Guia Completa de Psicomotricitat: Conceptes, Metodologies i Desenvolupament

Què és la Psicomotricitat? Definició i Metodologies

Definició de Psicomotricitat

La psicomotricitat és el procés basat en l'activitat motriu, en la qual l'acció corporal, espontàniament vivenciada, es dirigeix al descobriment de les nocions fonamentals que apareixen en els seus inicis com a contrastos i condueixen a l'organització i estructuració del jo i del món.

Metodologies en Psicomotricitat

La psicomotricitat es va tractar a partir de dos criteris: segons el grau d'intervenció de l'educador (directiva o no directiva) i segons el criteri de l'educador.

Psicomotricitat Directiva o Instrumental

Aquesta metodologia preveu la intervenció a partir d'una programació amb la qual s'han fixat prèviament uns objectius i una preparació de les sessions.

Psicomotricitat No Directiva o Vivencial

Aquesta metodologia preveu la intervenció a partir dels desitjos de l'infant per adquirir alguna habilitat o algun concepte. En aquests casos no hi pot haver una programació prèvia d'objectius ni una ordenació o seqüenciació d'activitats per fer sessions psicomotrius, perquè dependrà de les vivències o desitjos de l'infant. Per aquest motiu, aquest mètode també es pot anomenar vivencial.

La Influència de l'Educador en Psicomotricitat

Aquesta divisió entre directiva i no directiva no sempre és molt clara, ja que depèn de l'actitud de l'educador. Per poc directiva que sigui un educador, sempre hi ha un mínim de directivisme a causa de:

• Els continguts de les consignes que es donen a l'inici i durant la sessió (per exemple, 'fer cendres').
• L'elecció de l'espai on es realitzen o desenvolupen les sessions (l'educador sempre tria el lloc, els infants mai).
• L'elecció de l'espai i dels materials.

Criteris de l'Educador i Teories Psicològiques

D'altra banda, l'ús del mètode directiu no vol dir que l'actitud de l'educador amb l'infant hagi de ser rígida o inflexible, ja que amb els infants petits, el tracte de l'educador ha de ser suau, flexible i adaptat al moment, per poder seguir el ritme de cada alumne. L'activitat de l'educador influeix de manera decisiva en el grau de directivisme de la sessió.

Segons el criteri de l'educador, l'opinió personal de l'educador és molt important a l'hora de tractar la psicomotricitat. Els objectius que es marquen a l'hora de dissenyar una activitat de psicomotricitat han d'estar en sintonia amb allò que estableixen les teories psicològiques.

Moviments Psicològics i Intervenció Psicomotriu

Conductisme i Psicoanàlisi en Psicomotricitat

Hi ha dos moviments psicològics molt importants: el Conductisme i la Psicoanàlisi.

El Conductisme en la Intervenció Psicomotriu

Al conductisme li interessa abans que res l'aprenentatge i la conducta de les persones, per la qual cosa fa servir uns mitjans que s'han demostrat eficaços per aconseguir que els infants aconsegueixin uns objectius esperats en els seus actes i conductes. El conductisme fa servir com a punt de partida un model previ de com han de ser els individus i s'han de dirigir les persones aprenents intentant aconseguir aquest model.

La intervenció psicomotriu des del conductisme té aquestes característiques:

• L'educador ha de tenir molt clar amb l'activitat psicomotriu allò que vol aconseguir i preveure el resultat.
• Les sessions psicomotrius es dissenyaran per aconseguir el desenvolupament de determinats comportaments psicomotors i aptituds per aplicar els comportaments psicomotors a diferents aprenentatges.
• Les activitats psicomotores han de tenir una finalitat concreta.

El Psicoanàlisi en la Intervenció Psicomotriu

Al psicoanàlisi li interessa la constitució psíquica de l'individu i la formació de la seva personalitat, que serà la causa de la seva conducta. El psicoanàlisi no treballa amb models externs previs als quals s'hagi d'adaptar l'individu; per a ells, cada individu és el seu propi model.

La línia d'intervenció psicomotriu del psicoanàlisi té aquestes característiques:

• Faciliten les vivències personals dels individus en cada sessió.
• Proporcionen experiències que fan possible que cada individu elabori les nocions o bases del seu coneixement a partir de les pròpies vivències.
• La realització de pràctiques simbòliques a partir de les quals es pugui fomentar l'empatia, la comunicació i l'expressió.

Principis Teòrics de la Psicomotricitat

Hi ha quatre principis teòrics:

• Criteri neurofisiològic.
• Criteri psicogenètic.
• Criteri semàntic.
• Criteri epistemològic.

Nocions Primitives i Fonamentals

Es consideren primitives perquè no poden ser deduïdes de nocions més simples i, per tant, han de ser extretes necessàriament de les vivències concretes:

• Nocions d'intensitat: fort i feble.
• Nocions de grandària: gran, petit, llarg i curt.
• Nocions de velocitat: ràpid i lent.
• Nocions de direcció, situació i orientació: dins - fora, dreta - esquerra, primer - segon.

Els Tres Temps en les Experiències Psicomotrius

Hi ha tres temps en les experiències psicomotrius:

• Primer temps: activitat psicomotriu espontània.
• Segon temps: anàlisi perceptiva.
• Tercer temps: intel·lectualització del que s'ha vivenciat (reflexió).

Conceptes Clau en Psicomotricitat i Desenvolupament

L'Esquema Corporal: Consciència i Desenvolupament

Segons Pierre Vayer, l'esquema corporal és el coneixement i la consciència que un individu té de si mateix en tant que ésser corporal.

Desenvolupament i elaboració: L'elaboració de l'esquema corporal segueix les lleis de maduració i desenvolupament motor cefalocaudal i proximodistal i es va constituint mitjançant una relació constant entre el jo, el món de les coses i el món dels altres, en diverses etapes que es recolzen i es condicionen mútuament. Els límits d'aquestes etapes són flexibles i dependran de les peculiaritats o vivències de cada infant.

• La percepció i el control del propi cos.
• Una lateralitat ben aferrada.
• El domini de les pulsions i inhibicions que està íntimament associat al control psicotònic, així com també al control de la respiració.

Control Tònic: Cinètica i To Muscular

L'activitat muscular encarregada dels moviments voluntaris s'anomena cinètica, i l'encarregada de mantenir la postura a través d'un cert grau de tensió s'anomena tònica o to muscular.

Funcions del Control Tònic

Hi ha tres funcions principals:

• En l'aspecte motor: Assegura l'equilibri de cadascuna de les parts del cos.
• En la sensibilitat: Les vies neurològiques que regulen la funció tònica reben estimulacions de totes les superfícies d'excitació.
• En les emocions: Quan tenim una forta emoció, diem: 'm'he quedat de pedra'.

Objectius de les Activitats de Control Tònic

L'activitat muscular tònica també està vinculada anatòmicament (per exemple, Tarzan).

Com més t'has d'adaptar, més has de fer servir el cap.

• Desenvolupar la capacitat tònica, tant a nivell de contracció muscular com de relaxació.
• Controlar l'equilibri, tant l'estàtic com el dinàmic.

Control Respiratori: Inspiració i Expiració

El control respiratori és l'intercanvi de gasos entre l'organisme i el medi extern. L'aire pulmonar es renova mitjançant dos moviments:

• La inspiració: Un fenomen actiu que consisteix a introduir aire atmosfèric (oxigen) als pulmons a través del nas, boca, la faringe, la tràquea i els bronquis.
• L'expiració: Un fenomen més passiu que consisteix en l'expulsió de l'aire inspirat, el qual s'ha transformat en diòxid de carboni després d'un procés de combustió.

La Lateralitat: Predomini Corporal

La lateralitat és el procés mitjançant el qual es desplega en l'infant la predilecció o domini d'un costat del cos respecte a l'altre.

Característiques de la Lateralitat

• Segons la naturalesa pot ser normal o patològica:
  • Normal: Quan predomina un hemisferi cerebral sobre l'altre d'una forma natural.
  • Patològica: Si a causa d'una lesió d'un dels hemisferis cerebrals l'altre ha hagut d'exercir forçosament la direcció.
• Segons el grau pot ser més o menys ferma.
• Segons l'homogeneïtat:
  • Uniforme: Quan el predomini es manifesta tot al mateix costat (ser totalment destre).
  • Creuada: Quan es manifesten predomini laterals diferents segons el membre (per exemple, esquerra amb l'ull i el peu, dreta amb la mà).