cromàtiques poden ser: *transparents* (millor seguiment de l'aparició de càries) o *opacs* (millor seguiment de la retenció). Les resines amb o sense farcit inorgànic tenen l'objectiu d'augmentar les propietats mecàniques dels SFF; per això, apareixen resines amb micro o nanofarcit de minerals (vidre, quars o porcellana). El desavantatge és que a més farcit, menor fluïdesa.

Ionòmer de Vidre

És d'elecció quan el medi sec no es pot garantir i com a SFF temporal. L'adhesió és fisicoquímica, no requereixen gravat àcid, tenen autopolimerització i alliberament de fluor.

Composició: pols + solució aquosa.

Presentació: pots separats o càpsules amb membrana de separació.

En comparació amb Resines:

• Avantatges:
  • Major alliberament de fluor.
  • Toleren ambients humits, sent la primera elecció en dents en erupció, on l'aïllament dental és insatisfactori.
  • Es considera un vehicle per transportar fluor a la dent (SFF temporal).
• Inconvenients:
  • Menor retenció en el temps: major risc de caiguda o fractura.
  • Menor resistència a l'abrasió.

Ionòmer Modificat

S'afegeixen resines a la fórmula per millorar els desavantatges de l'ionòmer convencional (mantenint les seves virtuts d'alliberament de fluor i adhesió química a la dent). Millora la retenció a llarg termini, redueix el desgast del SFF i permet fotopolimerització amb més temps de treball.

Fases d'Aplicació dels Segelladors

1. Preparació del material.
2. Neteja de les superfícies dentàries: Eliminar placa bacteriana amb raspalls + contraangle + pasta o bicarbonat de sodi a pressió (rentat amb xeringa triple ús durant 15-30s).
3. Aïllament: Relatiu (si el control de saliva és òptim), absolut (si es tracta un quadrant/sessió).
4. Gravat àcid ortofosfòric (30s): Objectiu: crear microporositats per augmentar la penetració i retenció del segellador (rentat i assecat).
5. Aplicació dels segelladors: Amb pinzell o pèlet, xeringa. Extensió amb explorador.
6. Fotopolimerització.
7. Avaluació del SFF: Amb explorador bucal. Valorar retenció, esglaons i absència de bombolles.
8. Verificació de l'oclusió: Amb paper d'articular. Suavitzar punts de contacte del SFF.
9. Punts crítics de la tècnica:
   • Aïllament indispensable en tot el procés.
   • Si hi ha contaminació salival en algun moment, tornar a començar el procediment.
   • Respectar el temps de fotopolimerització.
   • Revisar la distribució i retenció del SFF amb explorador.
   • Control de l'oclusió.

Poliment Dental

Objectiu del Poliment

El poliment dental és crucial per a la longevitat i salut de les restauracions. Per què hem de polir?

• Marges de l'obturació òptims (evitar l'acumulació de placa i les conseqüències de càries, etc.).
• Ajust oclusal funcional (evita trauma oclusal).
• Allisar al màxim (aconseguir bona estètica i minimitzar l'acumulació de placa i tincions).

Fases del Poliment

1. Tallar: Eliminar l'excés i donar anatomia a la dent.
2. Desbastar: Poliment gruixut.
3. Allisat.
4. Abrillantar.

Materials i Eines per al Poliment

• Resines: Tallar (freses de diamant), desbastar (Arkansas), poliment fi (discs, copes de goma o silicona).
• Amalgama: Tallar (freses de mil fulles de carbur de tungstè), desbastar (diamant i Arkansas), poliment (copes).

El tall i desbast es realitzen amb turbina (dentista) o contraangles (higienista), mentre que el poliment es fa amb contraangle.

• Fresa de diamant vermella: tallar i desbastar.
• Fresa de diamant groga: allisar.
• Fresa de diamant blanca: abrillantar.

El poliment dental pot realitzar-lo l'higienista sota supervisió.

Els materials abrasius s'aplicaran sempre amb contraangle, en gairebé totes les situacions (excepte la fase d'abrillantar), amb irrigació.

Les fases d'allisament amb copes i abrillantar amb disc i tires de polir s'han de realitzar amb compte per evitar lesions gingivals.

Una obturació ben polida tindrà menor adhesió de placa i bona estètica.

Capacitat Abrasiva (de major a menor)

1. Blava
2. Verda
3. Rosa
4. Blanca

Eines Específiques

• Fresa Arkansas: desbastar i allisar.
• Raspalls de profilaxi de niló: abrillantar.
• Discs de silicona: allisat.
• Punta de silicona: allisat.
• Copes de silicona: allisat.
• Discs de polir: abrillantar (per utilitzar amb pasta de polir).
• Tires de polir: abrillantar (part blanca de la tira).

Educació per a la Salut Bucodental

La informació que es transmet en les activitats d'educació per a la salut bucodental ha de seleccionar-se en funció dels objectius plantejats i del sector de la població al qual va dirigida la intervenció educativa.

1. Educació Preescolar (0-3 anys)

Dirigida a mares, pares i cuidadors amb l'objectiu d'aprendre i/o consolidar coneixements, actituds i pràctiques d'hàbits saludables i tècniques apropiades d'higiene oral.

Temes a tractar:

• Lactància materna (fins a 6 mesos, ajuda al desenvolupament maxil·lar).
• Ús del xumet (deixar a 1 any i mig, usar tasseta).
• Erupció dental.
• Transmissió bacteriana.
• Higiene oral (freqüència, quantitat de pasta, gasa, raspall a l'any).
• Alimentació no cariogènica.
• Visita a l'odontòleg (primer any de vida).

2. Educació en Edat Escolar (3-11 anys)

L'educació per a la salut a l'escola és la més eficaç i rendible.

• L'objectiu de l'escola és una educació integral.
• Permet ubicar l'educació per a la salut com una part del desenvolupament global dels nens.
• Aglutina una població amb una gran capacitat receptiva i d'aprenentatge.
• Garanteix la continuïtat de les accions de salut durant el període d'escolarització.

Temes a tractar:

• Placa bacteriana.
• Càries dental.
• Dentició temporal i permanent.
• Higiene oral (freqüència, quantitat de pasta, canvi de raspall, durada...).
• Alimentació no cariogènica.
• Ús de fluor.
• Visita regular a l'odontòleg.

3. Educació Secundària (12-17 anys)

Es realitzen activitats combinades que impliquen professors, alumnes i monitors. Són efectives respecte a la seva metodologia i presenten les següents característiques:

• Incorporen mètodes d'aprenentatge actius.
• Reforcen els valors individuals i les normes grupals.
• Fomenten el treball en grup d'iguals.
• Promouen el desenvolupament d'habilitats socials.

L'alumne ha d'arribar a fer seva l'activitat d'aprenentatge i l'educador ha de jugar el paper de facilitador. Es recomana l'ús de mètodes participatius que potencien les habilitats socials, la competència en la comunicació i la resolució de conflictes, la responsabilitat, l'autoestima i la presa de decisions.

Temes a tractar:

• Estructura de les dents.
• Placa bacteriana.
• Desenvolupament de la càries.
• Gingivitis.
• Hàbits d'higiene oral.
• Hàbits dietètics.
• Malposicions i traumatismes dentals.
• Erupció de les terceres molars.
• Ús de pírcings a la cavitat oral.
• Importància d'assistir regularment a la consulta odontològica.

4. Educació per a la Salut en l'Edat Adulta

Temes a tractar: hàbits nocius, autoexploració, malalties periodontals, etc.

• Adult Jove (18-35 anys): Erupció de les terceres molars, ús de pírcings.
• Edat Mitjana (35-50 anys): Pèrdua prematura de dents, manteniment i higiene de pròtesis.
• Maduresa (50-65 anys): Pèrdua de dents, manteniment i higiene de les pròtesis, repercussions dels medicaments en la cavitat oral.
• Gent Gran (a partir dels 65 anys): Mobilitat i pèrdua de dents, manteniment i higiene de les pròtesis, repercussió de les malalties sistèmiques en la salut oral.

Comunicació en l'Àmbit de la Salut

Definició de Comunicació

La comunicació és un procés complex mitjançant el qual es transfereix una informació des d'un individu a un altre/s individu/s, generant-se al seu torn un procés de retroalimentació o *feedback* que possibiliti influències recíproques.

Elements de la Comunicació

• Emissor: És la persona que emet el missatge. Les característiques pròpies de l'individu condicionaran la forma d'establir la comunicació.
• Receptor: És la persona que rep el missatge. De la mateixa forma que ocorre en l'emissor, la recepció del missatge també dependrà de les característiques individuals del receptor.
• Missatge: La pròpia informació que l'emissor transmet.
• Codi: Conjunt o sistema de signes i regles utilitzades per a transmetre el missatge.
• Canal: Mitjà a través del qual es transmet el missatge (aire, llum, telèfon, ràdio, televisió, ordinador, etc.) i el receptor capta a través dels sentits.
• Context: Conjunt de circumstàncies (temporals, d'espai, socioculturals, etc.) que envolten el procés comunicatiu.

1. Comunicació Verbal

És aquell tipus de comunicació que utilitza les paraules per a transmetre el missatge. Pot ser oral o escrita.

• Oral: Més ràpida (retroalimentació immediata), més flexible, major potencial de distorsió, major risc que el receptor no interpreti el missatge.
• Escrita: Consumeix més temps, més rígida, no té retroalimentació.

2. Comunicació No Verbal

És aquell tipus de comunicació en el qual no intervé la paraula. És pràcticament inevitable el seu ús sempre que la comunicació es produeixi de forma presencial.

• És poderosa per a transmetre emocions.
• Serveix per a clarificar o bé per a contradir la comunicació verbal.

2.1. Parallenguatge: Elements Vocals No Verbals

• Volum de veu alt: Quan més alt parla una persona, més nerviosa es considera que està.
• Velocitat: Massa lenta pot provocar avorriment i comunica tristesa i apatia. Molt elevada comunica nerviosisme.
• Dicció: Articulació i pronunciació.
• Pauses i silencis: Assimilació del missatge i recepció de *feedback*.
• Latència de resposta: Temps que trigues a parlar un cop ho ha fet el teu interlocutor. Començar abans indica ansietat, i fer-ho després indica tristesa, avorriment o desinterès.

2.2. Components No Vocals

• Expressió facial.
• Aparença personal.
• Mirada: Mantenir el contacte visual amb l'interlocutor transmet interès respecte a ell, però un contacte massa intens pot resultar amenaçador o intimidatori. Evitar el contacte indica indiferència i falta d'atenció o bé pot ser un signe de timidesa.
• Orientació: Es pot presentar orientada front a front o inclinada en major o menor grau en relació amb l'interlocutor.
• Postura: L'apropament indica interès, la retirada indica rebuig o repulsió.
• Gestos: Aquests moviments il·lustren el missatge verbal i demostren estats emocionals, normalment de forma no intencionada.
• Automanipulacions (tocar-se el cabell, etc.): signes d'incomoditat i ansietat.

Barreres de la Comunicació

Són obstacles en el procés comunicatiu que poden distorsionar-lo, esbiaixant el missatge i donant-li un significat incorrecte o restant-li claredat.

• Personals: Obstacles en l'emissor i el receptor, relacionades amb aspectes fisiològics (deficiència auditiva, incapacitat visual, deficiència de la parla, etc.), psicològics (personalitat, estat anímic, actitud, etc.) i socioculturals de l'individu.
• Semàntiques: Interferències en el llenguatge, fan referència a la dificultat d'aconseguir que el significat d'allò que es transmet sigui clar.
• Físiques: Elements ambientals que dificulten la comunicació (sorolls, música molt alta, il·luminació, deficiència en els mitjans que s'utilitzen per a transmetre un missatge, etc.).

Superar les Barreres de la Comunicació

Un element que contribueix a sortejar les barreres de la comunicació és la retroalimentació o *feedback*, que consisteix en que el receptor es transforma en emissor i explica a l'antic emissor què ha entès.

• Empatia: Posar-se en el lloc dels altres i comprendre el que experimenten.
• Assertivitat: Ser capaç d'expressar els seus sentiments, idees i opinions, defensant els seus drets.
• Escolta activa: L'esforç físic i mental de voler escoltar amb atenció la totalitat del missatge que s'emet.

Accions que afavoreixen l'escolta activa: eliminar possibles distraccions, identificar els sentiments de l'emissor, ser empàtic, prendre notes, no jutjar.

Estils de Comunicació

Motivació i Teories Motivacionals

Definició de Motivació

La motivació és el procés que inicia, dirigeix i manté les nostres conductes. Es distingeixen dos tipus principals:

• Motivació Intrínseca: Aquella que neix de l'interior de l'individu amb la finalitat de satisfer els seus desitjos d'autorealització i creixement personal. No és necessari fomentar-la amb cap tipus d'incentiu extern.
• Motivació Extrínseca: Aquella que necessita de recompenses o aprovació externa.

El procés de motivació segueix un equilibri: Estímul → Necessitat → Tensió → Comportament → Satisfacció.

Teoria de la Jerarquia de Necessitats de Maslow

Maslow va proposar una jerarquia de necessitats humanes, representades en una piràmide:

1. Necessitats Fisiològiques: Necessitats d'alimentació, respiració, descans, hidratació, homeòstasi, etc.
2. Necessitats de Seguretat: Amb la seva satisfacció es busca la creació i manteniment d'un estat d'ordre i seguretat. Necessitat de seguretat física, d'un lloc de treball, d'un habitatge, etc.
3. Necessitats Socials o d'Afiliació: Relacionades amb les necessitats d'establir amistat, la de manifestar i rebre afecte, la de viure en comunitat, la de pertànyer a un grup i sentir-se acceptat.
4. Necessitats d'Estima: En aquest nivell s'inclou la necessitat de sentir-se apreciat i reconegut.
5. Necessitats d'Autorealització: Són les necessitats més elevades, es troben en el cim de la jerarquia, i a través de la seva satisfacció, es troba un sentit a la vida.

Teoria ERC de Clayton Alderfer

Aquesta teoria simplifica la jerarquia de Maslow en tres categories:

• Necessitats d'Existència (E): Equivalents a les necessitats fisiològiques i de seguretat de Maslow (1 i 2).
• Necessitats de Relació (R): Equivalents a les necessitats socials i d'estima de Maslow (3 i 4).
• Necessitats de Creixement (C): Equivalents a les necessitats d'estima i d'autorealització de Maslow (4 i 5).

Principis de la Teoria ERC:

• Quan un individu veu frustrada la satisfacció de les seves necessitats d'existència (les més concretes), es dedica amb més intensitat a la satisfacció d'una altra necessitat d'aquella mateixa categoria.
• Quan un individu veu frustrada la satisfacció d'una necessitat menys concreta (per exemple, de relació), l'individu retorna a la gratificació d'una necessitat més concreta (per exemple, d'existència).
• Quan un individu satisfà una necessitat de creixement, dirigeix la seva conducta a la satisfacció d'una altra necessitat de la mateixa naturalesa.

Teoria de les Necessitats Secundàries de McClelland

Un cop l'individu ha aconseguit satisfer les seves necessitats bàsiques (equivalents a les necessitats fisiològiques i de seguretat de la jerarquia de Maslow), la conducta de l'individu passa a estar determinada per:

• Necessitats d'Afiliació: Impliquen el desig de mantenir relacions interpersonals, amistoses i properes.
• Necessitats d'Assoliment: Inclouen l'impuls d'assolir fites, de vèncer obstacles i de tenir èxit.
• Necessitats de Poder: Impliquen el desig d'exercir influència sobre individus i situacions.

Teoria de l'Avaluació Cognoscitiva

Quan una persona realitza una activitat impulsada per motivació intrínseca i rep alguna recompensa (motivador extrínsec), es veu disminuïda la motivació intrínseca inicial. Les recompenses tangibles (diners o un altre premi material) disminueixen la motivació intrínseca, mentre que les recompenses intangibles (per exemple, un elogi) no l'afecten.

Teoria dels Dos Factors (Herzberg)

Aquesta teoria es basa en dues necessitats humanes: la d'evitar el dolor o les situacions desagradables, i la de créixer emocionalment i intel·lectualment.

• Factors Higiènics o Preventius (salari, condicions ambientals, etc.): Eviten la insatisfacció però no produeixen satisfacció.
• Factors Motivadors (reconeixement, autonomia, sentiment d'assoliment, etc.): Produeixen satisfacció, sempre i quan els factors higiènics funcionin de manera acceptable. Si només funcionen els factors higiènics, el treballador no estarà insatisfet, però tampoc estarà motivat. Al contrari, si els factors higiènics no funcionen, estarà insatisfet.

Teoria del Reforç o del Condicionament Operant (Skinner)

Aquesta teoria defensa que la major part de la conducta està determinada per factors ambientals i no en funció dels processos cognitius i motivadors intrínsecs. Tant el reforç positiu com el negatiu augmenten la possibilitat que una determinada conducta es repeteixi. El càstig i l'extinció augmenten la possibilitat que una determinada conducta desaparegui.

Teoria de l'Establiment de Fites (Edwin Locke)

Aquesta teoria destaca el paper motivador de les fites específiques en el comportament de l'individu. Una fita és qualsevol cosa que un individu s'esforça per assolir. Les fites específiques i difícils desperten desitjos d'assolir-les.

Tècniques d'Avaluació en Salut

Definició i Propòsits de l'Avaluació

La paraula avaluació fa referència al procés mitjançant el qual es jutja el valor o la utilitat d'una determinada cosa. Quan es duu a terme un programa o una intervenció educativa en salut, és molt important la realització de l'avaluació perquè permet aprendre dels èxits i de les errades.

L'avaluació permet:

• Mesurar els resultats del programa.
• Obtenir informació per prendre decisions, reflexionar, planificar i reajustar la pràctica educativa per millorar l'aprenentatge dels participants.
• Obtenir informació d'utilitat en la planificació i el disseny de programes futurs.
• Garantir transparència i responsabilitat.

Tipus d'Avaluació

• Externa: Realitzada per persones que no han participat ni en la planificació ni execució del programa.
• Interna: Dirigida per persones que han participat en el programa.

Aspectes a Valorar en un Programa

• Valoració del grau d'aplicació del programa: Permet saber el percentatge de persones del grup diana a les quals ha arribat el programa (cobertura).
• Valoració de la satisfacció dels participants:
  • Qüestions personals: Els participants s'han sentit còmodes, atesos, etc.
  • Qüestions físiques: Horari, instal·lacions, etc.
  • Qüestions de contingut: Adequació dels continguts, ritme, etc.
• Valoració del compliment de les activitats: Cal comprovar si les activitats es desenvolupen tal com es van definir.
• Valoració dels recursos humans i materials:
  • Respecte als professionals: Cal valorar el seu interès, habilitats comunicatives, grau d'organització i capacitat de dirigir el grup diana.
  • Respecte als materials utilitzats: Cal valorar si són atractius, si susciten interès.

Avaluació dels Resultats

Determinar els canvis que el programa o intervenció educativa produeixen en l'àrea del coneixement, en les actituds, en les habilitats o en les conductes de la població.

• L'eficàcia: Mesura els efectes sobre la salut d'un programa en els individus afectats.
• L'efectivitat: Mesura els efectes sanitaris del programa en la població.
• L'eficiència: Indica la relació entre els resultats sanitaris obtinguts pel programa i els costos.

Metodologies d'Avaluació

• Mesures *post-test* en un sol grup: Al final del programa i només en les persones que hi participen.
• Mesures *pre-test* i *post-test* en un sol grup: Per detectar canvis.
• Mesures *pre-test* i *post-test* amb un grup control no equivalent: El grup control no rep el programa.
• Mesures *pre-test* i *post-test* amb un grup control equivalent: El grup control és idèntic al grup experimental, excepte pel fet que no rep el programa.

Tècniques de Recollida de Dades

Enquesta

Permet obtenir informació dels individus estudiats, proporcionada per ells mateixos, sobre opinions, coneixements, actituds i suggeriments a través d'un qüestionari.

• Avantatges: Cost baix, eliminació de biaixos de l'investigador, major possibilitat de mantenir l'anonimat.
• Desavantatges: No permet fer anàlisis de la informació en profunditat, no permet aclariment de dubtes, resulta difícil obtenir qüestionaris completament contestats.

Entrevista

És la comunicació interpersonal establerta entre l'investigador i l'individu estudiat amb la finalitat d'obtenir una informació més completa que amb l'enquesta i que pugui aclarir qualsevol interpretació errònia.

Observació

Registre visual del que ocorre.

• Avantatges: Permet obtenir dades quantitatives i qualitatives, permet valorar característiques i conductes dels individus, pot ser utilitzada en qualsevol tipus d'investigació.
• Desavantatges: Més temps, comporta biaixos.