Guia Completa de Psicologia: Conceptes, Història, Branques i Cervell

Què és la Psicologia?

La psicologia estudia la conducta i els processos mentals. És un coneixement complex que investiga el pensament i la memòria, els trastorns psicològics i els grups socials. La psicologia no és només una guia científica, sinó també una eina per millorar el benestar de les persones.

Característiques de la Psicologia

1. Ciència experimental: Es basa en el mètode científic.
2. Ciència eclèctica i multidisciplinària: Recull dades importants d'altres disciplines.
3. Opera amb diferents nivells d'anàlisi: Estudi de grups, diagnòstic i tractament dels individus.

Objectius de la Psicologia

1. Descriure: Recollir dades i obtenir informació sobre processos cognitius i comportaments.
2. Explicar: Esbrinar les causes d'una conducta determinada.
3. Predir: Tenir la capacitat de pronosticar un comportament.
4. Modificar: Alterar les condicions que influeixen en el comportament de manera previsible.

Història de la Psicologia

La psicologia comença amb la humanitat, tot i que durant molt de temps va estar amagada dins la filosofia.

Evolució de les Societats

Històricament, hi havia dos tipus de societat que van influir en el desenvolupament del pensament psicològic:

1. Societat tradicional: Era la més antiga i tenia pocs coneixements estructurats.
2. Societat del coneixement:
   • Revolució cientificotècnica (segle XX).
   • Cultura universal.
   • Difusió mundial de la informació gràcies als nous mitjans de tecnologia.
   • Societat complexa i multicultural, on es trenquen fronteres, cultures, religions i règims polítics.
   • Modifica la vida humana fins a transformar radicalment els conceptes d’espai i temps.

Una Cita Cèlebre

Com va dir Hermann Ebbinghaus: «La psicologia té un ampli passat i una curta història».

Fonts Filosòfiques de la Psicologia

• Plató: Defensa un concepte dualista de la naturalesa humana (cos i ànima separades).
• Aristòtil: La psyché o ànima és un element biològic i propietat essencial de l’ésser humà.
• Descartes: Proposa la divisió dels actes involuntaris (reflexos) i voluntaris (governats per la ment, una entitat no física).

Impacte de la Teoria de l’Evolució

L’evolució de Charles Darwin ha estat una de les teories amb més impacte, juntament amb l’heliocentrisme de Copèrnic. La hipòtesi de Darwin va influir significativament en el desenvolupament de la psicologia moderna.

Principals Corrents de la Psicologia

1. Estructuralisme (Wundt, Titchener): Estudia l'estructura de la ment, descomponent les experiències en les seves parts bàsiques (sensacions, percepcions). Utilitza la introspecció per analitzar la consciència.
2. Funcionalisme (James, Dewey): S’interessa per com la ment funciona i s’adapta a l'entorn, veient els processos mentals com a mecanismes d'adaptació a les necessitats de l'individu.
3. Psicologia de la Gestalt (Wertheimer, Köhler, Koffka): Destaca com la ment percep patrons i totalitats. El tot és més que la suma de les parts, i es centra en la percepció i la resolució de problemes.
4. Psicoanàlisi (Freud): Proposa que els processos inconscients, especialment els conflictes de la infància, determinen el comportament i les emocions. Es fa servir el psicoanàlisi per explorar l'inconscient.
5. Conductisme (Watson, Skinner): S’enfoca en el comportament observable, creient que les respostes són condicionades per estímuls externs. Són importants el condicionament clàssic i operant.
6. Psicologia Humanista (Maslow, Rogers): Ressalta la capacitat de l'individu per créixer i aconseguir el seu potencial màxim (autoactualització). Subratlla la importància de l'amor, l'autoestima i l'experiència subjectiva.
7. Psicologia Cognitiva (Piaget, Bruner): Estudia els processos mentals interns com el pensament, la memòria i la percepció. La ment humana es compara amb un ordinador que processa informació.
8. Psicologia Cultural (Vygotsky): Destaca la influència del context social i cultural en el desenvolupament cognitiu. El desenvolupament es produeix a través d’interaccions socials i l’ajuda externa.

Altres Enfoques Psicològics

Psicologia Cognitivo-Conductual

La psicologia cognitivo-conductual és un enfocament terapèutic que combina tècniques de modificació de conducta i estratègies cognitives per canviar pensaments i comportaments problemàtics, promovent així una millora en el benestar emocional i funcional de l’individu.

Psicologia Constructivista

La psicologia constructivista és un corrent que sosté que el coneixement i la identitat es construeixen activament a través de l'experiència i la interpretació personal, en lloc de ser reflexos objectius de la realitat. (Destaca la importància del pacient/client i la seva narrativa/conceptes).

Psicologia del Constructivisme

La psicologia del constructivisme és una teoria que afirma que el coneixement es construeix activament per cada individu mitjançant la seva experiència i interpretació personal, en comptes de ser una reproducció objectiva de la realitat.

Diferències Clau en l'Àmbit de la Salut Mental

Psicologia vs. Psiquiatria

• El psicòleg diagnostica i tracta (clínic o sanitari), enfocant-se en les emocions i el comportament a través de teràpies.
• El psiquiatra medica, ja que té la carrera de medicina. La psicofarmacologia és el camp que estudia l’ús de medicaments per tractar trastorns mentals i emocionals, sovint enfocant-se en neurotransmissors com la dopamina i l'oxitocina.

Malaltia vs. Trastorn

• Una malaltia és objectiva, se'n coneix la causa i té una durada determinada.
• Un trastorn no se'n sap la causa i es pot mantenir al llarg de la vida.

Psicologia vs. Coaching

• El coaching prepara per aconseguir un objectiu i no és assessorament psicològic ni una teràpia.

Psicologia vs. Pseudociències / Pseudoteràpies

• El prefix "pseudo" significa fals.
• Les pseudociències sovint es basen en facultats extrasensorials com la telepatia (llegir la ment d’una altra persona), la clarividència (capacitat de veure allò ocult), la precognició (conèixer el futur) i la psicoquinesis (capacitat de moure objectes físics amb el pensament).
• Entre les pseudociències enganyoses hi ha l’homeopatia, les flors de Bach o la teràpia regressiva.

Branques de la Psicologia

Psicologia Bàsica

Psicologia Aplicada

Estructura i Funció del Sistema Nerviós

Psicobiologia

La psicobiologia és la ciència que estudia els fonaments biològics del comportament. Organitza el sistema nerviós i les seves funcions, analitzant la relació entre la funció cerebral i el comportament. També investiga les estructures cerebrals que participen en processos psicològics com l'aprenentatge, el llenguatge i les emocions.

Components Clau del Sistema Nerviós

• Cèl·lules glials: Envolten i mantenen les neurones, sent més nombroses que aquestes (més de la meitat de la massa cerebral). La seva funció és protegir les neurones de virus i bacteris, reparar els teixits i produir mielina.
• Estímuls: El Sistema Nerviós (SN) capta els estímuls que procedeixen de l'interior o l'exterior de l'organisme, transformant-los en un senyal nerviós que es transmet a través dels nervis fins al cervell.
• Neurones: Són cèl·lules especialitzades en processar la informació. S’agrupen en xarxes neuronals en el cervell i poden portar missatges per tot el cos a través dels nervis.

Composició de les Neurones

El cos cel·lular conté el nucli, gens i orgànuls. Les neurones tenen dues parts principals:

1. Axó: Transmet l’impuls nerviós i està protegit per la mielina.
2. Dendrita: Rep l’impuls nerviós i està connectada amb altres neurones.

Sinapsi Neuronal

La sinapsi neuronal és l'espai entre l'extrem d'una neurona i una altra cèl·lula, a partir del qual es comuniquen. La sinapsi està constituïda per diversos elements:

1. Neurona presinàptica: D'on procedeix l'impuls.
2. Botó sinàptic: Correspon a l'extrem de l'axó de la neurona presinàptica. Al seu interior hi ha unes vesícules que contenen els neurotransmissors.
3. Neurona postsinàptica: És la que rep l'impuls.
4. Espai sinàptic: És l'espai entre la neurona presinàptica i la neurona postsinàptica.

Tipus de Sinapsi

Les neurones es comuniquen entre elles mitjançant senyals elèctrics i químics:

• La sinapsi elèctrica és aquella en la qual la transmissió entre la neurona presinàptica i la postsinàptica es produeix pel pas d'ions o partícules d'una neurona a una altra. És la forma més ràpida de comunicació entre les neurones, tot i que menys comuna en el cos humà que la química.
• La sinapsi química és més lenta que l'elèctrica, perquè la neurona presinàptica allibera neurotransmissors que es difonen per la fenedura sinàptica i s'uneixen als receptors postsinàptics. Els receptors determinen si la resposta és excitadora o inhibidora. Amb un sol potencial d'acció, s’alliberen milers de molècules de neurotransmissors, permetent l'amplificació del senyal entre neurones. Els impulsos elèctrics no poden travessar per si sols l’espai sinàptic i necessiten neurotransmissors per continuar el potencial d'acció.

Neurotransmissors

Els neurotransmissors són substàncies químiques que permeten la comunicació entre les neurones. Transmeten, amplifiquen i modulen senyals elèctrics entre neurones i altres cèl·lules. Són alliberats per cèl·lules presinàptiques, travessen la sinapsi i poden estimular o inhibir l'activitat de cèl·lules postsinàptiques. Són essencials per a la funció del sistema nerviós i per a la coordinació de les respostes del cos als estímuls.

Hormones i el seu Impacte

Una hormona és una substància química que regula funcions del cos, com el creixement, el metabolisme i la reproducció. Són produïdes per glàndules endocrines i viatgen per la sang per afectar diferents òrgans. Exemples inclouen la insulina (regula el sucre a la sang) i el cortisol (resposta a l'estrès).

Hormona	Funció Principal	Imatge
Tiroxina	És una hormona produïda per la glàndula tiroide. La seva funció principal és regular el metabolisme del cos, influenciant la velocitat a la qual les cèl·lules utilitzen l'energia. La tiroxina també afecta el creixement i el desenvolupament, així com la temperatura corporal.
Adrenalina	També coneguda com a epinefrina, és una hormona produïda per les glàndules suprarenals. La seva funció és preparar el cos per a situacions d'estrès o emergència, activant la resposta de "lluita o fugida". Això inclou l'augment de la freqüència cardíaca, la dilatació de les vies respiratòries i l'increment de la disponibilitat de glucosa en sang.
Cortisona	És un glucocorticoide secretat per la glàndula suprarenal. La cortisona ajuda a regular el metabolisme de carbohidrats, greixos i proteïnes, i té un paper important en la resposta a l'estrès. També té efectes antiinflamatoris i immunosupressors, ajudant a controlar la inflamació i la resposta immune del cos.
Progesterona	Aquesta hormona és produïda pels ovaris i té un paper crucial en la preparació de l'úter per a l'embaràs. La progesterona ajuda a mantenir l'embaràs i regula el cicle menstrual, treballant en conjunt amb els estrògens per controlar els canvis en el cos de la dona.
Testosterona	És la principal hormona sexual masculina, produïda principalment pels testicles. La testosterona és responsable del desenvolupament de les característiques sexuals masculines, com el creixement de la barba i la massa muscular. També influeix en la libido, l'energia i la salut òssia tant en homes com en dones.
Estrògens	Són hormones sexuals femenines produïdes principalment pels ovaris. Els estrògens són responsables del desenvolupament i manteniment de les característiques sexuals secundàries en les dones, així com de la regulació del cicle menstrual. També influeixen en la salut òssia i cardiovascular.

Fonaments de la Genètica

La genètica és la ciència que estudia els mecanismes de l'herència, és a dir, com es transmeten els trets de pares a fills. Les unitats bàsiques de l'herència són els gens, que determinen que cada individu tingui uns trets propis, únics i irrepetibles.

• El genotip és el conjunt d'informació genètica que una persona hereta dels seus pares, codificada en l'ADN. Determina característiques físiques i predisposicions a malalties. El genotip influeix en el fenotip, que és com es manifesten aquestes característiques.
• El fenotip són les característiques observables d’un individu, com el color dels ulls, l'alçada, el tipus de pell o fins i tot certs comportaments.

El Cervell Humà

Diferències de Gènere en el Cervell

• Homes: Els cervells masculins són més grans en mida absoluta, però això no implica una major capacitat cognitiva. Els homes tenen més matèria grisa, relacionada amb el processament d'informació, mentre que les dones tenen més matèria blanca, que millora la comunicació cerebral. Els homes tendeixen a tenir una major activitat en les àrees relacionades amb la visió i l'orientació espacial.
• Dones: Els cervells femenins són un 11% més petits. Les dones tenen més connexions entre els hemisferis cerebrals, facilitant tasques múltiples. Les dones tenen més activitat en les àrees emocionals del cervell, associades a una millor comprensió de les emocions.

Mètodes d'Exploració Cerebral

1. Electroencefalografia (EEG)

   Mesura l'activitat elèctrica del cervell mitjançant electrodes col·locats sobre el cuir cabellut. S'utilitza per estudiar l'activitat cerebral en temps real, com en trastorns com l'epilèpsia o per a investigacions sobre el son i la consciència.

   • Avantatges: És una tècnica no invasiva, de baix cost i proporciona dades en temps real.
   • Desavantatges: Té una resolució espacial limitada i no pot identificar regions cerebrals específiques amb gran precisió.

2. Tomografia Axial Computada (TAC)

   Utilitza raigs X per obtenir imatges transversals del cervell, permetent observar l'estructura cerebral. És útil per detectar lesions cerebrals, hemorràgies o tumors. També s'utilitza en casos d'urgència.

   • Avantatges: És ràpida, fàcil d'usar i accessible.
   • Desavantatges: Pot implicar exposició a radiacions i no proporciona imatges tan detallades com altres tècniques com la RM.

3. Tomografia per Emissió de Positrons (PET)

   Mesura l'activitat metabòlica cerebral a través de l'ús d'un traçador radioactiu. S'utilitza per observar l'activitat funcional del cervell, com en malalties neurodegeneratives o trastorns mentals.

   • Avantatges: Proporciona informació funcional sobre com funciona el cervell.
   • Desavantatges: Exposa a radiacions i té una resolució espacial inferior a altres tècniques com la ressonància magnètica.

4. Ressonància Magnètica (RM)

   Utilitza camps magnètics i ones de ràdio per obtenir imatges detallades de l'estructura i les funcions del cervell. És ideal per estudiar el cervell a nivell anatòmic i funcional. S'utilitza per detectar tumors, lesions o altres anomalies cerebrals.

   • Avantatges: Ofereix una alta resolució espacial, no implica radiacions i és molt precisa.
   • Desavantatges: Pot ser més cara, requereix un temps més llarg per obtenir resultats i és sensible al moviment del pacient.

Mètodes d'Investigació en Psicologia

El Mètode Científic

El mètode científic és un procés sistemàtic per investigar fenòmens, verificar hipòtesis, analitzar resultats i formular conclusions, lleis o teories. Es pot explicar en diverses fases:

1. Observació d’un fenomen: Primer, observem un fenomen o un problema. Aquí recollim dades i busquem informació que ens ajuda a identificar el que volem estudiar. Per veure més enllà del que els nostres ulls poden captar, els científics utilitzen instruments com microscopis i telescopis.
2. Formulació d’hipòtesis: Una hipòtesi és una possible explicació del que hem observat. És com una idea que volem comprovar. Les hipòtesis poden canviar si trobem nova informació o fem nous experiments.
3. Experimentació i Anàlisi: Es dissenyen experiments per posar a prova les hipòtesis, es recullen dades i s'analitzen els resultats.
4. Conclusions: Es formulen conclusions basades en l'evidència obtinguda, que poden donar lloc a noves teories o lleis.

Tipus de Mètodes d'Investigació

Els mètodes d’investigació ajuden a descobrir noves veritats. Hi ha diferents mètodes, com el descriptiu, correlacional i experimental, i cadascun s'utilitza segons el que es vol estudiar. No hi ha un mètode perfecte, sinó que és millor escollir el més adequat per al problema que es vol investigar.

Mesures en l'Observació del Comportament

• Latència: Temps entre l'estímul i l'aparició de la conducta.
• Freqüència: Nombre de vegades que es manifesta la conducta.
• Durada: Temps que dura la conducta des del començament fins a la fi.
• Intensitat: Força amb què es produeix la conducta.

Psicologia i Internet: L'Era Digital

Introducció a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC)

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) han transformat la manera en què vivim i treballem, eliminant les fronteres entre països i fomentant una economia basada en el coneixement i la informació. Amb l'arribada d'Internet, s'ha produït un canvi tecnològic, econòmic i social, facilitant la globalització dels mercats i la creació de plataformes per compartir coneixement i cultura digital.

Característiques i Impacte de les TIC

Internet ha provocat un canvi crucial en la història de la humanitat, alterant la nostra manera de relacionar-nos, comunicar-nos i accedir a la informació. Hem transitat del món físic a un món digital. La societat de la informació es difon globalment, creant un ciberespai on el temps i l’espai es transformen. En aquesta nova economia digital, la creativitat i la innovació són més importants que la força física.

El ciberespai permet interactuar i participar en mons imaginaris, a diferència de formats com el cinema o el teatre. Internet és no lineal, immediat i fomenta la diversitat, facilitant la col·laboració entre persones. A més, ha donat lloc a comunitats virtuals on persones de diferents llocs intercanvien informació sobre temes d’interès comú.

No obstant això, també presenta desafiaments:

1. Excés d'informació: Estem sobrecarregats amb imatges i notícies, però cal entendre el significat dels fets, no només acumular dades innecessàries.
2. Relacions socials: Les connexions socials ja no depenen d'un lloc físic, però les trobades virtuals poden ser superficials i afectar la qualitat de les relacions.
3. Vida virtual: L'ús de la vida virtual pot perjudicar la diversitat cultural i les relacions humanes si no es fa de manera crítica, ja que el ciberespai ha de complementar, no substituir, la vida real.

Patologies Cerebrals Comunes

Trastorns de l’Espectre Autista (TEA)

El TEA afecta la comunicació, la interacció social i pot causar sensibilitat sensorial o interessos intensos en temes concrets. Com que és un espectre, cada persona ho viu de manera diferent. Tot i no tenir cura, hi ha teràpies que ajuden a millorar habilitats i facilitar la vida quotidiana.

L’Epilèpsia

L’epilèpsia és un trastorn neurològic que causa crisis recurrents a causa d'una activitat elèctrica anormal al cervell. Les crisis poden incloure convulsions, pèrdua de consciència o sensacions estranyes. Es diagnostica amb proves com l’EEG i es tracta amb medicaments o cirurgia, permetent a moltes persones portar una vida normal amb precaucions.

La Malaltia d’Alzheimer

La malaltia d'Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu que provoca la pèrdua progressiva de memòria i funcions cognitives, causant confusió, desorientació i canvis de comportament. No té cura, però els tractaments poden alleujar els símptomes i retardar-ne l'avanç. El suport de familiars i professionals és clau per a la qualitat de vida de la persona afectada.

La Malaltia de Parkinson

La malaltia de Parkinson és un trastorn neurodegeneratiu que afecta el moviment, causant tremolors, rigidesa muscular i lentitud de moviments. És causada per la pèrdua de dopamina al cervell. No té cura, però els tractaments amb medicació i, en alguns casos, cirurgia, poden ajudar a controlar els símptomes i millorar la qualitat de vida.

Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)

L’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones que controlen els músculs, provocant debilitat, paràlisi i dificultat per parlar, menjar o respirar. No té cura, però els medicaments poden ajudar a retardar l’avanç de la malaltia. La seva evolució és ràpida, i el suport de professionals és essencial per millorar la qualitat de vida.