Guia Completa de Recollida de Dades i Metodologia en Estadística Sanitària

Conceptes Fonamentals i Mètodes de Recollida de Dades

1. Definició de Conceptes Clau

Font d'informació:

És la persona, organització o objecte dels quals s'obtenen dades per ser analitzades.

Dades:

És el valor d'una variable o d'una constant que proporciona informació sobre una situació i serveix de base per a l'anàlisi estadístic.

Dades primàries:

Són aquelles que l'investigador obté directament de la realitat, recollint-les amb els seus propis instruments. Són dades sense manipular.

Dades secundàries:

Són registres de dades obtinguts també d'un contacte amb la realitat, però, que ja han estat escollits i processats anteriorment per altres investigadors, com ara estadístiques demogràfiques, taxes, etc.

Instrument d'obtenció de dades:

És qualsevol recurs que fa servir l'investigador per apropar-se als fenòmens i extreure informació.

2. Mètodes d'obtenció de dades basats en l'observació

Exploracions i proves complementàries:

• Inspecció: vista
• Palpació: tacte
• Percussió: cops per detectar moviments o canvis de sons
• Auscultació: oïda

3. En què consisteixen les proves complementàries?

• Tècniques d'imatge (radiografies dentals periapicals, oclusals i ortopantomografia; TC (tomografia computeritzada, per a teixits durs) i RM (ressonància magnètica))
• Proves de laboratori
• Biòpsia
• Citologia exfoliativa
• Tests salivals

4. Quina funció té una enquesta poblacional?

Proporcionar una idea de conjunt sobre la salut i les necessitats de tractament poblacional, amb l'objectiu de vigilar l'evolució de les taxes de morbiditat d'una malaltia, o les tendències d'aquesta. També per vigilar l'efectivitat dels serveis d'assistència bucodental, i llavors, és recomanable repetir-les periòdicament.

5. En salut bucodental, quins grups d'edat ens interessa estudiar? Per què?

• Grup 5-6 anys: pels nivells de càries en la dentició temporal.
• Grup 12 anys: per fer comparacions internacionals de tendència de càries.
• Grup 15 anys: comparar amb el grup anterior per veure la tendència de la càries. Edat clau per a l'avaluació dels indicadors de periodontopaties en adolescents.
• Grup 35-44 anys: afeccions dentals de l'adult, tant de càries com de malaltia periodontal.
• Grup 65-74 anys: grup cada vegada més important.

6. Per a què serveixen les entrevistes? Quins tipus hi ha?

Les entrevistes serveixen per obtenir respostes verbals als interrogants plantejats sobre un problema proposat. Hi ha dos tipus principals:

• Estructurada (estandarditzada): les mateixes preguntes i el mateix ordre per a tothom.
• No estructurada (més flexible i oberta): l'ordre i les preguntes depenen de l'entrevistador.

L'enquestador és qui omple el formulari.

7. Què són els qüestionaris? Com s'han d'elaborar?

Els qüestionaris són un mètode que fa servir un formulari imprès o digital destinat a obtenir respostes sobre el problema d'estudi i que "el pacient" llegeix i emplena per si mateix. S'han d'elaborar amb molta claredat, tant en la descripció del problema que s'investiga com en les preguntes que es realitzen. Han d'incloure una breu descripció del que s'espera per part de l'enquestat, els propòsits de l'estudi, els beneficis de l'estudi i, en alguns casos, l'anonimat.

8. Per a què serveix un formulari? Quins elements ha de contenir?

El formulari és el lloc on es troba la informació d'una enquesta, on es troben les preguntes i es recullen les respostes. Ha de contenir els següents elements:

• Un títol
• Les instruccions
• La identificació de l'enquestat i del formulari
• El servei o àrea específica (cos central: preguntes)
• Observacions
• La identificació de l'enquestador

9. Com poden ser les preguntes d'un formulari?

Les preguntes del formulari poden ser:

• Tancades o estructurades:
  • Dicotòmiques (dues alternatives: V/F, Sí/No; masculí/femení)
  • De resposta múltiple (a)-d))
  • Escala de Likert (1 molt en desacord - 5 molt d'acord)
• Obertes o no estructurades

10. Què és la codificació d'un qüestionari?

La codificació d'un qüestionari és traduir les respostes no numèriques a números per poder fer el recompte.

11. Per què són importants les dades secundàries?

Les dades secundàries són importants perquè estalvien molt de temps i esforç en una investigació. El cost d'obtenció de dades és inferior al de les primàries. Poden ajudar a identificar el problema, definir-lo millor, desenvolupar el plantejament del problema i formular un disseny d'investigació.

12. Quines són les fonts d'informació utilitzades en l'estadística demogràfica i sanitària?

Les fonts d'informació més utilitzades són:

• Les estadístiques vitals elaborades per l'INE amb dades de naixements, matrimonis i defuncions extretes dels registres civils de les comunitats autònomes; els censos; els empadronaments; els baròmetres d'opinió sobre la sanitat o altres, elaborats pel CIS.
• L'estadística sanitària: enquestes de salut oral de diferents organismes, enquestes i estudis sobre salut bucodental.

13. Quins són els errors més freqüents a l'hora de la recollida de dades? Com els puc evitar?

Errors freqüents:

• Tècnica de mostreig: L'error principal es pot donar en l'elecció de la mostra.
• Construcció del formulari: Per minimitzar els problemes de no resposta.

Com evitar-los:

• Recompenses i incentius.
• Participació d'entrevistadors ensinistrats.
• Verificació de dades.

Qualitat i Fiabilitat en la Recollida de Dades

1. Per què és important entrenar i calibrar els examinadors?

És important entrenar i calibrar els examinadors perquè l'habilitat d'un entrevistador està directament relacionada amb la qualitat i quantitat d'informació resultant d'una enquesta.

2. Quines qualitats ha de presentar un bon examinador?

Un bon examinador ha de presentar qualitats ètiques, socials i tècniques.

3. Quines són les condicions idònies per realitzar una entrevista?

• Que l'entrevistat vulgui ser entrevistat.
• Buscar un lloc tranquil i sense interrupcions.
• Sense presses.

4. Què hem d'ensenyar als nostres examinadors?

• Procediments per contactar amb la gent i presentar l'estudi.
• Familiaritzar el personal amb els formularis de l'enquesta.
• Estandarditzar un llenguatge comú en el moment de realitzar el qüestionari.
• Procediments per suprimir respostes inadequades.
• Se'ls ha de fer veure que el treball que realitzaran és important i han de ser capaços de seguir les instruccions.

5. Quin control de qualitat es pot portar a terme durant la feina de camp?

• Verificar si les taxes de respostes i cooperació obtingudes fins al moment són les que s'esperaven.
• Determinar si el cost per enquesta completa és diferent o no de l'estimat a priori.
• Comprovar que la qualitat de les enquestes omplertes és l'esperada.
• Controlar si els treballadors de camp estan complint les seves tasques adequadament.
• Verificar la fiabilitat del formulari.

6. Com podem comprovar la fiabilitat i variabilitat de les dades recollides?

La fiabilitat és la precisió. La variabilitat és la falta de precisió. La fiabilitat s'avalua repetint el procés de mesura i valorant la concordança entre mesures. Hi ha dos tipus de concordança:

• Concordança intraobservador: valorar si l'observador és capaç d'interpretar de la mateixa manera dos resultats.
• Concordança interobservador: consistència dels resultats d'una mesura obtinguts per dos observadors.