Guia Completa de Recuperació de Lesions Esportives Comunes

Esquinç de Turmell: Guia de Recuperació i Prevenció

Incidència i Severitat Lesional

Incidència: Els esquinços de turmell representen aproximadament el 25% de totes les lesions esportives. Són especialment comuns en esports que impliquen salts, girs i canvis de direcció, com el bàsquet, el futbol i l'atletisme.

Severitat: Es classifiquen en tres graus:

• Grau I: Lligaments estirats o lleugerament esquinçats. Recuperació en 1-2 setmanes.
• Grau II: Esquinç parcial dels lligaments. Recuperació en 3-6 setmanes.
• Grau III: Esquinç complet dels lligaments amb possible inestabilitat articular. Recuperació en 8-12 setmanes o més.

Mecanisme Lesional Principal

El mecanisme lesional més comú és la inversió forçada del turmell, on el peu gira cap a dins mentre el turmell es desplaça cap a fora. Aquest moviment estira o esquinça els lligaments laterals externs, especialment el lligament talofibular anterior.

Factors de Risc Clau

Factors Intrínsecs:

• Historial de lesions prèvies al turmell.
• Debilitat muscular o desequilibri en els músculs del turmell i peu.
• Deficiències en la propiocepció i el control neuromuscular.

Factors Extrínsecs:

• Superfícies de joc irregulars o relliscoses.
• Calçat inadequat que no proporciona suficient suport.

Factors Modificables:

• Entrenament de la força i estabilitat del turmell.
• Programes de propiocepció i equilibri.
• Ús de tapes o fèrules preventives durant l'activitat esportiva.

Fases de Recuperació Essencials

Fase 1: Aguda (0-3 dies)

• Objectiu: Reduir el dolor, la inflamació i protegir l'articulació.
• Continguts a treballar: Repòs, aplicació de gel, compressió i elevació (mètode RICE), ús de tapes o fèrules.

Fase 2: Subaguda (3-14 dies)

• Objectiu: Recuperar el rang de moviment, començar amb la mobilització i enfortiment lleu.
• Continguts a treballar: Exercicis de mobilització passiva i activa, exercicis isomètrics suaus, propiocepció inicial.

Fase 3: Recuperació (2-6 setmanes)

• Objectiu: Augmentar la força, la propiocepció i la resistència.
• Continguts a treballar: Exercicis de força progressiva, propiocepció avançada, exercicis de resistència.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport (6-12 setmanes)

• Objectiu: Restaurar la funcionalitat específica de l'esport, prevenir recaigudes.
• Continguts a treballar: Entrenament funcional específic de l'esport, simulacions de situacions esportives, treball de velocitat i agilitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició

• Objectiu: Garantir que l'esportista pot competir sense risc de recaigudes.
• Continguts a treballar: Simulacions completes de competicions, entrenaments de màxima intensitat, valoracions finals de rendiment.

Tasques Terapèutiques Actives per Cada Fase

Fase 1: Aguda

• Elevació del peu amb compressió suau.
• Aplicació de gel durant 20 minuts cada 2 hores.
• Moviments suaus de flexió i extensió del turmell dins de l'abast del dolor.

Fase 2: Subaguda

• Exercicis de dorsiflexió i plantiflexió assistida.
• Exercicis isomètrics de resistència amb banda elàstica.
• Exercicis de propiocepció amb un peu en una superfície estable.

Fase 3: Recuperació

• Exercicis de força progressiva amb peses lleugeres.
• Exercicis de propiocepció avançada en superfícies inestables (bosu).
• Exercicis de resistència amb bandes elàstiques de diferents tensions.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport

• Exercicis de canvi de direcció i agilitat.
• Simulacions de moviments esportius específics (salt, gir).
• Entrenament en circuits funcionals amb augment de la intensitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició

• Participació en entrenaments complets amb l'equip.
• Simulacions de competició amb supervisió.
• Valoracions de rendiment amb tests específics.

Eines de Valoració per a la Progressió

Per passar de la Fase 1 a la Fase 2:

• Valoració del dolor i la inflamació (escala de dolor, mesura de circumferència).
• Test de mobilitat del turmell (rang de moviment).

Per passar de la Fase 2 a la Fase 3:

• Test de força isomètrica (dinamòmetre).
• Test de propiocepció (equilibri en una cama).

Per passar de la Fase 3 a la Fase 4:

• Test de salt unipodal (single-leg hop test).
• Valoració de la resistència i la força dinàmica (exercicis amb resistència).

Per passar de la Fase 4 a la Fase 5:

• Test de funcionalitat específica de l'esport (simulacions esportives).
• Valoracions de rendiment en entrenaments complets.

Justificació:

Aquestes eines de valoració permeten assegurar que l'esportista ha recuperat les capacitats físiques necessàries per progressar a la fase següent sense risc de recaigudes, garantint una readaptació segura i efectiva.

Lesions de l'Articulació Glenohumeral: Recuperació i Prevenció

Incidència i Severitat Lesional

Incidència: Les lesions de l'articulació glenohumeral són freqüents en esports que impliquen moviments repetitius per sobre del cap, com el voleibol, el tennis i l'handbol. Aproximadament el 20% de les lesions en aquests esports són de l'espatlla.

Severitat: Les lesions poden variar des de tendinopaties lleus fins a luxacions i ruptures del manegot dels rotadors, amb temps de recuperació que van des de setmanes a mesos.

Mecanisme Lesional Principal

El mecanisme lesional més comú és la rotació repetitiva per sobre del cap, que pot causar esquinços en els tendons del manegot dels rotadors i en el labrum glenoïdal, així com inestabilitat articular.

Factors de Risc Clau

Factors Intrínsecs:

• Desequilibris musculars (hipertonia de músculs pectorals i debilitat dels rotadors externs).
• Historial de lesions prèvies.
• Alteracions en la biomecànica de l'espatlla.

Factors Extrínsecs:

• Sobreús per moviments repetitius.
• Entrenament inadequat o falta de preparació física.
• Equipament inadequat (p. ex., raquetes amb massa pes).

Factors Modificables:

• Entrenament específic per enfortir els rotadors externs i el manegot dels rotadors.
• Programes de propiocepció i estabilitat.
• Correcció de la tècnica esportiva.

Fases de Recuperació Essencials

Fase 1: Aguda (0-3 dies)

• Objectiu: Reduir el dolor i la inflamació, protegir l'articulació.
• Continguts a treballar: Repòs, aplicació de gel, immobilització parcial, ús de tapes.

Fase 2: Subaguda (3-14 dies)

• Objectiu: Recuperar el rang de moviment sense dolor.
• Continguts a treballar: Mobilitzacions passives i actives, exercicis isomètrics, propiocepció inicial.

Fase 3: Recuperació (2-6 setmanes)

• Objectiu: Millorar la força i la resistència muscular, estabilitat dinàmica.
• Continguts a treballar: Exercicis de força progressiva, treball de propiocepció, exercicis funcionals.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport (6-12 setmanes)

• Objectiu: Restaurar la funcionalitat específica de l'esport, prevenir recaigudes.
• Continguts a treballar: Entrenament funcional, simulacions esportives, treball de velocitat i agilitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició

• Objectiu: Garantir que l'esportista pot competir sense risc de recaigudes.
• Continguts a treballar: Simulacions completes de competicions, entrenaments de màxima intensitat, valoracions finals de rendiment.

Tasques Terapèutiques Actives per Cada Fase

Fase 1: Aguda

• Aplicació de gel durant 20 minuts cada 2 hores.
• Immobilització parcial amb fèrula o taping.
• Moviments passius suaus dins de l'abast del dolor.

Fase 2: Subaguda

• Mobilitzacions passives i actives del braç.
• Exercicis isomètrics suaus per al manegot dels rotadors.
• Exercicis de propiocepció inicial amb una pilota suau.

Fase 3: Recuperació

• Exercicis de força progressiva amb bandes elàstiques.
• Exercicis de propiocepció avançada en superfícies inestables.
• Exercicis funcionals específics de l'esport.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport

• Exercicis de canvi de direcció i agilitat amb peses lleugeres.
• Simulacions de moviments esportius específics (p. ex., llançament de pilota).
• Entrenament en circuits funcionals amb augment de la intensitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició

• Participació en entrenaments complets amb l'equip.
• Simulacions de competició amb supervisió.
• Valoracions de rendiment amb tests específics.

Eines de Valoració per a la Progressió

Per passar de la Fase 1 a la Fase 2:

• Valoració del dolor i la inflamació (escala de dolor, mesura de circumferència).
• Test de mobilitat de l'espatlla (rang de moviment).

Per passar de la Fase 2 a la Fase 3:

• Test de força isomètrica (dinamòmetre).
• Test de propiocepció (equilibri en una cama).

Per passar de la Fase 3 a la Fase 4:

• Test de funcionalitat de l'espatlla (moviment de l'espatlla en diferents plans).
• Valoració de la resistència i la força dinàmica (exercicis amb resistència).

Per passar de la Fase 4 a la Fase 5:

• Test de funcionalitat específica de l'esport (simulacions esportives).
• Valoracions de rendiment en entrenaments complets.

Justificació:

Aquestes eines de valoració permeten assegurar que l'esportista ha recuperat les capacitats físiques necessàries per progressar a la fase següent sense risc de recaigudes, garantint una readaptació segura i efectiva.

Lesions de Genoll: Recuperació i Prevenció Esportiva

Incidència i Severitat Lesional

Incidència: Les lesions de genoll són comunes en esports amb salts, girs bruscos i contactes físics, com el futbol, el bàsquet i l'esquí. Aproximadament el 15% de les lesions esportives són de genoll.

Severitat: Poden incloure des d'esquinços lleus fins a ruptures de lligaments com el LCA, amb temps de recuperació que poden variar des de setmanes fins a més d'un any.

Mecanisme Lesional Principal

El mecanisme lesional més comú és la desacceleració i canvi de direcció sobtat que provoca la ruptura dels lligaments, especialment del LCA.

Factors de Risc Clau

Factors Intrínsecs:

• Debilitat muscular i desequilibris.
• Deficiències en la propiocepció i el control neuromuscular.
• Historial de lesions prèvies.

Factors Extrínsecs:

• Superfícies de joc inadequades.
• Calçat inadequat.
• Entrenament inadequat.

Factors Modificables:

• Entrenament específic de força i estabilitat.
• Programes de propiocepció.
• Millora de la tècnica esportiva.

Fases de Recuperació Essencials

Fase 1: Aguda (0-7 dies)

• Objectiu: Reduir el dolor i la inflamació, protegir l'articulació.
• Continguts a treballar: Repòs, aplicació de gel, compressió i elevació (mètode RICE), ús de fèrula.

Fase 2: Subaguda (1-4 setmanes)

• Objectiu: Recuperar el rang de moviment i la força inicial.
• Continguts a treballar: Mobilitzacions passives i actives, exercicis isomètrics suaus, propiocepció inicial.

Fase 3: Recuperació (4-12 setmanes)

• Objectiu: Millorar la força, estabilitat i propiocepció.
• Continguts a treballar: Exercicis de força progressiva, treball de propiocepció, exercicis funcionals.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport (3-6 mesos)

• Objectiu: Restaurar la funcionalitat específica de l'esport, prevenir recaigudes.
• Continguts a treballar: Entrenament funcional, simulacions esportives, treball de velocitat i agilitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició (6-12 mesos)

• Objectiu: Garantir que l'esportista pot competir sense risc de recaigudes.
• Continguts a treballar: Simulacions completes de competicions, entrenaments de màxima intensitat, valoracions finals de rendiment.

Tasques Terapèutiques Actives per Cada Fase

Fase 1: Aguda

• Aplicació de gel durant 20 minuts cada 2 hores.
• Immobilització amb fèrula.
• Moviments passius suaus dins de l'abast del dolor.

Fase 2: Subaguda

• Mobilitzacions passives i actives del genoll.
• Exercicis isomètrics suaus per al quàdriceps.
• Exercicis de propiocepció inicial amb una pilota suau.

Fase 3: Recuperació

• Exercicis de força progressiva amb bandes elàstiques.
• Exercicis de propiocepció avançada en superfícies inestables.
• Exercicis funcionals específics de l'esport.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport

• Exercicis de canvi de direcció i agilitat amb peses lleugeres.
• Simulacions de moviments esportius específics (p. ex., salts, girs).
• Entrenament en circuits funcionals amb augment de la intensitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició

• Participació en entrenaments complets amb l'equip.
• Simulacions de competició amb supervisió.
• Valoracions de rendiment amb tests específics.

Eines de Valoració per a la Progressió

Per passar de la Fase 1 a la Fase 2:

• Valoració del dolor i la inflamació (escala de dolor, mesura de circumferència).
• Test de mobilitat del genoll (rang de moviment).

Per passar de la Fase 2 a la Fase 3:

• Test de força isomètrica (dinamòmetre).
• Test de propiocepció (equilibri en una cama).

Per passar de la Fase 3 a la Fase 4:

• Test de salt unipodal (single-leg hop test).
• Valoració de la resistència i la força dinàmica (exercicis amb resistència).

Per passar de la Fase 4 a la Fase 5:

• Test de funcionalitat específica de l'esport (simulacions esportives).
• Valoracions de rendiment en entrenaments complets.

Justificació:

Aquestes eines de valoració permeten assegurar que l'esportista ha recuperat les capacitats físiques necessàries per progressar a la fase següent sense risc de recaigudes, garantint una readaptació segura i efectiva.

Lesions de la Musculatura Isquiotibial: Recuperació i Prevenció

Incidència i Severitat Lesional

Incidència: Les lesions dels isquiotibials són freqüents en esports que impliquen esprints, salts i canvis de direcció, com el futbol, el bàsquet i l'atletisme. Aproximadament el 12% dels esportistes poden patir aquesta lesió durant la seva carrera.

Severitat: Pot variar des de tensions lleus fins a ruptures musculars, amb temps de recuperació que poden variar de setmanes a mesos.

Mecanisme Lesional Principal

El mecanisme lesional més comú és la sobrecàrrega durant un esprint o un canvi de direcció, que pot causar una ruptura dels músculs isquiotibials.

Factors de Risc Clau

Factors Intrínsecs:

• Debilitat muscular i desequilibris.
• Deficiències en la propiocepció i el control neuromuscular.
• Historial de lesions prèvies.

Factors Extrínsecs:

• Entrenament inadequat.
• Superfícies de joc inadequades.
• Calçat inadequat.

Factors Modificables:

• Entrenament específic de força i estabilitat.
• Programes de propiocepció.
• Millora de la tècnica esportiva.

Fases de Recuperació Essencials

Fase 1: Aguda (0-7 dies)

• Objectiu: Reduir el dolor i la inflamació, protegir el múscul lesionat.
• Continguts a treballar: Repòs, aplicació de gel, immobilització parcial, ús de tapes.

Fase 2: Subaguda (1-4 setmanes)

• Objectiu: Recuperar el rang de moviment i la força inicial.
• Continguts a treballar: Mobilitzacions passives i actives, exercicis isomètrics suaus, propiocepció inicial.

Fase 3: Recuperació (4-12 setmanes)

• Objectiu: Millorar la força, estabilitat i propiocepció.
• Continguts a treballar: Exercicis de força progressiva, treball de propiocepció, exercicis funcionals.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport (3-6 mesos)

• Objectiu: Restaurar la funcionalitat específica de l'esport, prevenir recaigudes.
• Continguts a treballar: Entrenament funcional, simulacions esportives, treball de velocitat i agilitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició (6-12 mesos)

• Objectiu: Garantir que l'esportista pot competir sense risc de recaigudes.
• Continguts a treballar: Simulacions completes de competicions, entrenaments de màxima intensitat, valoracions finals de rendiment.

Tasques Terapèutiques Actives per Cada Fase

Fase 1: Aguda

• Aplicació de gel durant 20 minuts cada 2 hores.
• Immobilització parcial amb fèrula o taping.
• Moviments passius suaus dins de l'abast del dolor.

Fase 2: Subaguda

• Mobilitzacions passives i actives de la cama.
• Exercicis isomètrics suaus per als isquiotibials.
• Exercicis de propiocepció inicial amb una pilota suau.

Fase 3: Recuperació

• Exercicis de força progressiva amb bandes elàstiques.
• Exercicis de propiocepció avançada en superfícies inestables.
• Exercicis funcionals específics de l'esport.

Fase 4: Pre-readaptació a l'esport

• Exercicis de canvi de direcció i agilitat amb peses lleugeres.
• Simulacions de moviments esportius específics (p. ex., esprints).
• Entrenament en circuits funcionals amb augment de la intensitat.

Fase 5: Readaptació completa a la competició

• Participació en entrenaments complets amb l'equip.
• Simulacions de competició amb supervisió.
• Valoracions de rendiment amb tests específics.

Eines de Valoració per a la Progressió

Per passar de la Fase 1 a la Fase 2:

• Valoració del dolor i la inflamació (escala de dolor, mesura de circumferència).
• Test de mobilitat dels isquiotibials (rang de moviment).

Per passar de la Fase 2 a la Fase 3:

• Test de força isomètrica (dinamòmetre).
• Test de propiocepció (equilibri en una cama).

Per passar de la Fase 3 a la Fase 4:

• Test de salt unipodal (single-leg hop test).
• Valoració de la resistència i la força dinàmica (exercicis amb resistència).

Per passar de la Fase 4 a la Fase 5:

• Test de funcionalitat específica de l'esport (simulacions esportives).
• Valoracions de rendiment en entrenaments complets.

Justificació:

Aquestes eines de valoració permeten assegurar que l'esportista ha recuperat les capacitats físiques necessàries per progressar a la fase següent sense risc de recaigudes, garantint una readaptació segura i efectiva.