Guia Completa de la Roma Antiga: Gramàtica, Vida Quotidiana i Mitologia

Gramàtica Llatina: Declinacions i Conjugacions

Declinacions

Masculins

• Nominatiu: -us, -er, -i
• Vocatiu: -e, -er, -i
• Acusatiu: -um, -os
• Genitiu: -i, -orum
• Datiu: -o, -is
• Ablatiu: -o, -is

Neutres

• Nominatiu: -um, -a
• Vocatiu: -um, -a
• Acusatiu: -um, -a
• Genitiu: -i, -orum
• Datiu: -o, -is
• Ablatiu: -o, -is

Pronoms Personals

ego (jo), tu (tu), ille (ell), nos (nosaltres), vos (vosaltres), illi (ells).

Primera Conjugació

• Nominatiu: Subjecte i atribut: -a, -ae
• Vocatiu: Interpel·lació: -a, -ae
• Acusatiu: Complement Directe (CD) i Complement Circumstancial (CC) amb preposició: -am, -as
• Genitiu: Complement del Nom (CN): -ae, -arum
• Datiu: Complement Indirecte (CI): -ae, -is
• Ablatiu: Complement Circumstancial (CC) i Complement Agent: -a, -is

Imperfet d'Indicatiu

LABORO (1a conjugació)

• laborabam (jo treballava)
• laborabas (tu treballaves)
• laborabat (ell/ella treballava)
• laborabamus (nosaltres treballàvem)
• laborabatis (vosaltres treballàveu)
• laborabant (ells/elles treballaven)

DOCEO (2a conjugació)

• docebam (jo ensenyava)
• docebas (tu ensenyaves)
• docebat (ell/ella ensenyava)
• docebamus (nosaltres ensenyàvem)
• docebatis (vosaltres ensenyàveu)
• docebant (ells/elles ensenyaven)

PONO (3a conjugació)

• ponebam (jo posava)
• ponebas (tu posaves)
• ponebat (ell/ella posava)
• ponebamus (nosaltres posàvem)
• ponebatis (vosaltres posàveu)
• ponebant (ells/elles posaven)

AUDIO (4a conjugació)

• audiebam (jo sentia)
• audiebas (tu senties)
• audiebat (ell/ella sentia)
• audiebamus (nosaltres sentíem)
• audiebatis (vosaltres sentíeu)
• audiebant (ells/elles sentien)

SUM (verb ser)

• eram (jo era)
• eras (tu eres)
• erat (ell/ella era)
• eramus (nosaltres érem)
• eratis (vosaltres éreu)
• erant (ells/elles eren)

Adjectius i Vocabulari Bàsic

• obesus: gras
• pecuniosus: ric
• pulcher: bell, nou
• miser: pobre
• plenus: ple
• vacuus: buit
• foedus: vell
• parvus: petit
• magnus: gran
• albus: blanc
• flavus: groc
• caerulus: blau
• cinereus: gris
• ruber: vermell
• niger: negre

Exemples de Sintaxi

• agros fugiferos (camps fèrtils)
• verbis paucis (amb poques paraules)
• populi bellicosi (pobles bel·licosos)
• poeta clarus (poeta il·lustre)
• platanum magnum (plàtan gran)
• exempla multa (molts exemples)

La Societat Romana

El Pater Familias Romà

El Pater Familias era l'home de més edat d'una família i tenia el poder absolut sobre tots els seus membres. Ell podia acceptar un nou fill, mantenir tota la família, castigar-los, vendre'ls i executar-los. Quan aquest moria, la família es dividia en la mateixa quantitat de fills homes i cadascun d'ells passava a ser el Pater Familias.

Les Dones Romanes

En una societat patriarcal, les dones no van aconseguir emancipar-se fins al moment del seu casament. Estaven sota l'autoritat d'un parent home proper i, quan es casaven, es trobaven sota l'autoritat del Pater Familias. En cas de la mort del marit, tenien un tutor, però en aquest cas gaudien de més llibertat. La dona lliure manava a casa sobre els fills i els esclaus, i se li tenia un gran respecte.

La Vida Quotidiana a Roma

El Matí

L'esmorzar, el ientaculum, consistia en pa, formatge, mel, dàtils i olives. Després d'esmorzar, cadascun dels membres es dedicava a les seves obligacions. La dona es quedava a casa teixint, distribuint i controlant els treballs dels servents, i els nens i nenes anaven a l'escola.

Educació Romana

Cursaven tres etapes:

• Primària (7-12 anys): Llegir, escriure i comptar.
• Secundària (12-16/17 anys): Gramàtica i comprensió de textos.
• Superior (a partir dels 17 anys): Aprenien a expressar-se bé i a fer bons discursos.

Les nenes només feien la primera etapa.

El Migdia

Acabava la jornada laboral i era l'hora de dinar, el prandium: un refrigeri molt lleuger que consistia en menjar fred, fruita i vi. Feien la migdiada i els nens tornaven a l'escola.

La Tarda

Anaven a les termes, pagant un preu mòdic. Les dones anaven a horaris diferents dels homes.

El Vespre: La Cena

Començaven la cena, l'àpat més abundant, que tenia tres plats:

1. Amanides, verdures, olives, ous, ostres, etc.
2. Peix i carns variades.
3. Postres: fruita fresca, seca, formatges i dolços.

El Temps a l'Antiga Roma

Mesos de l'Any

• Martius: Mart, el déu de la guerra.
• Aprilis: Del verb aprire (obrir). Durant aquest mes és quan la natura recobra el seu esplendor.
• Maius: De la deessa de la primavera, Maia.
• Iunius: La deessa dels matrimonis, Juno.
• Iulius: De Juli Cèsar.
• Augustus: En honor a Octavi August.
• September: El setè mes.
• October: El vuitè mes.
• November: El novè mes.
• December: El desè mes.

Es van afegir dos mesos més:

• Ianuarius: Dedicat al déu Janus.
• Februarius: Derivat de februare (purificar).

La Setmana Romana

• Dies Lunae: Dilluns
• Dies Martis: Dimarts
• Dies Mercurii: Dimecres
• Dies Iovis: Dijous (Júpiter)
• Dies Veneris: Divendres (Venus)
• Dies Saturni: Dissabte
• Dies Solis: Diumenge

Expressions Llatines Comunes

• A posteriori: Després dels fets.
• A priori: Abans dels fets.
• Ad kalendas graecas: Per les calendes gregues (mai).
• Ante meridiem: Abans del migdia (a.m.).
• Ipso facto: Ara mateix, immediatament.
• Post meridiem: Després del migdia (p.m.).
• Sine die: Sense data.
• Sue tempore: Al seu temps.
• Tempus fugit irreparabile: El temps s'esmuny de pressa, irrecuperable.
• Ubi sunt: On són?

Criatures Mitològiques Romanes

L'Hidra de Lerna

L'Hidra vivia en una cova a prop del llac Lerna. Tenia el cos de gos i nou caps de serp, dels quals només un era immortal. Quan en tallaven un, en creixien dos. Hèrcules va haver de matar l'Hidra i el va ajudar el seu cosí Iolau, que cremava els colls del monstre quan Hèrcules tallava els caps. Hèrcules va poder tallar el cap que era immortal i el va enterrar sota una roca. La llegenda diu que va mullar les seves fletxes amb la sang del monstre i van esdevenir verinoses.

La Quimera

La Quimera era un monstre que treia foc per la boca. Tenia la part posterior del cos de lleó amb una cua de serp, i doble cap de lleó i de cabra. Devorava a tothom que passava. El rei de Lícia va demanar a Bel·lerofont que matés la Quimera, i aquest, amb l'ajut d'un Pegàs, es va llançar sobre el monstre des de dalt i el va matar amb unes fletxes de plom. Amb l'escalfor que va deixar anar la fera, el plom es va fondre i la Quimera va quedar calcinada.

Les Harpies

Les Harpies eren monstres amb el cap de dona i el cos d'ocell, ales i unes urpes. Se les feia responsables de tot allò que no es trobava. Es van identificar també amb les ànimes dels morts que es dedicaven a raptar les dels vius. Un dels mites més coneguts és el de l'endeví cec, Fineu. Les Harpies li embrutaven el menjar amb els seus excrements o li robaven quan se'l anava a menjar. Fineu va oferir hospitalitat als Argonautes i els va prometre que els revelaria el seu futur si eliminaven les Harpies, i així és com va poder alliberar-se d'elles.

Les Sirenes

Les Sirenes eren dones amb forma d'ocell. Cantaven tan bé que tots els mariners se sentien atrets i s'apropaven a elles, i en escoltar el seu cant naufragaven estrepitosament. Però, segons un oracle, si un vaixell aconseguia passar davant de la seva illa sense naufragar, elles s'ofegarien. I Ulisses ho va aconseguir.