Guia Completa de la Ràdio: Veu, Producció i Llenguatge

La Ràdio: Característiques Essencials

La ràdio, com a mitjà de comunicació, posseeix una sèrie de característiques distintives que la fan única:

• Seqüencialitat: Es produeix de forma lineal i es consumeix quan s'emet.
• Fugacitat: L'oient només pot escoltar el missatge un sol cop.
• Unidireccionalitat: La comunicació flueix en una sola direcció, del locutor a l'oient.

La ràdio és un Blind medium: només és so. El locutor ha de crear imatges amb les paraules que l'oient imaginarà (mind eyes, activa els ulls de la ment). També genera una relació personal d'intimitat i credibilitat amb l'oient. És un mitjà secundari: permet fer altres coses mentre l'escoltes.

• Instrument de primera magnitud: Es basa en un suport que ja tenim les persones (la veu) i crea un vincle generat.
• Immediatesa i ubiqüitat: És capaç de reaccionar ràpid davant els canvis.
• Flexibilitat: Fàcil adaptació a les circumstàncies.

La Veu en Ràdio: Producció i Qualitats

El Llenguatge Radiofònic

El llenguatge radiofònic es compon de diversos elements clau:

• La paraula
• Absència de so intencionada (silenci)
• Efectes de so
• Música
• Receptor (capaç de descodificar el missatge)
• Llenguatge

Perquè la locució tingui sentit, primer s'ha d'escriure el que es vol dir.

Producció de la Veu

La producció de la veu implica diversos mecanismes:

• Mecanisme respiratori:
  1. Respiració abdominal o diafragmàtica: S'agafa aire pel nas. Dóna més aire i ajuda a controlar-lo.
  2. Respiració pectoral: Respiració curta.
  3. Respiració costal.
• Mecanisme fonador: L'aire es converteix en veu.
• Mecanisme articulatori/ressonador: Òrgans que regulen la veu (llengua, mandíbula).

Qualitats de la Veu

Les qualitats principals de la veu són:

• Volum: Força de la veu, depèn de la pressió de les cordes vocals.
• To: Greu i agut, depèn del nombre de vibracions de les cordes.
  1. To mitjà: To de veu habitual.
  2. Tessitura: Marge entre el to més greu i agut amb normalitat.
  3. Extensió: Tessitura forçada.
• Durada: Depèn de la respiració; el so el podem allargar més o menys.
• Timbre: Personalitat de la veu.

L'audició permet regular la veu, que mai és estàtica.

La Prosòdia: Expressivitat en la Veu

La PROSÒDIA és la combinació de les qualitats de la veu que donen expressivitat i sentit al missatge.

• Entonació: Resultat de les variacions de to. Tonemes: Entonació al final d'un grup fònic.
  1. Cadència: Frases enunciatives (punt final).
  2. Anticadència: Entonació no enunciativa (exclamació, interrogació).
  3. Suspensió: Suspens (punts suspensius).
  4. Semicadència
  5. Semianticadència
• Accent: Posar èmfasi en determinades parts del text.
• Ritme: Intern (depèn de la longitud dels grups fònics) i melòdic (depèn de l'entonació que canvia el sentit del missatge).

Grups Fònics i Pronunciació

Grups Fònics

Els GRUPS FÒNICS són seqüències que lliguem i que estan separades per pauses (síl·labes, paraules, frases).

Pronunciació i Locució

La PRONUNCIACIÓ és l'articulació de sons per parlar; els errors de pronunciació afecten el missatge.

• Locució informativa: Austeritat, neutralitat, naturalitat i fluïdesa. Respectar els grups fònics i evitar l'excessiva feminitat.
• Locució amb música: Continuïtat entre veu i música (quadratura i ràcord).

Tècniques de Combinació Veu i Música

• Superposició: Combinació de veu i música.
• Juxtaposició: Quan s'acaba la música comença la veu.
• Ràcord: Coherència necessària entre música i locució.
  • De contingut o semàntic: Convergència semàntica.
  • De repetició: Repeteix exactament el que s'està dient.
  • D'intensitat: Compensar el volum del locutor amb el de la música.
  • De to: Si la música és lenta i greu. Coherència entre to i veu.
  • De ritme: Coherència entre la peça que sona i el ritme de la veu.
• Quadratura: Combinació harmònica entre veu i música. Quan la música ens fa callar o parlar? Quan ha d'entrar la veu?

Redacció Radiofònica: Escriure per Ser Escoltar

En la redacció radiofònica, l'objectiu és escriure per ser escoltat, no per ser llegit. Intentem expressar emocions, pensaments i posar en situació l'oient.

Principis de Redacció

Cal tenir en compte la claredat, senzillesa, concisió i brevetat.

Macroestructura del Text

La Macroestructura es refereix a la coherència semàntica general del text.

• Selecció dels continguts: Prioritats, amb què començar (depèn del tipus de text, en tindrem unes o altres).
• Text informatiu: Entrada, cos i tancament. Cal tenir en compte els fets, el context, els antecedents, les conseqüències i les prediccions.
• Text noticiari: Pot tenir una obertura (que crida l'atenció i situa el tema).
• Text argumentatiu: Vol persuadir. Tesi, antítesi i síntesi.
• Text dramàtic: Narra una història per entretenir i emocionar. Plantejament, nus i desenllaç.
• Text publicitari: Vendre o persuadir. Pot ser creatiu, irònic, amb humor. Informació important, característiques del producte i reforç argumental.
• Lead: Fragment inicial de la notícia que respon a les 6W.

Microestructura del Text

La Microestructura es refereix a la coherència entre les paraules i les frases.

• Construcció d'oracions: Oracions bimembres amb subjecte i predicat clarament identificables. En text informatiu: frases enunciatives; en publicitaris i dramàtics: frases interrogatives i exclamatives. Millor ordre lineal: subjecte, verb i predicat.
• Durada de les frases: Curta (18-30 paraules).
• Tipus de vocabulari: Depèn del tipus d'oient. Ús de sinònims per no repetir-nos.
• Concreció del vocabulari: Concretar la informació per situar l'oient. Ús del present o pretèrit perfet.
• Sonoritat de les paraules: Escrivim per locutar, no per llegir.
• Economia de les paraules: Descartar el que és sobrant.

Espai i Temps Sonor en Ràdio

Distància i Plans Sonors

La Distància es refereix al so des del punt més llunyà al més proper.

Plans Sonors:

• Primer pla (PP): Objectes sonors més importants, a 20 cm del micròfon.
• Segon pla: Una mica més allunyat, sons menys perceptibles, a més de 20 cm.
• Tercer pla o pla de fons (PF): El més allunyat, so de fons per contextualitzar (trànsit, conversació inintel·ligible).
• PPP (Primeríssim Primer Pla): Transmet pensaments interiors, algú que s'apropa al micròfon.

Gestió del Temps

El Temps permet connectar els diferents fragments d'un relat i ordenar-los.

• Continuïtat temporal: Els fets es desenvolupen cronològicament, salts enrere (flashbacks), omissió d'espais en el temps (el·lipsis).
• Paral·lelisme: Diferents fets simultanis tenen lloc en diferents espais però en un mateix temps.

Muntatge Radiofònic: Construcció del Relat

El Muntatge Radiofònic és la juxtaposició i/o superposició de paraules, música, so i silenci a través de la manipulació tècnica per construir un relat coherent per ràdio.

Tipus de Muntatge

• Eix de successió: Muntar juxtaposant, de forma lineal i diacrònica (sense barrejar-los). Unió dels elements sonors gairebé imperceptible. Usat en notícies i cròniques.
• Eix de simultaneïtat: Muntar superposant, combinant elements en diferents plans i mesclant-los en el mateix temps.

Tècniques de Muntatge

• Fade In (PP): El so comença a 0 i augmenta de volum fins a situar-se en primer pla.
• Fade Out (PP): Els sons apareixen i desapareixen progressivament del primer pla.
• Resolució: No hi ha progressió, desaparició sobtada del so.
• Crossfade o fos encadenat: Els sons apareixen al mateix temps i desapareixen progressivament, o apareixen des de 0 fins al primer pla, fins al mateix pla sonor.
• Mescla: Dos o més sons al mateix temps es barregen al mateix pla sonor.
• Encadenament: Els sons van un darrere l'altre.

El Guió Radiofònic: Eina de Planificació

Segons la Informació

• Guió literari: Major importància al text, amb indicacions tècniques mínimes.
• Guió tècnic: Predominen les indicacions tècniques detallades.
• Guió tecnicoliterari: Guió publicitari, molt detallat.

Segons l'Aspecte Formal

• Guió americà: En una sola columna.
• Guió europeu: Dues columnes; si té complexitat tècnica, en té més.

Segons la Possibilitat de Canvis

• Guió obert: Permet canvis durant el directe.
• Guió tancat: No es poden fer canvis (publicitat, ficció).